• Meditació zen, camí al silenci
    Veure vídeo

    Meditació zen, camí al silenci

    La Casa d'Espiritualitat Sant Felip Neri de Barcelona és un espai ideat per Raimon Panikkar per cultivar l'espiritualitat des d'un punt de vista interreligiós i amb la meditació zen com a teló de fons. Berta Meneses, religiosa filipensa i mestra zen, ens explica com la meditació l'ha ajudat a aprofundir en el cristianisme.

    La Casa d'Espiritualitat Sant Felip Neri de Barcelona és un espai ideat per Raimon Panikkar per cultivar l'espiritualitat des d'un punt de vista interreligiós i amb la meditació zen com a teló de fons. Berta Meneses, religiosa filipensa i mestra zen, ens explica com la meditació l'ha ajudat a aprofundir en el cristianisme.

  • El risc de desigualtat educativa
    Veure vídeo

    El risc de desigualtat educativa

    Conciliar vida laboral i vida familiar no és fàcil. I menys si ets una dona o un home sol amb criatures. El projecte Rotllana és una iniciativa de l'Escola Pia Balmes que vol fer la vida més fàcil a les famílies vulnerables. Una proposta que fa servir les activitats extraescolars com a antídot contra la desigualtat educativa.

    Conciliar vida laboral i vida familiar no és fàcil. I menys si ets una dona o un home sol amb criatures. El projecte Rotllana és una iniciativa de l'Escola Pia Balmes que vol fer la vida més fàcil a les famílies vulnerables. Una proposta que fa servir les activitats extraescolars com a antídot contra la desigualtat educativa.

  • La religió a Tik Tok
    Veure vídeo

    La religió a Tik Tok

    Tik Tok és una xarxa social que triomfa entre els més joves i que es basa en compartir videos curts. Sabrem com les diferents religions es fan presents en aquesta xarxa i coneixerem a Miss Raisa, una influencer cantant de hip hop que reivindica la seva identitat com a dona, migrant i musulmana.

    Tik Tok és una xarxa social que triomfa entre els més joves i que es basa en compartir videos curts. Sabrem com les diferents religions es fan presents en aquesta xarxa i coneixerem a Miss Raisa, una influencer cantant de hip hop que reivindica la seva identitat com a dona, migrant i musulmana.

  • Banca ètica, transparència i valor social
    Veure vídeo

    Banca ètica, transparència i valor social

    On van a parar els nostres diners? I què hem de fer si no volem que s'inverteixin en armes o en altres projectes contraris als drets humans?. Entrevistes a Albert Gasch, responsable cultural de Fiare Banca Ètica i David Díaz de Quijano Barbero, economista i coordinador d'Oikocredit Catalunya. La banca ètica té com a pilar la transparència i amb els dipòsits d'estalvi dels clients finança projectes socials, mediambientals i culturals. Coneixerem alguns d'aquests projectes.

    On van a parar els nostres diners? I què hem de fer si no volem que s'inverteixin en armes o en altres projectes contraris als drets humans?. Entrevistes a Albert Gasch, responsable cultural de Fiare Banca Ètica i David Díaz de Quijano Barbero, economista i coordinador d'Oikocredit Catalunya. La banca ètica té com a pilar la transparència i amb els dipòsits d'estalvi dels clients finança projectes socials, mediambientals i culturals. Coneixerem alguns d'aquests projectes.

  • Acollir dones joves i mares en risc d'exclusió
    Veure vídeo

    Acollir dones joves i mares en risc d'exclusió

    Entrevista a Marta Bàrbara, directora de la Fundació Maria Raventós, i a Teresa Raventós, vicepresidenta. Fa 70 anys que aquesta fundació ajuda les mares i dones joves i els seus fills i filles a trencar amb el cercle de la pobresa. Maria Raventós (1897-1951) era una dona catòlica de l'alta societat, valenta, amb esperit crític i visió de futur. Els anys 40 va plantar cara als prejudicis i va dedicar la seva vida a oferir oportunitats de futur a les dones joves i soles en risc d'exclusió social. Coneixerem el testimoni de Clara Mensa i de Kate Moncada, que amb l'ajuda d'aquesta entitat han pogut cuidar els seus fills, que van estar a punt de donar una en adopció i l'altra en acolliment

    Entrevista a Marta Bàrbara, directora de la Fundació Maria Raventós, i a Teresa Raventós, vicepresidenta. Fa 70 anys que aquesta fundació ajuda les mares i dones joves i els seus fills i filles a trencar amb el cercle de la pobresa. Maria Raventós (1897-1951) era una dona catòlica de l'alta societat, valenta, amb esperit crític i visió de futur. Els anys 40 va plantar cara als prejudicis i va dedicar la seva vida a oferir oportunitats de futur a les dones joves i soles en risc d'exclusió social. Coneixerem el testimoni de Clara Mensa i de Kate Moncada, que amb l'ajuda d'aquesta entitat han pogut cuidar els seus fills, que van estar a punt de donar una en adopció i l'altra en acolliment

  • Ajudar a salvar vides amb les mans
    Veure vídeo

    Ajudar a salvar vides amb les mans

    Entrevista a Francesc Carmona, metge del SEM expert en reanimació cardiopulmonar. Carmona diu que tothom pot aprendre a fer el massatge cardiovascular per salvar vides i ens ensenya com fer-ho. A Catalunya, segons el SEM, cada dia hi ha 8 persones que pateixen una aturada cardíaca. Un 25 per cent dels pacients arriben vius a l'hospital, però només en sobreviuen la meitat, per les seqüeles provocades per la falta d'oxigen. La majoria dels que salven la vida és perquè algú els fa un massatge de reanimació cardiovascular mentre no arriba l'ambulància. Francesc Carmona considera imprescindible ensenyar a totes les escoles, i sobretot als alumnes a partir dels 12 anys, què cal fer amb una aturada cardíaca.

    Entrevista a Francesc Carmona, metge del SEM expert en reanimació cardiopulmonar. Carmona diu que tothom pot aprendre a fer el massatge cardiovascular per salvar vides i ens ensenya com fer-ho. A Catalunya, segons el SEM, cada dia hi ha 8 persones que pateixen una aturada cardíaca. Un 25 per cent dels pacients arriben vius a l'hospital, però només en sobreviuen la meitat, per les seqüeles provocades per la falta d'oxigen. La majoria dels que salven la vida és perquè algú els fa un massatge de reanimació cardiovascular mentre no arriba l'ambulància. Francesc Carmona considera imprescindible ensenyar a totes les escoles, i sobretot als alumnes a partir dels 12 anys, què cal fer amb una aturada cardíaca.

  • Testimoni del cardenal Luis Antonio Tagle
    Veure vídeo

    Testimoni del cardenal Luis Antonio Tagle

    És també arquebisbe emèrit de Manila, prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles i president de Caritas International. El cardenal Tagle ha participat en l'acte "Sent la Creu" a la Sagrada Família, convidat pel cardenal Omella. Parla de parla de l'educació cristiana i de l'evangelització a l'Àsia. Tagle, també, diu que davant l'amenaça nuclear, la humanitat no pot continuar indiferent. I que els infants d'Ucraïna tota la vida arrossegaran les ferides de la guerra. En aquest sentit, recorda el testimoni dels seus pares, que quan eren joves van patir la II Guerra Mundial.

    És també arquebisbe emèrit de Manila, prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles i president de Caritas International. El cardenal Tagle ha participat en l'acte "Sent la Creu" a la Sagrada Família, convidat pel cardenal Omella. Parla de parla de l'educació cristiana i de l'evangelització a l'Àsia. Tagle, també, diu que davant l'amenaça nuclear, la humanitat no pot continuar indiferent. I que els infants d'Ucraïna tota la vida arrossegaran les ferides de la guerra. En aquest sentit, recorda el testimoni dels seus pares, que quan eren joves van patir la II Guerra Mundial.

  • Cinema espiritual i testimoni de Nadia Ghulam
    Veure vídeo

    Cinema espiritual i testimoni de Nadia Ghulam

    El capellà Peio Sánchez, expert en cinema, comenta les pel·lícules de cinema espiritual que hi ha a la cartellera. I entrevista a l'activista i escriptora afganesa Nadia Ghulam. Durant la guerra civil una bomba li va causar ferides greus. Als 10 anys i amb els talibans al poder, es va fer passar per un nen per poder treballar i alimentar la seva família. Des del 2006 viu a Catalunya i ha fundat l'ONG Ponts per la Pau. Una dona de fe i de coratge que a través de l'ONG "Ponts per la pau" intensifica l'ajuda a les dones i les nenes afganeses que, amb el retorn dels talibans, han perdut els seus drets.

    El capellà Peio Sánchez, expert en cinema, comenta les pel·lícules de cinema espiritual que hi ha a la cartellera. I entrevista a l'activista i escriptora afganesa Nadia Ghulam. Durant la guerra civil una bomba li va causar ferides greus. Als 10 anys i amb els talibans al poder, es va fer passar per un nen per poder treballar i alimentar la seva família. Des del 2006 viu a Catalunya i ha fundat l'ONG Ponts per la Pau. Una dona de fe i de coratge que a través de l'ONG "Ponts per la pau" intensifica l'ajuda a les dones i les nenes afganeses que, amb el retorn dels talibans, han perdut els seus drets.

  • El convent de Santa Clara de Manresa es reinventa
    Veure vídeo

    El convent de Santa Clara de Manresa es reinventa

    Les monges han deixat la clausura per dedicar-se a ajudar els pobres. Continuen sent dominiques, però s'han desvinculat jurídicament de la Federació Dominica de la Immaculada. Sor Lucía Caram, priora del convent, explica les raons d'aquest canvi de paradigma i el suport que reben del papa Francesc. Una nova manera de viure la fe amb els laics que col·laboren i/o viuen al convent. Veurem alguns testimonis. L'objectiu és que quan les monges faltin, l'obra social, de la Fundació del Convent de Santa Clara, continuï acompanyada pels laics.

    Les monges han deixat la clausura per dedicar-se a ajudar els pobres. Continuen sent dominiques, però s'han desvinculat jurídicament de la Federació Dominica de la Immaculada. Sor Lucía Caram, priora del convent, explica les raons d'aquest canvi de paradigma i el suport que reben del papa Francesc. Una nova manera de viure la fe amb els laics que col·laboren i/o viuen al convent. Veurem alguns testimonis. L'objectiu és que quan les monges faltin, l'obra social, de la Fundació del Convent de Santa Clara, continuï acompanyada pels laics.

  • Els drets humans i la defensa de les minories
    Veure vídeo

    Els drets humans i la defensa de les minories

    Entrevista a Miquel Torres, nou director de Justícia i Pau de Barcelona, sobre temes de drets humans, cultura de la pau i denúncia social. Miquel Torres és gitano i ha destacat sempre per defensar els drets de les minories i lluitar per la transformació social. S'ha especialitzat en el tercer sector, en l'àmbit missioner, la cultura de la pau, el diàleg interreligiós i la gestió de la diversitat. A Colòmbia, va gestionar equips de Càritas i va fer acompanyament en processos de pau.

    Entrevista a Miquel Torres, nou director de Justícia i Pau de Barcelona, sobre temes de drets humans, cultura de la pau i denúncia social. Miquel Torres és gitano i ha destacat sempre per defensar els drets de les minories i lluitar per la transformació social. S'ha especialitzat en el tercer sector, en l'àmbit missioner, la cultura de la pau, el diàleg interreligiós i la gestió de la diversitat. A Colòmbia, va gestionar equips de Càritas i va fer acompanyament en processos de pau.

  • L'ONG Don Bosco Fambul a Sierra Leone
    Veure vídeo

    L'ONG Don Bosco Fambul a Sierra Leone

    L'ONG Don Bosco Fambul denuncia la violència que pateixen els menors a la presó de Pademba, de Freetown, a Sierra Leone. L'ONG ha vingut a Europa a presentar el documental "Libertad", dirigit per Raúl de la Fuente, que retrata aquesta dura realitat. D'altra banda, aquesta ONG dedicada a protegir la infància ha alliberat més de 500 nenes i adolescents víctimes de la pobresa i la prostitució. En veurem alguns testimonis.

    L'ONG Don Bosco Fambul denuncia la violència que pateixen els menors a la presó de Pademba, de Freetown, a Sierra Leone. L'ONG ha vingut a Europa a presentar el documental "Libertad", dirigit per Raúl de la Fuente, que retrata aquesta dura realitat. D'altra banda, aquesta ONG dedicada a protegir la infància ha alliberat més de 500 nenes i adolescents víctimes de la pobresa i la prostitució. En veurem alguns testimonis.

  • Maria del Mar Albajar, abadessa de St. Benet de Montserrat
    Veure vídeo

    Maria del Mar Albajar, abadessa de St. Benet de Montserrat

    Entrevista a l'abadessa Maria del Mar Albajar. Parla de la seva vocació de monja, impensable en el passat, de connectar amb la saviesa interior i del valor de gosar a ser ella mateixa, que és inseparable de Déu. Llicenciada en Econòmiques, teòloga i mestra de focusing, en temps de crisi l'abadessa aposta per posar en pràctica la solidaritat i la compassió i no deixar-se influir pels missatges de por. A més, fa referència als casos, que s'han destapat, d'abusos a religioses dins l'Església. I entre d'altres temes, respon a preguntes sobre la vida monàstica i la Regla de Sant Benet avui, i explica què aporten les teologies feministes a l'Església.

    Entrevista a l'abadessa Maria del Mar Albajar. Parla de la seva vocació de monja, impensable en el passat, de connectar amb la saviesa interior i del valor de gosar a ser ella mateixa, que és inseparable de Déu. Llicenciada en Econòmiques, teòloga i mestra de focusing, en temps de crisi l'abadessa aposta per posar en pràctica la solidaritat i la compassió i no deixar-se influir pels missatges de por. A més, fa referència als casos, que s'han destapat, d'abusos a religioses dins l'Església. I entre d'altres temes, respon a preguntes sobre la vida monàstica i la Regla de Sant Benet avui, i explica què aporten les teologies feministes a l'Església.

  • Escola de Noves Oportunitats
    Veure vídeo

    Escola de Noves Oportunitats

    L'Escola de Cuina Bar Restaurant Cruïlla al Punt forma nois i noies de 16 a 25 anys que han tingut dificultats a la vida i provenen del fracàs escolar. La majoria són joves dels barris de Torre Baró, on està ubicada l'Escola, Ciutat Meridiana i Vallbona, colpejats per la pobresa, l'atur i els desnonaments. Una escola de Noves Oportunitats que gestiona la Plataforma d'Educació Social Salesians Sant Jordi, per tal que aquests joves puguin dibuixar un futur d'esperança. A través d'un acompanyament personalitzat i un itinerari flexible se'ls ajuda a enganxar-se als estudis i inserir-se en el món laboral. Els alumnes, a més, fan pràctiques al bar-restaurant que està obert al públic i molt integrat al barri.

    L'Escola de Cuina Bar Restaurant Cruïlla al Punt forma nois i noies de 16 a 25 anys que han tingut dificultats a la vida i provenen del fracàs escolar. La majoria són joves dels barris de Torre Baró, on està ubicada l'Escola, Ciutat Meridiana i Vallbona, colpejats per la pobresa, l'atur i els desnonaments. Una escola de Noves Oportunitats que gestiona la Plataforma d'Educació Social Salesians Sant Jordi, per tal que aquests joves puguin dibuixar un futur d'esperança. A través d'un acompanyament personalitzat i un itinerari flexible se'ls ajuda a enganxar-se als estudis i inserir-se en el món laboral. Els alumnes, a més, fan pràctiques al bar-restaurant que està obert al públic i molt integrat al barri.

  • Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe de Tarragona
    Veure vídeo

    Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe de Tarragona

    Entrevista en profunditat a Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe metropolità de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense. S'hi tracten temes com ara la realitat tan dura que atén Càritas, el paper dels laics i laiques, el camí sinodal, les vocacions i el fet que les dones no tenen accés ni al sacerdoci ni al diaconat. També es parla dels abusos sexuals a l'Església, del cas de Xavier Novell i de la visita "ad limina" que els bisbes fan a Roma. Crític amb el Procés, l'arquebisbe Planellas explica que abans de la pandèmia va visitar els polítics catalans empresonats per manifestar-los afecte i solidaritat i també, amb els altres presos. I, per acabar, valora l'empremta del Cristianisme a Tarragona i aporta informació sobre si sant Pau va ser a Tàrraco.

    Entrevista en profunditat a Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe metropolità de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense. S'hi tracten temes com ara la realitat tan dura que atén Càritas, el paper dels laics i laiques, el camí sinodal, les vocacions i el fet que les dones no tenen accés ni al sacerdoci ni al diaconat. També es parla dels abusos sexuals a l'Església, del cas de Xavier Novell i de la visita "ad limina" que els bisbes fan a Roma. Crític amb el Procés, l'arquebisbe Planellas explica que abans de la pandèmia va visitar els polítics catalans empresonats per manifestar-los afecte i solidaritat i també, amb els altres presos. I, per acabar, valora l'empremta del Cristianisme a Tarragona i aporta informació sobre si sant Pau va ser a Tàrraco.

  • Testimoni de Taizé i l'art de fer pessebres
    Veure vídeo

    Testimoni de Taizé i l'art de fer pessebres

    Entrevista al germà Pere, que fa 50 anys que forma part de la comunitat ecumènica de Taizé, a França. Aquesta comunitat és símbol de reconciliació entre cristians i entre pobles separats. Hi viuen germans protestants i catòlics. Però quin és el secret que fa que milers de joves, cada any, es trobin a Taizé per pregar, fer silenci i reflexionar? El germà Pere també parla dels germans que viuen en fraternitats a Bangladesh, el Brasil, Corea del Sud o el Senegal, al costat dels més pobres. I recorda el germà Roger, fundador de la comunitat, que el 1940 va acollir a Taizé refugiats de la Segona Guerra Mundial. Des de llavors, la comunitat ha acollit immigrants i refugiats. També veurem un reportatge de l'artesà pessebrista Toni Pruna, de Mataró. Ha fet de pagès, però la seva gran passió és fer les figures del pessebre seguint el mètode tradicional, que li va ensenyar el mestre pessebrista Lluís Carratalà.

    Entrevista al germà Pere, que fa 50 anys que forma part de la comunitat ecumènica de Taizé, a França. Aquesta comunitat és símbol de reconciliació entre cristians i entre pobles separats. Hi viuen germans protestants i catòlics. Però quin és el secret que fa que milers de joves, cada any, es trobin a Taizé per pregar, fer silenci i reflexionar? El germà Pere també parla dels germans que viuen en fraternitats a Bangladesh, el Brasil, Corea del Sud o el Senegal, al costat dels més pobres. I recorda el germà Roger, fundador de la comunitat, que el 1940 va acollir a Taizé refugiats de la Segona Guerra Mundial. Des de llavors, la comunitat ha acollit immigrants i refugiats. També veurem un reportatge de l'artesà pessebrista Toni Pruna, de Mataró. Ha fet de pagès, però la seva gran passió és fer les figures del pessebre seguint el mètode tradicional, que li va ensenyar el mestre pessebrista Lluís Carratalà.

Anar al contingut