Les claus per gestionar els mals pensaments, a "L'ofici de viure"

Hi ha alguna fórmula màgica per allunyar les preocupacions?

Quan rius, no penses ni estàs preocupat. Tampoc no penses gaire quan enraones, ni quan fas coses que et mantenen ocupat. Potser aquí pots trobar el secret per deixar de menjar-te l'olla? "L'ofici de viure" ha donat pistes de què podem fer per sobreviure a les preocupacions i els pensaments que ens mortifiquen.
Anna Garcia Lozano
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La ment és meravellosa, però es pot convertir en una companya de viatge esgotadora. Els pensaments van amunt i avall constantment i moltes vegades sembla que no els podem controlar. És així? Realment podem gestionar les preocupacions? Les podem evitar? Les idees de la psicòloga Jenny Moix, la monja budista Guen Lochani i l'islamòleg Halil Bárcena ens poden ajudar a reflexionar i a aprendre a viure més feliços, a l'"Ofici de viure". També n'han parlat en un Facebook live del programa dedicat a la meditació com a eina.

 

Jenny Moix: "Absolutament tots tenim un mico a dins"

La ment no para d'anar del passat cap al futur i no para de preocupar-se. La psicòloga Jenny Moix és autora del llibre "Mi mente sin mí" i ha escrit sobre l'anomenada "ment de mico".

"A mi m'agrada l'expressió ‘ment de mico".  Perquè els micos salten de branca en branca i la ment salta de pensament en pensament. Comences pensant en una truita de patates que et menjaràs ara i acabes pensant en què faràs aquest estiu."

"Absolutament tots tenim un mico a dins. Absolutament tothom. Un el tindrà més saltironaire, l'altre més quiet, un altre més ben educat… però tots tenim un mico."

"Ens preocupem molt de com ens alimentem. La nutrició està molt de moda. Però, en el que donem de menjar al mico, no hi pensem. Tu fixa't que, quan menges alguna cosa, no controles la digestió. Doncs amb el mico és igual. Un cop li has donat alguna cosa de menjar... la digestió, el procés mental, no el podem controlar. Per això és tan important el que li posem a dins."

"Hi ha una frase de Buda que és molt coneguda i diu que nosaltres som el nostre pitjor enemic. A mi no m'agrada gens, perquè si tu et veus com el teu pitjor enemic, a què et porta? A enfadar-te, a estar malament amb aquest enemic teu. Per això a mi m'agrada pensar en aquest mico tan moníssim, perquè genera compassió."

 

Guen Lochani: "L'important és controlar la ment per reaccionar sempre de manera positiva"

Si d'alguna cosa s'ha ocupat el budisme és de la ment i de les eines per aconseguir la pau mental. La meditacio és, segons la monja budista Guen Lochani, la millor manera de gestionar les preocupacions.

"Quan vaig venir de Cuba, em va sobtar molt veure la tristor que hi havia a les cares de les persones aquí. I recordo que vaig trucar al meu germà, que encara era a Cuba, i li vaig dir: 'Escolta, que aquí ningú riu!' A la primera persona que vaig veure feliç, que reia, se'm va com il·luminar la cara i li vaig dir: 'Escolta, però tu què fas, tu ets diferent?' I em va dir: 'Jo medito.' 'Què és això? Jo ho vull, fer això!'

"La meditació és només familiaritzar la teva ment amb els pensaments que s'oposen a les ments obsessives, negatives, que et fan mal."

"Ens enrotllem amb els pensaments negatius per hàbit, perquè tenim la familiaritat de reaccionar d'aquesta manera. I perquè creiem que l'important és la situació externa, i no com nosaltres reaccionem. I per això ens hi enganxem, perquè no ens adonem que el que ens fa mal és l'actitud negativa, no pas la situació externa."

"L'important és controlar la ment per reaccionar sempre de manera positiva. La teva prioritat, en la teva vida, és mantenir la calma i no la situació externa en si."

"No és estressant controlar la ment. Els que estressa són els pensaments negatius. El que ens fa tenir ansietat és tenir tants desitjos que descontrolen la ment. El que et fa sentir malament i t'estressa són l'odi o la gelosia, són les emocions negatives."

"Nosaltres, els budistes, ens entrenem per aconseguir un estat de pau mental de manera permanent, però fent camí ja hi trobes molta diferència i molt de canvi."

"Quan t'enamores és d'una persona que has creat posant atenció en les seves qualitats i exagerant-les. Tu construeixes una idea d'aquella persona. I al cap d'un temps, si no funciona, que normalment sol passar, diem que estem passant per un desengany. I per passar per un desengany has d'haver estat enganyat."

"Enamorar-se és bonic i no pots pensar en res més. Però controla totalment la teva ment i la teva vida i et fa dependent."

"Quan t'enfades amb algú és perquè et centres en allò que t'ha fet mal, exageres la situació, exageres les faltes de la persona o de la situació i arribes a la conclusió que aquella persona és de veritat dolenta. Però no hi ha ningú que sigui de veritat dolent. Nosaltres de vegades actuem malament, però no som dolents. La ment se'ns descontrola i actuem d'aquella manera. Però després tornem a recuperar la nostra bondat i la nostra essència."

"La paciència serveix per no enfadar-se. La paciència és una ment que accepta el que ja ha passat, perquè ja ha passat. Accepta que el que ja ha passat: no ho pots canviar."

 

Halil Bárcena: "La vida succeeix malgrat nosaltres mateixos"

Una manera de deixar de preocupar-nos és tornar a l'instant present, a l'ara i l'aquí. L'islamòleg Halil Bárcena s'ha ocupat l'instant present el sofisme i de com conecta ell amb el present a través de la música.

"No respirem, sinó que som respirats, no hem de fer memòria per respirar, sinó que la vida, amb tota la seva generositat, ens respira. Succeeix malgrat nosaltres mateixos."

"Evidentment, la vida ens planteja problemes i, si tenim més capacitat de veure amb distància les coses, de veure-les amb més perspectives, i no capficar-se, tindrem capacitat de solucionar aquests problemes. Però la vida, amb majúscula, està farcida de misteris. I, efectivament, hi ha dos actituds: una, desesperar-se perquè vull comprendre-ho tot o bé anar de perplexitat en perplexitat."

 

 

Fem fora les preocupacions, amb Rosa Aragall i Monia Presta

"La neuropsicologia ha descobert que, quan verbalitzem, pràcticament ocupem tot l'espai celebral. Si no parlem, podem estar pensant en dues o tres coses alhora. Però, si enraonem, és molt més difícil. Aleshores, un suggeriment és quan se'ns ataca, diguem-ho així, o quan ens ataquem amb pensament circular... escolta, podem cantar, podem anar pel carrer i anar sumant les matrícules dels cotxes. Ocupar-nos mentalment amb una altra cosa"
Rosa Argall

"Si tens un problema, agafa una llibreta, escriu 20 minuts sobre el problema. Deixes això i ves a fer una cosa que t'agradi. Desconnecta completament. És una manera d'ocupar-se i no preocupar-se."
Monia Presta

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut