Roma

Els dubtes sobre Itàlia fan caure les borses i disparen la seva prima de risc fins a màxims històrics

Els mercats han rebut amb escepticisme la decisió del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, de dimitir quan s'aprovin les reformes acordades amb la Unió Europea. Els mercats no donen treva i la pressió sobre el deute italià s'ha disparat aquest dimecres. La Borsa de Milà ha notat la sotragada i ha tancat amb una caiguda del 3,78%. Les declaracions del president de la República, Giorgio Napolitano, confirmant la dimissió de Berlusconi no han persuadit els mercats que han enregistrat pèrdues a tota Europa.

Actualitzat
La prima de risc italiana ha marcat un nou màxim i ha assolit els 571 punts bàsics respecte als bons alemanys a deu anys. Es tracta del nivell més alt des de la introducció a l'euro. Cap al final de la jornada es moderava fins als encara perillosos 551 punts bàsics. Cal tenir en compte que la UE va acudir al rescat de Portugal o Irlanda quan la seva prima de risc va arribar als 500 punts bàsics.

El rendiment dels bons italians a 10 anys s'ha mantingut al 7,4%, i el dels bons a cinc anys s'ha situat al 7%, xifres que els experts consideren insostenibles a llarg termini i més encara si es té en compte l'endeutament italià, equivalent al 120% del seu PIB.

La prima de risc espanyola ha estat la gran víctima dels temors sobre Itàlia. S'ha enfilat fins els 414 punts bàsics, però ha aconseguit frenar una mica l'escalada fins els 409 punts bàsics cap al final de la sessió. La rendibilitat del bo espanyol a deu anys pujava fins a prop del 6%, davant l'alemany, considerat un valor segur, que ha baixat fins al 1,7%.

                     

Els parquets del vell continent s'han contagiat de la incertesa sobre Itàlia, la tercera economia europea. Les pèrdues s'han succeït tot el dia, però s'han moderat a mitja sessió. L'explicació podria venir del Banc Central Europeu i de la possibilitat que hagués comprat grans quantitats de deute italià per relaxar la seva prima de risc. També hi hauria ajudat la proposta de la cancellera Angela  Merkel de reformar els tractats europeus.

Després de Milà, la Borsa de París és la que ha obtingut els pitjors resultats amb una caiguda del 2,71%. La segueix de prop la Borsa de Frankfurt amb un retrocés del 2,21% i Londres amb un descens del 1,92%.

La borsa espanyola ha acabat la sessió amb unes pèrdues del 2,09% i ha retrocedit fins els 8.300 punts. Acummula unes pèrdues anuals del 15,4%. Grans valors com Iberdrola, el BBVA, el Banc Santander, Telefónica o Repsol han acumulat pèrdues en la sessió d'aquest dimecres d'entre el 2,8% i el 1,8%.

L'euro ha baixat i es canviava a 1,35 dòlars davant dels 1,38 del dia anterior. El barri Brent, el de referència a Europa, s'ha abaratit fins els 113,90 dòlars després que les reserves de cru, gasolines i derivats als Estats Units han baixat.

A l'altra banda de l'atlàntic, Wall Street ha tancat amb fortes pèrdues contagiada per la situació a Europa. El Dow Jones, el principal indicador de la Borsa de Nova York, ha caigut un 3,2%. El sector financer ha encapçalat les pèrdues.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut