Frau a la mel: quin origen té la que comprem?

Un estudi desenvolupat conjuntament entre l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) i la Coordinadora d'Organtizacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) ha demostrat que, tot i que el 30% de tota la mel consumida a Espanya prové de la Xina, molt poca està etiquetada amb aquest origen. Segons aquesta investigació, el sistema legal europeu i espanyol permet que l'origen real dels productes es pugui camuflar. La legislació vigent recull que mentre l'origen d'un producte provingui en més del 50% d'un país, aquest es pot etiquetar com a provinent d'aquell país. Així, un pot que contingui més del 50% de mel espanyola, es pot etiquetar amb origen d'Espanya, independentment d'on provingui la resta. Segons aquesta investigació de l'OCU i la COAG, fins i tot si aquesta mel barrejada, però amb predomini d'origen espanyol, fos un altre cop mesclada amb mel d'un altre país, mantindria l'origen espanyol sempre que se n'utilitzés més del 50%. L'estudi ha pogut comprovar com aquesta és una pràctica habitual de productors a gran escala. Acostumen a barrejar mel espanyola amb mel xinesa, normalment en altres països, com Portugal o Romania, i després la reintrodueixen aquí etiquetada només com a espanyola. D'aquesta manera, tot i que aquests països representen un part important de les importacions de mel a Espanya, gairebé no trobem productes etiquetats amb aquests orígens. Andoni Garcia, responsable de mercats agraris de la COAG, considera que la legislació europea "està facilitant que la mel que està arribant des de la Xina quedi amagada de manera legal", tot i que això representa "un engany molt clar al consumidor, que pot pensar que està comprant un producte d'aquí sense saber que té una procedència tan gran com un 49% d'altres països". Pot sobreviure la mel de proximitat? A l'altra cara de la moneda, hi trobem les empreses petites que ofereixen productes de quilòmetre zero. Molts apicultors han deixat de vendre a l'engròs a grans superfícies per centrar-se a oferir mels de qualitat i proximitat. És el cas de Joan Maria Llorens, apicultor d'Alcover, que fa un temps va decidir deixar de vendre a grans superfícies per distribuir els seus productes a través de cooperatives o directament als consumidors. Aquest apicultor explica que un quilo de mel produïda per ell i venuda directament al consumidor té un preu al voltant d'uns deu euros, mentre que un quilo que es pugui trobar al supermercat pot sortir a meitat de preu. Llorens afirma que "els costos cada cop són més grans i a aquest preu no ens resultaria viable". Tot i que Llorens explica que és possible guanyar-se la vida fent mel, també comenta que "cada dia costa més" i que comencen a patir afectacions del canvi climàtic o de plagues que dificulten las seva tasca. "Si no podem cultivar abelles, la pol·linització defallirà i serà un problema greu", afirma l'apicultor, que recorda la importància clau d'aquests insectes en els ecosistemes. Les afectacions de consumir mel de proximitat o provinent d'un país estranger poden tenir altres afectes més enllà del purament econòmic. Segons Llorens, "les mels que es barregen, es pasteuritzen i perden tota la part terapèutica, com les vitamines". D'aquesta manera, tot i que dues mels puguin estar etiquetades com a espanyoles, una podria tenir més propietats que l'altra en funció del procés de producció.