Héctor Lozano: "El Merlí diu coses que molta gent no ens atrevim a dir en un lloc de treball"

D'on sorgeix la idea de "Merlí"? "Fa tres anys vaig començar a estudiar filosofia , i va coincidir que vaig tenir una conversa amb un amic que és professor de literatura a secundària. Em va explicar que havia tractat un noi agorafòbic que no volia anar a l'institut per alguna mala experiència. Li va fer una atenció domiciliària i l'anava treient una mica cada dia a caminar. I em va explicar una altra cosa més divertida: que havia fet trampes amb els alumnes al certamen literari de l'escola. Era una trama dramàtica i una altra més còmica i vaig dir: «Home, aquí hi ha un protagonista!» I aleshores vaig pensar: «de què ha de ser el meu professor, si no és de filosofia?» Fins i tot un dels professors que jo tenia a la universitat ha acabat sent l'assessor filosòfic de la sèrie, el Nemrod Carrasco. Com és el personatge del Merlí? "He volgut que fos un personatge contradictori, amb aspectes positius i negatius, no és un paio violent, ni bo, tot i que crec que és més bo que dolent, però havia de ser controvertit, sobretot entre els altres professors, vaig pensar que estaria bé que estigués una mica per damunt d'ells i digués coses una mica delicades. Que s'atrevís a dir coses que molta gent no ens atrevim a dir en un lloc de treball, perquè es callen moltes coses a la vida i sense importar-li les conseqüències, una mena de fantasia personal meva, del que jo no sóc, segurament. Perquè quan un escriu deixa anar els fantasmes, no? Però a mida que l'anava escrivint em queia cada cop més simpàtic." Per què vau triar el Francesc Orella? "L'elecció d'en Francesc Orella va sorgir de sobte i la mateixa Susanna Jiménez, la responsable de dramàtics de TV3, ho va tenir molt clar, i nosaltres encantats, a més ell estava entusiasmat. Li ha donat un to molt proper al personatge. Havia de ser un actor tot terreny, i no n'hi ha tants d'aquest perfil i d'aquesta edat, perquè havia de tenir uns 55 anys més o menys, un paio curtit en la vida, que està una mica de tornada de tot, intel·ligent i culte. Ha millorat el personatge però en essència ja hi era tot, perquè el guió era el guió". Quin retrat has volgut fer dels adoelescents, dels alumnes del Merlí? "Volia que fos una sèrie en la que els adolescents no estiguessin tot el dia pensant en les drogues, la farra, el sexe... El mateix Merlí en el primer capítol ja ho diu: «No em crec que els adolescents tingueu al cap només el sexe i emborratxar-vos, també teniu pors, també teniu problemes». Volia veure aquestes pors, problemes i inseguretats, això de fer-se gran, perquè és una època que m'interessava molt de retratar. Per tant, no anar-me'n al tòpic de: «Venga, anem de farra!» només, sinó que hi haguessin problemes familiars, problemes d'amistat, d'enemistat, relacions i conflictes professor/alumne, coses que des de casa molta gent s'hi pogués identificar. " Per què els capítols estan dedicats filòsofs? "Que el títol de cada capítol fos el nom d'un filòsof tenia una certa gràcia i feia universal la sèrie. La filosofia es coneix a tot el món, i li donava un punt d'originalitat, i sobretot que el que explica en Merlí a classe tingui relació, una mica o molt, amb el que passa al capítol. Però el primer era escriure el capítol, i parlar després amb el Nemrod Carrasco, l'assessor filosòfic, i dir-li: «escolta, hi ha aquest tema i aquest altre i hi passa això i això, quin és el filòsof que podria tocar algun d'aquests temes?» I ell deia: «Hume!». No era al revés, no era primer: «Parlem de Plató, i què podem fer?» , el que mana és la trama. La filosofia és una pinzellada i prou, tot i que hi ha gent que ha trobat a faltar que no n'hi hagués més, però no pots posar sis seqüències de classe de filosofia. El Merlí es un professor amb un estil molt particular... "L'estil del Merlí impugna una manera de fer classe, els nanos estan acostumats a un estil, i ell ho trenca, per la seva manera de ser, per la seva manera de relacionar-se amb ells, els sap atraure. Per això aquest nom de Merlí, que els sap encantar, és com un mag entre moltes cometes, havia de ser un nom que no tingués tothom, si li poso Joan o Marc ja és com molta gent, havia de ser un nom estrany, una mica com ell." Com et vas planetjar el personatge del Bruno? "En Bruno és un personatge bastant complex, per una banda et pot caure molt bé perquè pateix molt, però després les seves frustracions les projecta cap a aquest home: és que a mi em suspèn perquè em té mania i, pam: «Gordo!», treu la seva ràbia contra algú que no té la culpa. Perquè d'alguna cosa ha de venir que algú es fiqui amb un professor. Jo la vessant psicològica la valoro molt en les trames, no és allò de: «és que jo sóc així i em fico amb aquest». Perquè ets així? Perquè tens unes frustracions personals i uns mals rotllos de no acceptació personal i d'alguna manera estàs fent amb ell el que no vols que facin amb tu." El Merlí es capaç de tot? Quins límits té? "Jo no faré mai que en Merlí s'emboliqui amb una noia de 16 anys. El personatge té els seus propis límits i mira que li agraden les dones! Té la seva ètica, de vegades contradictòria: En alguns capítols creua algun límit i li piquen la cresta, com quan roba l'examen. Però això és del que més ha agradat de la sèrie, per tot el que m'ha arribat de molta gent. Havia de fer que algú se n'assabentés, que éll ho passés malament, per haver fet això A més es resol quan un dels nois, del que no sabíem res, li ha salvat el cul, ha donat la cara per ell." Com has viscut el fet de ser coproductor executiu de la sèrie? "Jo no havia anat mai a un rodatge, els guionistes normalment enviem els guions i no ens coneix ningú, cap actor. A l'agafar el rol de la producció executiva això canvia. Per exemple, el personatge d'en Santi, l'actor que l'interpreta, en Pep Jové, és un dels que em va ajudar més. És el professor obès, clar, ell és un home molt gras, i m'ho va explicar des de la seva òptica real. Em va dir: «Home, crec que aquí està massa sumís», i m'hi vaig fixar i vaig dir: «doncs té raó», i me'n vaig adonar del que passava: no m'havia assessorat parlant amb una persona obesa." Com s'ha rebut la sèrie als instituts? "M'han explicat que a un institut els alumnes van dir-li a la professora de filosofia: «nosaltres volem fer classe com en Merlí, volem parlar de coses com a la sèrie». Tenen tres hores de classe a la setmana, i la professora ha demanat a la directora si una de les hores els deixa mirar un capítol o trossos d'un capítol i comentar-lo, en una de les hores i li van dir que sí. La majoria dels professors amb qui he parlat estan encantats amb la sèrie. També n'hi ha que diuen: «és que no som com en Merlí, nosaltres», o «Em sento qüestionat, perquè veuen el profe guay a la tele, ara pensaran que soc avorrit». Però es clar, no hi ha cap intenció que això passi. De professors n'hi ha de boníssims, com en Merlí, millors que en Merlí, i altres que no són bons, com en totes les feines. Passa que estan molt en el punt de mira, els profe