Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Les preguntes sense resposta, 60 anys després

Els interrogants encara oberts de les riuades del 62 al "Sense Ficció" amb "Els nens de la riuada"

Per què no hi ha cap registre dels nens desapareguts a les riuades del Vallès? Hi va haver adopcions irregulars d'infants orfes, després de la catàstrofe? Com és que es va tancar precipitadament el sumari judicial que investigava les causes i les conseqüències del desastre?

La nit del 25 de setembre del 1962 una tempesta sobtada i extremament violenta va segar la vida d'un miler de persones al Vallès i al Baix Llobregat. A Terrassa, el municipi més afectat, l'aiguat va desbordar les rieres que travessen la ciutat i es van emportar tot el que van trobar al seu pas. Hi van morir almenys 300 persones. Alguns cossos, no se sap quants, van arribar al mar. Els pescadors de Tarragona es van veure obligats a recollir-los i enterrar-los sense que constés enlloc. 

 

Els pescadors de Tarragona van haver de recollir cadàvers que havien arribat al mar i enterrar-los. Albert Pedrol Aixa, a l'esquerra, dona el seu testimoni al documental (Documental "Els nens de la riuada")

 

"Tinc aquella imatge gravada: una dona despullada i ensangonada, desesperada per llançar-se a rescatar la seva filla de 14 anys, que s'enfonsava en un riu de fang. I aquella serenitat, que no sé d'on va treure aquella criatura, dient-li: ‘Adeu, mama, no et preocupis', fins que el cap va desaparèixer.", Asunción García Campoy

 

Asunción García Campoy encara s'emociona recordant la nit de la riuada a la riera de les Arenes de Terrassa. Tota la seva família es va salvar, però, seixanta anys després, moltes altres continuen buscant fills, germans o cosins desapareguts. Hi ha cossos que no s'han trobat mai. I famílies que sospiten que els seus fills desapareguts van ser donats en adopció i reclamen una investigació oficial. 

 

Els nens que van sobreviure han quedat marcats per aquella experiència dramàtica per sempre més. Esther Lázaro Sanz, investigadora i directora del documental, a la dreta, entrevista Asunción García Campoy, a l'esquerra, la qual no havia tornat mai a la riera de les Arenes fins al rodatge del documental (Documental "Els nens de la riuada")

 

Com la Manuela, que, durant molts anys, cada vegada que veia nens jugant demanava al seu marit de comprovar si algun d'ells era l'Antonio, el fill petit que no ha tornat a veure des d'aquella nit: "És una obsessió, l'ànsia i la desesperació no te les treus mai, les tens sempre, no se'n van mai."

La mare de Pilar Roque ha viscut tota la vida amb aquesta ferida infinita. Hi va perdre la que llavors era la seva única filla, la Núria, de 3 anys: "Els meus pares van fer de tot per trobar-la. Fins i tot van fer un escrit a l'Ajuntament reclamant-la amb els detalls de com anava vestida. Ha sigut una recerca constant... I si fos en un altre lloc? I si...?" 

La filla que la Manuela va tenir després del desastre li ha pres el relleu. Presideix l'Associació de Nens Desapareguts de la Riuada del 62. Saben segur que molts nens van anar a parar a institucions com l'Alberg Infantil Caja de Ahorros de Terrassa. Ara bé, tal com explica Susanna Escalera, advocada i secretària de l'associació: "Als arxius no hi ha registres de les entrades i sortides dels infants ni dels llocs on van anar a parar després de la riuada. On és el registre d'aquests nens?". Josep Maria Pi, que va viure la riuada, és contundent: "Han d'explicar quins nens hi havia en aquests centres. Tant l'Església com l'Ajuntament de Terrassa haurien d'haver donat resposta." Però als arxius municipals no n'hi ha rastre.

Podria ser que aquests nens i nenes, els cossos dels quals no es van trobar mai, estiguin relacionats amb els centenars de peticions d'adopció que es van rebre en aquells dies? Al documental "Els nens de la riuada", la investigadora Esther Lázaro Sanz reconstrueix la feina de dos anys entre arxius i hemeroteques, i d'entrevistes a testimonis, per saber què va passar amb els infants que no han aparegut mai, per saber si hi va haver tràfic d'infants després d'un dels episodis més catastròfics de la història de Catalunya del segle XX.

 

Les riuades del 62 van arrasar tot un barri sencer construït a la llera de la riera de les Arenes (Documental "Els nens de la riuada")

 

Esther Lázaro ha aconseguit documentar més de 300 peticions per adoptar nens i nenes que suposadament haurien quedat orfes. Amb anuncis de premsa de famílies interessades, cartes adreçades als ajuntaments més afectats i peticions fetes directament al governador civil Matías Vega Guerra, que en un document de resposta a una de les demandes diu "en prenc molt bona nota" i la trasllada a la Sección Femenina del Movimiento "per fer possible l'acolliment indicat". En reben tantes, de demandes, que el mateix governador publica després una nota en un diari en què adverteix que, "en la major part, aquests generosos oferiments no han pogut ser acceptats", perquè les necessitats estaven cobertes.  

 

"Hem d'entendre que hi ha una petita part que sí que van ser acceptades?", es demana l'Esther Lázaro.

 

El setembre del 1962 s'obre un sumari per aclarir les causes i les conseqüències de les riuades. Es van poder identificar molts cossos. Però l'administració de justícia la va tancar sobtadament el 1964 i, tal com explica Manuel Màrquez, del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa  "hi ha cossos que han quedat oblidats, que ningú sap de qui són perquè ningú els ha reconegut."  

 

El sumari judicial, l'únic registre dels morts de les riuades, es va tancar al cap de dos anys amb cossos encara per identificar (Documental "Els nens de la riuada")

 

"La riuada va provocar desaparicions que no es poden quantificar, perquè la majoria no estaven empadronades", explica Neus Roig, antropòloga i presidenta de l'Observatori de Desaparicions Forçades de Menors, que afegeix: "Hi va haver criatures van ser entregades sense més, no sabem si qui les va adoptar les va inscriure com a adoptades o si és possible que se les registrés com a fills biològics fora de termini." 

"Sabem del cas d'una nena de només 40 dies que es va quedar sense pares. Els seus tiets la buscaven, però aquesta nena va ser adoptada a Alemanya. La van adoptar i aquí tenia familiars directes", explica Susanna Escalera. A l'associació han trobat dues notícies publicades després de les riuades en què una família denuncia la desaparició de les dues filles i expliquen que va aparèixer un cotxe blanc i se les va endur. 

El tràfic d'infants es va fer amb normalitat a Espanya entre el 1938 i el 1996. Soledad Luque Delgado, presidenta de l'associació Todos los Niños Robados Son también mis Hijos, diu que les famílies que s'oferien per adoptar  "eren riques, moltes afins al règim. Als anys seixanta, les autoritats franquistes posen el focus [per obtenir nens] no ja sobre les dones empresonades per la seva ideologia, com després de la Guerra Civil, sinó sobre les dones pobres."

Josep Maria Pi opina: "Hi ha por a parlar, però algun dia se n'hauran de demanar explicacions, perquè són molts els desapareguts de les riuades." Igual que Àngels Albert Ramos, que ha heretat de la seva mare l'impuls de seguir buscant la seva cosina, desapareguda també a les riuades: "Jo només volia posar punt i final a la pèrdua de la meva mare i el que he trobat és la pèrdua de moltes mares. S'ha de saber qui en va tenir la responsabilitat, encara que siguin morts." La investigació d'Esther Lázaro continua oberta.

 

Fitxa tècnica
Direcció i guió: Esther Lázaro Sanz
Realització: Eva Martínez Corcuera
Producció executiva Parallel40: Helena Alabart Sentís i Joan Gonzàlez Herrero
Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martín
Producció executiva TV3: Sílvia Pairó Vila
Realització TV3: Ricard Belis García
Direcció de fotografia: Ignasi Pastori Martínez-Lamas
Muntatge: Isaac Riart González
So: Francesc Gosalves López
Producció: Ot Burgaya i Roser Fargas
Grafisme: On-Idea

"Els nens de la riuada" és una producció de la Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals, SA 2022.

 

 

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut