L'arribada d'uns veïns ultramoralistes es converteix en un malson per als Anglada perquè arrelen a la casa per disfrutar amb el superàvit de descendència que hi ha a la família, i perquè, alhora, s'alien amb el Kòstia i la Norma, que volen fer la comunió malgrat l'anticlericalisme dels seus pares.
La Judit se sent anestesiada per la vida que porta i l'abassegadora rutina familiar. Quan veu que la família en ple la deixa de banda i que no tindrà ni amb qui passar la revetlla de Sant Joan, decideix tirar pel dret i buscar-se la vida fora de casa, sense saber que en realitat tots li preparen una festa sorpresa per animar-la.
L'Eduard té un rotund fracàs en l'estrena de l'última òpera que ha dirigit. Després de barallar-se amb el verinós crític que més l'ha humiliat, es fan amics. El crític exerceix una enorme influència sobre ell i provoca que la vena envejosa de l'Eduard es desboqui, fins que arriba a envejar tots i cadascun dels membres de la pròpia família.
Els Anglada es troben en la necessitat d'aprendre o millorar l'anglès. I, a pesar d'actituds antiamericanes i de resistència contra la cultura ianqui, com la del Felip i altres, aterra a la casa una superatractiva professora que reactiva la libido dels més joves i ajuda els Anglada a subjugar-se a la llengua de l'imperi.
La sobtada arribada de l'autèntic fill natural equatorià de l'Eduard contraposa la manera d'entendre la paternitat de l'Eduard i del Felip, alhora que fa que els germans es fascinin amb el nouvingut i el Jairo vegi perillar tots els seus privilegis malgrat ser un impostor.
L'anunci del Felip i la Marta que es casen per regular la seva situació amb el Kòstia fa que l'Eduard descobreixi l'interès econòmic que per a ell representaria el matrimoni. Davant la negativa de la Judit, l'Eduard es proposa tornar-la a enamorar, i es veu ajudat per la il·lusió que els petits tenen per la cerimònia.