El Barça vol fer el segon pas cap al triplet i l'Athletic busca el reingrés a la història de la Copa

Aquest dissabte, a partir de les 21.30, i en directe per TV3, dos equips intentaran materialitzar fites importants en la final de la Copa del Rei. Per una banda, el F. C. Barcelona té l'oportunitat d'aconseguir el doblet al Camp Nou i, per l'altra, l'Athletic Club de Bilbao pot signar el partit més important de la seva història recent.

La mateixa naturalesa de la cita té connotacions històriques innegables: s'enfronten els dos clubs que més títols han sumat en la competició, 49 en total: 26 del barça i 23 de l'Athletic. Per si no n'hi hagués prou, l'enfrontament pot convertir-se en un clàssic modern: és la tercera vegada en set anys que es repeteix la mateixa final, amb dues victòries per als catalans en les precedents. L'any 2009 es van imposar per 4 a 1 a Mestalla i el 2012 per 3 a 0 al Vicente Calderón. Aquesta vegada els blaugranes juguen a casa, però el sorteig ha designat que el seu rival surti al camp com a local, amb la qual cosa els homes de Luis Enrique hauran sabut què és trepitjar el vestidor del visitant a la seva pròpia casa.

En total, el Barça i l'Athletic han competit entre ells en set ocasions a la final copera: els catalans n'han guanyat cinc i els biscaïns dues. L'últim títol dels blanc-i-vermells data de la temporada 1983-84, aquella que va decidir Endika i que va finalitzar amb una baralla monumental entre tots els jugadors (i amb un paper destacat de Diego Armando Maradona).

Els blaugrana es presenten amb el títol de Lliga acabat d'estrenar i l'aspiració d'aconseguir un triplet d'aquí a una setmana, quan jugaran la final de la Lliga de Campions. Si fan el doblet, tot just serà la sisena vegada des del 1952.

Malgrat la prudència expressada pels jugadors i l'entrenador en la prèvia, sobre el paper el Barça es podria considerar favorit. Juga a casa i ho té tot a favor. És un equip que ha progressat sense parar a través de l'equilibri de totes les línies des de la polèmica derrota a Anoeta el desembre passat que es va convertir en el punt d'inflexió de la temporada. Luis Enrique disposa de tota la plantilla en perfecte estat de forma després d'haver recuperat Luís Suárez, cosa que retorna a l'equip tota la potència golejadora del seu trio de davanters. Messi, Neymar i Suárez han marcat 117 gols en totes les competions, mentre que el poder golejador de l'Athletic es pot resumir en Aritz Aduriz, que ha marcat 26 gols en un exercici excel·lent.

Després de moltes rotacions, els culers han arribat al tram final amb un onze de gala que es pot recitar de memòria. Si es compleix la tendència, a la porteria hi formarà Ter Stegen, l'habitual a la Copa i a la Champions. En la defensa, malgrat les diferències entre el club i Dani Alves, el brasiler és fix al lateral dret. La parella de centrals la formaran Gerard Piqué, que ha tornat a ser un defensa de referència mundial, i Javier Mascherano, que amb Luis Enrique ha tingut un paper estel·lar. Jordi Alba ocuparà el lateral esquerre. A la mitja, una línia que ha anat guanyant punts amb el pas dels mesos, Busquets serà el mig centre, Iniesta hi posarà el talent creador i Rakitic el múscul. I al davant és on més es marquen les diferències: Messi, Neymar i Suárez, una davantera que pot marcar una època en el futbol europeu.

L'Athletic és conscient que res d'això vol dir que no pugui sortir del Camp Nou campió. Això sí, el desafiament és gran. Com va recordar el capità, Carlos Gurpegi: "Haurem de fer el partit de les nostres vides".

En aquest sentit, l'Athletic veu la final, la trenta-setena que juga, similar a la de 1958 al Santiago Bernabéu davant l'aclaparador Reial Madrid d'Alfredo Di Stéfano. Un partit que es recorda als annals a Bilbao com el dels "Once Aldeanos", perquè va ser amb onze jugadors de la terra, com marca la tradició, que van batre (2-0) un rival que aquell any va ser campió de Lliga i d'una de les cinc primeres Copes d'Europa.

En l'aspecte esportiu, l'Athletic compareixerà al Camp Nou amb ànims renovats després del bon final de temporada i la classificació europea assegurada; cosa impensable després de la primera volta de Lliga. Ha acabat en un bon moment de forma, com es va veure per la clara victòria contra el Vila-real (4-0) en l'últim partit de Lliga.

Iraola és un dels implicats en el principal maldecap que té Ernesto Valverde: el de la substitució del sancionat Oscar de Marcos, una baixa important, juntament amb la del lesionat Iker Muniain.

Absent De Marcos, Iraola sembla l'opció més lògica com a relleu, però està oferint un gran rendiment d'interior, la posició en què va debutar, també amb Valverde; a més, el tècnic ja no el situa com a lateral en partits de màxima exigència i davant extrems ràpids i amb recorregut com Neymar.

Unes altres opcions que té el 'Txingurri' són les del jove Unai Bustinza, que gairebé no ha jugat, o la d'escorar un central ràpid com Xabi Etxeita, amb la qual cosa Gurpegi entraria en l'onze. Pel que fa a la resta, Herrerín, Laporte, Balenziaga; San José, Beñat, Rico, Williams i Aduriz semblen titulars segurs en un sistema que apunta a un 4-4-2, però que també podria ser un 4-2-3-1 i fins i tot un 1-5-3-2.