Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
El dret de successions, al "Tot es mou"

Els meus fills no em cuiden: els puc desheretar?

Legalment els fills són els hereus legítims d'almenys el 25% d'una herència, però es pot canviar el testament i desheretar els descendents? Ens ho explica l'advocada experta en dret de successions, Meritxell Gabarró

L'Associació Cultural de Gent Gran de Fuenlabrada, ACUMAFU, ha engegat la campanya "Si no em cuides, no heretes", una iniciativa que té per objectiu assessorar aquells pares i mares que volen desheretar els seus fills i filles per la falta d'atenció. Segons ha explicat al "Tot es mou" el seu president, Marcelo Cornellà, un català que ara viu en aquesta ciutat madrilenya, el 2015 van detectar que hi havia molta gent gran que estava sola i "la majoria era perquè no tenien contacte amb la seva família ni amb els fills".

Davant d'aquesta situació van decidir buscar l'assessorament d'advocats per veure si era legalment possible desheretar aquells fills que desatenien els pares, perquè hi ha gent que, segons explica Cornellà, "arriba a pensar que no vol que el fill s'emporti res del que ells tenen, que s'han guanyat amb el seu treball". Aquesta iniciativa ha despertat un gran interès i han vist casos de gent a qui els fills els "demanen 500 euros per veure els nets". Davant l'èxit de la campanya, han començat una recollida de firmes per tot Espanya i s'han reunit amb diversos grups polítics per intentar canviar la llei de successions.

Imatge de Marcelo Cornellà entrevistat al 'Tot es mou' a l'esquerra i un cartell de la campanya 'Si no em cuides, no heredes' a la dreta
L'associació ACUMAFU ha engegat la campanya "Si no em cuides, no heretes" (CCMA)

Segons explica Cornellà, des de l'associació ofereixen primer un servei de mediació entre els familiars perquè es pugui reconduir la relació. En cas que això no sigui possible, treballen amb advocats, que els ajuden a fer els tràmits legals per desheretar un fill.

Què diu la llei? Qui és l'hereu legítim?

El dret de successions preveu que, més enllà de la decisió que es prengui en vida sobre a qui deixar una herència, una part d'aquesta, l'anomenada llegítima, no és de lliure disposició, ja que queda assignada automàticament per llei. Segons explica l'advocada experta en dret de successions Meritxell Gabarró, a Catalunya, que té un dret propi en aquest sentit, la llegítima és el 25% del patrimoni total a heretar. Aquesta quarta part correspon per llei als fills o filles amb els quals hi hagi una relació sanguínia i, en cas que no se'n tinguin, aniria als pares o mares si són vius. I destaca que ningú més se'n pot beneficiar: "Ni germans ni cònjuge. Ningú. La llegítima sempre va cap a dalt o cap a baix. En línia recta i de sang." A més, recorda que aquesta quarta part és a dividir entre tants fills com es tinguin.

En aquest 25% s'hi inclou, segons explica l'advocada, tant el "relictum", que són "els béns que nosaltres deixem al nostre nom el dia que faltem", com el "donatum", aquelles "donacions que hem fet durant els últims 10 anys de la nostra vida". Per això, Gabarró comenta que si es vol rebaixar la quantitat de l'herència fent donacions, s'haurien de fer abans dels últims 10 anys de vida, si no, l'hereu les podria reclamar.

Imatge en primer pla de les mans de dues persones sobre llibres i documents legals
Si es vol desheretar un fill s'ha de fer davant de notari (Mikhail Nilov, Pexels)

I si es vol desheretar un fill? Se li pot prendre el dret a aquesta llegítima? Gabarró explica que sí, que és possible, però que cal complir uns requisits per fer-ho. "S'ha de fer davant de notari i s'ha d'al·legar la causa", explica l'advocada, que comenta que les causes han de demostrar per què no hi ha una relació entre els progenitors i els descendents. A més, afegeix que cal també demostrar "que la culpa que no hi hagi relació és del legitimari", és a dir, de la persona a qui es vol desheretar, del fill. I com es demostra aquesta culpa? Aquí és on entra un jutge, que és qui acaba decidint si aquell desheretament està ben argumentat.

Té dret a reclamar una persona desheretada?

Si s'ha desheretat un fill, aquesta llegítima correspon a l'hereu que s'hagi designat en el testament. Gabarró ho explica amb un exemple pràctic: "Si tinc dos fills, li tocaria un 12,5% a cada fill. Si a un el deshereto, i està justament desheretat, aquest 12,5% del fill desheretat anirà a l'hereu, que no necessàriament ha de ser l'altre fill."

Si una persona té dret a rebre la llegítima d'una herència, té 10 anys per reclamar-la des de la defunció de la persona de qui hereta. Passats aquests anys, es perd el dret legítim a obtenir-la. Si una persona ha estat desheretada, però, "només té 4 anys" explica Gabarró.

Molts casos com aquests acaben als jutjats i Gabarró comenta que en molts el legitimari acaba guanyant, ja que no sempre es pot demostrar que la culpa de la mala relació sigui, en exclusiva, del fill. I l'advocada també recorda que, tot i que s'hagi desheretat un fill, si es tenen nets i no s'ha deixat escrit també davant de notari que se'ls vol desheretar, tindrien dret a reclamar la seva part de l'herència.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut