• Fills amb trastorns greus de conducta
    Veure vídeo

    Fills amb trastorns greus de conducta

    Parlem dels trastorns greus de conducta, sovint associats al consum de drogues i a altres trastorns de salut mental. Són casos d'alta complexitat en què els fills maltracten els pares i provoquen situacions de violència que destrossen les famílies. Entrevistem la doctora Francesca Asensio, psiquiatra i directora assistencial de Salut Mental de la Fundació Vidal i Barraquer. I Muntsa Boix, mare de l'Ignasi i fundadora d'AFATRAC. I, Laura Gómez comparteix el seu testimoniatge i diu que ja no amaga a ningú el trastorn del seu fill. Les famílies reclamen a la sanitat pública recursos específics per atendre els seus fills.

    Parlem dels trastorns greus de conducta, sovint associats al consum de drogues i a altres trastorns de salut mental. Són casos d'alta complexitat en què els fills maltracten els pares i provoquen situacions de violència que destrossen les famílies. Entrevistem la doctora Francesca Asensio, psiquiatra i directora assistencial de Salut Mental de la Fundació Vidal i Barraquer. I Muntsa Boix, mare de l'Ignasi i fundadora d'AFATRAC. I, Laura Gómez comparteix el seu testimoniatge i diu que ja no amaga a ningú el trastorn del seu fill. Les famílies reclamen a la sanitat pública recursos específics per atendre els seus fills.

  • Cuina justa i inclusió laboral
    Veure vídeo

    Cuina justa i inclusió laboral

    Coneixem el projecte "Cuina Justa", una empresa d'economia social i solidària de la Fundació Cassià Just, a Sant Boi de Llobregat. Entrevista a Àlex Pujol, director d'aquesta fundació, que dona feina a 350 persones, el 70 per cent de les quals tenen una discapacitat. Elaboren productes gastronòmics de qualitat i de proximitat, gestionen menjadors escolars i d'empresa i fan sandvitxos i amanides per a companyies d'aviació. La Carme Beredas i el Cristian Unión, ajudants de cuina, comparteixen el seu testimoni. I també veurem els horts de Can Tudela, al Prat de Llobregat, on cultiven verdures ecològiques. La Fundació Cassià Just va néixer el 2005 i la va apadrinar Cassià Maria Just, que va ser abat de Montserrat del 1966 al 1988.

    Coneixem el projecte "Cuina Justa", una empresa d'economia social i solidària de la Fundació Cassià Just, a Sant Boi de Llobregat. Entrevista a Àlex Pujol, director d'aquesta fundació, que dona feina a 350 persones, el 70 per cent de les quals tenen una discapacitat. Elaboren productes gastronòmics de qualitat i de proximitat, gestionen menjadors escolars i d'empresa i fan sandvitxos i amanides per a companyies d'aviació. La Carme Beredas i el Cristian Unión, ajudants de cuina, comparteixen el seu testimoni. I també veurem els horts de Can Tudela, al Prat de Llobregat, on cultiven verdures ecològiques. La Fundació Cassià Just va néixer el 2005 i la va apadrinar Cassià Maria Just, que va ser abat de Montserrat del 1966 al 1988.

  • Temporers sense papers i Museu de Lleida
    Veure vídeo

    Temporers sense papers i Museu de Lleida

    Entrevista a la monja jesuítina Dolores Cabello, que des de Càritas parroquial d'Alcarràs ajuda els temporers sense papers que malviuen en un assentament o al carrer. I el testimoni de dos temporers. A més, Josep Giralt, director del Museu de Lleida explica com el museu mira al futur, malgrat el dol per les obres d'art sacre que van marxar a l'Aragó per ordre judicial. Meritxell Cano, conservadora del museu, parla de l'exposició de les Sales del Gòtic, que s'ha remodelat, i on s'hi poden veure algunes obres cedides pel MNAC.

    Entrevista a la monja jesuítina Dolores Cabello, que des de Càritas parroquial d'Alcarràs ajuda els temporers sense papers que malviuen en un assentament o al carrer. I el testimoni de dos temporers. A més, Josep Giralt, director del Museu de Lleida explica com el museu mira al futur, malgrat el dol per les obres d'art sacre que van marxar a l'Aragó per ordre judicial. Meritxell Cano, conservadora del museu, parla de l'exposició de les Sales del Gòtic, que s'ha remodelat, i on s'hi poden veure algunes obres cedides pel MNAC.

  • Llibres i emocions i la història del Bakalhi
    Veure vídeo

    Llibres i emocions i la història del Bakalhi

    Parlarem de com treballar emocions amb els infants a través de llibres inspiradors i molt ben il·lustrats. Recuperem l'entrevista a Inês Castel-Branco, editora d'Akiara Books i autora de "Respira" i "La gota d'aigua", la mort explicada als infants segons Raimon Panikar. I veurem el reportatge de Bakalhi, un jove marroquí que als 11 anys va arribar sol a Catalunya. Als 18 anys, va haver de viure al carrer i va acabar a la presó. Allà va conèixer la monja Viqui Molins, i va recuperar la il·lusió i les ganes de viure.

    Parlarem de com treballar emocions amb els infants a través de llibres inspiradors i molt ben il·lustrats. Recuperem l'entrevista a Inês Castel-Branco, editora d'Akiara Books i autora de "Respira" i "La gota d'aigua", la mort explicada als infants segons Raimon Panikar. I veurem el reportatge de Bakalhi, un jove marroquí que als 11 anys va arribar sol a Catalunya. Als 18 anys, va haver de viure al carrer i va acabar a la presó. Allà va conèixer la monja Viqui Molins, i va recuperar la il·lusió i les ganes de viure.

  • Pilarín Bayes, 80 anys i 1.000 llibres
    Veure vídeo

    Pilarín Bayes, 80 anys i 1.000 llibres

    Tota una vida dibuixant. Això és el que continua fent la ninotaire i il.lustradora Pilarín Bayés, que ha complert 80 anys. La Pilarín ens acull a casa seva, als afores de Vic, amb la generositat i l'optimisme de sempre. Malgrat va caure i es va trencar alguns dits de la mà dreta, no ha parat de dibuixar. Es a punt de publicar el seu llibre número mil, que es dirà " 1.000 motius per viure". Diu que li agradaria ser recordada com una "ninotaire que ha fet divertida la cultura".

    Tota una vida dibuixant. Això és el que continua fent la ninotaire i il.lustradora Pilarín Bayés, que ha complert 80 anys. La Pilarín ens acull a casa seva, als afores de Vic, amb la generositat i l'optimisme de sempre. Malgrat va caure i es va trencar alguns dits de la mà dreta, no ha parat de dibuixar. Es a punt de publicar el seu llibre número mil, que es dirà " 1.000 motius per viure". Diu que li agradaria ser recordada com una "ninotaire que ha fet divertida la cultura".

  • L'Ousman Umar, un testimoni d'esperança
    Veure vídeo

    L'Ousman Umar, un testimoni d'esperança

    Entrevista al jove ghanès Ousman Umar, fundador de l'ONG NASCO Feeding Minds, que treballa per millorar l'educació al seu país. El seu projecte humanitari és valorat arreu, fins i tot el papa Francesc el va rebre al Vaticà. Als 13 anys va decidir marxar a Europa, en un viatge traumàtic en què va veure morir la majoria dels seus companys i el seu millor amic Musa. Cinc anys desprès va arribar a Barcelona, i va viure al carrer, fins que una família el va acollir a casa, com un fill més. Desprès va estudiar i va crear l'ONG. L'objectiu és "alimentar ments, educar" perquè els joves no hagin d'emigrar. Ha publicat el seu segon llibre "Des del país dels blancs".
    .

    Entrevista al jove ghanès Ousman Umar, fundador de l'ONG NASCO Feeding Minds, que treballa per millorar l'educació al seu país. El seu projecte humanitari és valorat arreu, fins i tot el papa Francesc el va rebre al Vaticà. Als 13 anys va decidir marxar a Europa, en un viatge traumàtic en què va veure morir la majoria dels seus companys i el seu millor amic Musa. Cinc anys desprès va arribar a Barcelona, i va viure al carrer, fins que una família el va acollir a casa, com un fill més. Desprès va estudiar i va crear l'ONG. L'objectiu és "alimentar ments, educar" perquè els joves no hagin d'emigrar. Ha publicat el seu segon llibre "Des del país dels blancs". .

  • Exposició de Càritas i discapacitat i drets
    Veure vídeo

    Exposició de Càritas i discapacitat i drets

    Marta Plujà parla de l'exposició "Covid-19: obre els ulls" que Càritas Barcelona fa al Museu Diocesà de la ciutat. Entrevista a Maite Ruiz, psicòloga i presidenta de la LADD, l'Associació en Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual. Explica com els afecta la crisi actual. Diu: "Falten suports a l'escola inclusiva, a la feina, al lleure i a la vida independent." Entrevista a Mireia Guilera, que té una discapacitat del 65 per cent i ha aconseguit viure una vida independent gràcies a tenir una feina amb suport.

    Marta Plujà parla de l'exposició "Covid-19: obre els ulls" que Càritas Barcelona fa al Museu Diocesà de la ciutat. Entrevista a Maite Ruiz, psicòloga i presidenta de la LADD, l'Associació en Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual. Explica com els afecta la crisi actual. Diu: "Falten suports a l'escola inclusiva, a la feina, al lleure i a la vida independent." Entrevista a Mireia Guilera, que té una discapacitat del 65 per cent i ha aconseguit viure una vida independent gràcies a tenir una feina amb suport.

  • L'ONG Haribala demana ajuda per a l'Índia
    Veure vídeo

    L'ONG Haribala demana ajuda per a l'Índia

    Entrevista a Prakash Chukka, rector de Palau-solità i Plegamans i fundador de l'ONG Haribala. Parla de l'emergència sanitària a l'Índia, on va viatjar el mes d'abril, en plena segona onada de la Covid que ha devastat el subcontinent. Chukka ajuda els infants del seu poble, a l'estat d'Andhra Pradesh, que com ell pertanyen als intocables, els més pobres i discriminats de l'Índia. Té un projecte d'apadrinaments i una residència per a nenes orfes que s'ha vist obligat a tancar mentre duri la pandèmia. Preocupat per la situació vol incrementar l'ajuda i aconseguir més apadrinaments. "Ara amb la pandèmia hi ha famílies que venen les nenes per casar-les amb homes grans. I en aquests casos, és la família de l'home la que paga el dot", afirma.

    Entrevista a Prakash Chukka, rector de Palau-solità i Plegamans i fundador de l'ONG Haribala. Parla de l'emergència sanitària a l'Índia, on va viatjar el mes d'abril, en plena segona onada de la Covid que ha devastat el subcontinent. Chukka ajuda els infants del seu poble, a l'estat d'Andhra Pradesh, que com ell pertanyen als intocables, els més pobres i discriminats de l'Índia. Té un projecte d'apadrinaments i una residència per a nenes orfes que s'ha vist obligat a tancar mentre duri la pandèmia. Preocupat per la situació vol incrementar l'ajuda i aconseguir més apadrinaments. "Ara amb la pandèmia hi ha famílies que venen les nenes per casar-les amb homes grans. I en aquests casos, és la família de l'home la que paga el dot", afirma.

  • Adolescents d'alt risc emocional
    Veure vídeo

    Adolescents d'alt risc emocional

    La pandèmia ha fet créixer els trastorns de salut mental en els adolescents i ha posat en evidència les mancances que té el sistema. Parlem dels menors en situació d'alt risc emocional que han deixat d'anar a l'institut i viuen tancats a casa, i en alguns casos passen el dia al carrer. No volen anar a visitar-se als centres de salut mental convencionals i la seva salut està molt deteriorada. A més, l'aïllament i la solitud incrementa el risc de suïcidi. Coneixerem el testimoni del Josep, que va estar 3 anys tancat a casa. I entrevistem Mark Dangerfield, doctor en psicologia i impulsor del projecte d'Intervenció Clínica al Domicili de la Fundació Vidal i Barraquer, en què psicòlegs i psiquiatres van a atendre aquests menors a casa o al carrer. I també treballen amb les seves famílies. Un projecte pioner a l'estat que funciona a Badalona i a Santa Coloma de Gramenet.

    La pandèmia ha fet créixer els trastorns de salut mental en els adolescents i ha posat en evidència les mancances que té el sistema. Parlem dels menors en situació d'alt risc emocional que han deixat d'anar a l'institut i viuen tancats a casa, i en alguns casos passen el dia al carrer. No volen anar a visitar-se als centres de salut mental convencionals i la seva salut està molt deteriorada. A més, l'aïllament i la solitud incrementa el risc de suïcidi. Coneixerem el testimoni del Josep, que va estar 3 anys tancat a casa. I entrevistem Mark Dangerfield, doctor en psicologia i impulsor del projecte d'Intervenció Clínica al Domicili de la Fundació Vidal i Barraquer, en què psicòlegs i psiquiatres van a atendre aquests menors a casa o al carrer. I també treballen amb les seves famílies. Un projecte pioner a l'estat que funciona a Badalona i a Santa Coloma de Gramenet.

  • Eutanàsia o cures pal·liatives?
    Veure vídeo

    Eutanàsia o cures pal·liatives?

    Espanya és el sisè país del món, el quart d'Europa, que ha aprovat la Llei d'Eutanàsia. Entrevistem a Margarita Bofarull, metgessa, religiosa del Sagrat Cor, presidenta de l'Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull i membre ordinari de la Pontifícia Acadèmia per la Vida. Diu que "La llei de l'eutanàsia és un despropòsit. Els metges hauran de certificar les morts per eutanàsia com a morts naturals, quan no ho són." A més, denuncia que a Espanya no hi ha una cobertura universal de les cures pal·liatives i moltes persones moren en situació de dolor i desconfort. I coneixerem el testimoni de Xavier Argemí, un jove cristià que té una malaltia degenerativa i que rep atenció en cures pal·liatives. És l'autor del llibre "Aprendre a morir per poder viure", editat per Rosa dels Vents.

    Espanya és el sisè país del món, el quart d'Europa, que ha aprovat la Llei d'Eutanàsia. Entrevistem a Margarita Bofarull, metgessa, religiosa del Sagrat Cor, presidenta de l'Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull i membre ordinari de la Pontifícia Acadèmia per la Vida. Diu que "La llei de l'eutanàsia és un despropòsit. Els metges hauran de certificar les morts per eutanàsia com a morts naturals, quan no ho són." A més, denuncia que a Espanya no hi ha una cobertura universal de les cures pal·liatives i moltes persones moren en situació de dolor i desconfort. I coneixerem el testimoni de Xavier Argemí, un jove cristià que té una malaltia degenerativa i que rep atenció en cures pal·liatives. És l'autor del llibre "Aprendre a morir per poder viure", editat per Rosa dels Vents.

  • Lucía Caram, passió per ajudar
    Veure vídeo

    Lucía Caram, passió per ajudar

    Entrevista a sor Lucía Caram, directora de la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa i una lluitadora incansable per la causa dels més pobres. La Fundació ajuda centenars de famílies que, arran de la pandèmia, s'han convertit en nous pobres, i té] una trentena de pisos i una residència per a persones sense llar. Coneixerem diversos testimonis. És greu el tema de la pobresa infantil, i per això sor Lucía continua impulsant els projectes Invulnerables i la Casa de la Infància, situada dins el mateix convent. D'altra banda, denuncia la situació d'abús sexual que pateixen, en concret, alguns infants. També parla del papa Francesc, a qui admira i amb qui té amics en comú.

    Entrevista a sor Lucía Caram, directora de la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa i una lluitadora incansable per la causa dels més pobres. La Fundació ajuda centenars de famílies que, arran de la pandèmia, s'han convertit en nous pobres, i té] una trentena de pisos i una residència per a persones sense llar. Coneixerem diversos testimonis. És greu el tema de la pobresa infantil, i per això sor Lucía continua impulsant els projectes Invulnerables i la Casa de la Infància, situada dins el mateix convent. D'altra banda, denuncia la situació d'abús sexual que pateixen, en concret, alguns infants. També parla del papa Francesc, a qui admira i amb qui té amics en comú.

  • Dones a l'Església i cooperativa Amiga
    Veure vídeo

    Dones a l'Església i cooperativa Amiga

    Entrevista a la religiosa catalana i reconeguda biblista, Núria Calduch-Benages, secretària de la Pontifícia Comissió Bíblica i membre de les missioneres de la Sagrada Família de Natzaret. Parla de les dones a l'Església, del difícil accés al diaconat femení i de la discriminació històrica de les dones per raons de gènere. Doctora en Sagrades Escriptures, viu a Roma i és professora a la Pontifícia Universitat Gregoriana. També veurem el reportatge de la cooperativa Roba Amiga, que dona feina a persones en risc d'exclusió social. La majoria de la roba usada que es diposita als contenidors es ven a les botigues de Càritas i a la cadena Botiga Amiga.

    Entrevista a la religiosa catalana i reconeguda biblista, Núria Calduch-Benages, secretària de la Pontifícia Comissió Bíblica i membre de les missioneres de la Sagrada Família de Natzaret. Parla de les dones a l'Església, del difícil accés al diaconat femení i de la discriminació històrica de les dones per raons de gènere. Doctora en Sagrades Escriptures, viu a Roma i és professora a la Pontifícia Universitat Gregoriana. També veurem el reportatge de la cooperativa Roba Amiga, que dona feina a persones en risc d'exclusió social. La majoria de la roba usada que es diposita als contenidors es ven a les botigues de Càritas i a la cadena Botiga Amiga.

  • Construir un futur millor
    Veure vídeo

    Construir un futur millor

    Entrevista a Oscar Mateos, investigador del CIDOB i professor de Relacions Internacionals a Blanquerna-Universitat Ramon Llull. És autor del quadern "El shock pandèmic", editat pel Centre d'Estudis de Cristianisme i Justícia. Mateos parla de com construir un futur millor, malgrat que l'actual pandèmia ha generat un xoc social, polític i econòmic global i ha accentuat les desigualtats. Aposta per potenciar el treball col·lectiu, la societat de les cures i també la importància de dedicar temps a les persones que tenim a prop, i no només a allò que produeix. Cal posar, diu, l'equitat i la sostenibilitat en el centre.

    Entrevista a Oscar Mateos, investigador del CIDOB i professor de Relacions Internacionals a Blanquerna-Universitat Ramon Llull. És autor del quadern "El shock pandèmic", editat pel Centre d'Estudis de Cristianisme i Justícia. Mateos parla de com construir un futur millor, malgrat que l'actual pandèmia ha generat un xoc social, polític i econòmic global i ha accentuat les desigualtats. Aposta per potenciar el treball col·lectiu, la societat de les cures i també la importància de dedicar temps a les persones que tenim a prop, i no només a allò que produeix. Cal posar, diu, l'equitat i la sostenibilitat en el centre.

  • Cristians i musulmans al Marroc
    Veure vídeo

    Cristians i musulmans al Marroc

    Entrevista al salesià Cristóbal López, cardenal arquebisbe de Rabat. Al Marroc, els cristians són una minoria. El cardenal López parla de convivència i diàleg interreligiós i explica com funcionen les escoles cristianes en què els alumnes són musulmans. També fa referencia a l'històric viatge del papa Francesc als Emirats Àrabs, i respon a qüestions com la reforma del codi de família al Marroc, i la situació dels immigrants que malviuen als boscos mentre esperen l'oportunitat de marxar a Europa.

    Entrevista al salesià Cristóbal López, cardenal arquebisbe de Rabat. Al Marroc, els cristians són una minoria. El cardenal López parla de convivència i diàleg interreligiós i explica com funcionen les escoles cristianes en què els alumnes són musulmans. També fa referencia a l'històric viatge del papa Francesc als Emirats Àrabs, i respon a qüestions com la reforma del codi de família al Marroc, i la situació dels immigrants que malviuen als boscos mentre esperen l'oportunitat de marxar a Europa.

  • El fet religiós i 25 anys del CPT
    Veure vídeo

    El fet religiós i 25 anys del CPT

    Entrevista a Joan Estruch, referent de la sociologia de la religió al nostre país. És Catedràtic emèrit de la UAB i fundador del centre d'investigacions sociològiques. Parla de la seva trajectòria i del pluralisme religiós en la societat actual. A més, l'església catalana celebra els 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. La Montserrat Coll i l'Aureli Ortín, que recullen en un llibre commemoratiu el testimoni d'una seixantena de persones que hi van participar, comenten els fruits i dels reptes del Concili

    Entrevista a Joan Estruch, referent de la sociologia de la religió al nostre país. És Catedràtic emèrit de la UAB i fundador del centre d'investigacions sociològiques. Parla de la seva trajectòria i del pluralisme religiós en la societat actual. A més, l'església catalana celebra els 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. La Montserrat Coll i l'Aureli Ortín, que recullen en un llibre commemoratiu el testimoni d'una seixantena de persones que hi van participar, comenten els fruits i dels reptes del Concili

Anar al contingut