El somni de la felicitat laboral, a "L'ofici de viure"

Coneixes les claus per aconseguir ser feliç a la feina?

És important ser feliç a la feina? Hi ha qui pensa que ho és molt i qui pensa que que no ho és tant. Però, si calculem quant de temps hi dediquem, segurament acabarem pensant que, com més feliços siguem treballant, millor. Com sempre, "L'ofici de viure" ens ha fet reflexionar i ens ajuda a buscar les claus per obrir el pany de la felicitat laboral.

Anna Garcia Lozano
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Fins a quin punt és necessari buscar la felicitat a la feina? I n'hem de dir felicitat o seria millor parlar de realització professional? I els diners, quin paper hi juguen? I què passa quan la feina és una càrrega massa feixuga i volem plegar? Són preguntes que ens fem sovint i "L'ofici de viure" ha mirat de donar-hi algunes respostes, amb la doctora Pilar Jericó, la psicòloga Joana Frigolé i la llicenciada en Ciències Empresarials i executiva Mercè Brey.

 

Pilar Jericó: "Hi passem massa temps a la feina com per deixar-hi la felicitat fora"

Pilar Jericó és doctora en Organització d'Empreses i es dedica a fer conferències per motivar molts treballadors i treballadores que estan tips de fer més hores que un rellotge. Al seu llibre "No miedo", convida la gent a anar més enllà de la por i s'ha convertit en un best-seller.

"No gaires persones gaudeixen amb el que fan a la feina i, quan passa, cal començar-se a fer preguntes, perquè hi passem massa temps, a la feina, per deixar-ne a fora la felicitat."

"Quan se'ns enganxen els llençols, quan la vida sembla que comença els divendres a la tarda, quan diumenge a la nit comencem a patir, quan no deixem de tenir discursos mentals complicats contra el cap, contra l'empresa… Tot això és un senyal d'alarma que indica que no estem bé, que no estem de gust. I és un senyal d'acció i potser per canviar de feina."

"Hem de saber on tenim més potencial. Ens hem de preguntar: què se'm dona bé i quines són les meves fortaleses. I les meves fortaleses vol dir en allò que treballo i aporto valor, en allò que se'm reconeix i que jo gaudeixo. Això no voli dir que no calgui esforçar-se, significa que gaudeixes amb el que fas."

"L'interessant és veure si realment jo estic aportant o no i, sobretot i fonamental, aspirar a somiar. Atrevir-nos a somiar. Un problema que tenim les persones és que en algun moment hem decidit tallar els nostres somnis."

"El somni que realment convida a donar el millor de tu és aquell que sents a l'estómac, el que fins i tot et fa venir vertigen i una mica de por. Si no sents por, no és un somni que interessi. Cal sortir de la zona de confort. Com t'agradaria ser? Què t'agradaria fer a la vida? Somniem de manera ambiciosa, perquè després la vida ja s'encarregarà de tallar-nos. Però no siguem nosaltres els qui ho fem."

 

 

Joana Frigolé: "No hem de buscar la felicitat a la feina. Ens la mereixem"

Amb quines eines comptem per aconseguir la felicitat a la feina? Joana Frigolé és psicòloga i "coach", i als seus tallers explora les fortaleses que tots podem potenciar a la feina.

"No hem de buscar la felicitat a la feina. Ens la mereixem. I no és tan difícil. Al final, la feina, la manera en què vivim la felicitat o la infelicitat a la feina, és un reflex de les mancances que hi ha en general a la nostra societat. I ens ho posem molt difícil, i és com si no ens donessin permís per ser feliços."

"Sentir-se realitzat professionalment pot ser sinònim de felicitat a la feina. Vol dir que estic fent alguna cosa amb la qual jo em sento que estic aportant valor, em sento útil, i gaudeixo mentre la faig. Som animals mamífers i necessitem sentir-nos sempre estimats."

"La part professional és molt important en la nostra vida. Si vols mostrar el teu desamor amb una persona, ignora-la a la feina, no li valoris el que fa. Al contrari. La feina és un lloc on jo puc mostrar als altres la meva capacitat de donar, la meva capacitat d'estimar la vida i també el que faig, i la meva capacitat de fer-me estimar."

"Jo proposo que et miris més a tu des de les teves fortaleses. I això, com ho sabràs? Mira els teus moments d'èxits, en què has estat radiant, en què has generat canvis increïbles. Allà hi ha la teva fortalesa."

"L'amor i l'alegria es mostren amb gratitud, tendresa, calma, confiança, visió, il·lusió… També a la feina. La tendresa a la feina és la calma, la tranquil·litat, la serenitat, el no córrer… I quan jo estic tranquil i estic serè, la meva capacitat de concentració s'incrementen."

"Quan decidim canviar de feina ve la por, perquè el sistema límbic es dispara, perquè és com llançar-se amb paracaigudes. Per tant, no vol dir només 'Ara em tiro amb paracaigudes', sinó que preparo tot un procés. Abans de decidir marxar, he de començar a mirar a fora. Mirar quines possibilitats hi ha. I no haig de marxar corrents per força."

"De vegades, quan decidim plegar, venen pensaments d'infidelitat. Ja tens el cap en un altre lloc. Però té tot aquest procés de preparació, tot aquest procés de dol. De manera que, quan sentis que estàs preparat i que no t'ho jugues tot i que no ho pots perdre tot, doncs fas el canvi. Hi ha mil maneres de viure-ho. Hi ha qui es queda dins el sofriment, per poder cobrar la indemnització, i viu un procés de dol bestial, i hi ha qui decideix marxar, perquè confia que ja trobarà. Jo, personalment, sóc partidària de tirar milles."

 

 

Mercè Brey: "Empreses i societat canviaran quan homes i dones deixin manifestar més la seva part femenina"

Quin paper hi tenen, les relacions humanes, en la felicitat a la feina? Mercè Brey ha estat directora de Comerç Exterior a CaixaBank durant molts anys i, com a executiva d'alt nivell, vol fer emergir nous valors a les empreses, i que la persona i les relacions humanes siguin el més important. També el paper que poden tenir les dones en tot aquest canvi.

 

"Jo crec que hi ha d'haver més dones que manin, perquè hi ha una desproporció molt gran entre homes i dones; però crec que les empreses i la societat canviaran quan homes i dones deixin manifestar la seva part femenina. Que és diferent."

"La part femenina dels homes seria la sensibilitat, la flexibilitat, la generositat, la intuïció, la capacitat de comunicar, de relacionar-se, de cooperar. Aquesta és la part femenina dels homes, igual que la de les dones. I és molt important a l'empresa."

"El que passa amb les empreses és que, per una banda, hi ha més homes amb el patró del masculí: que són molt lògics, més racionals, amb molta capacitat de decisió, amb molta força, amb molta empenta… Però també hi ha dones que han arribat a determinats llocs dins una organització, en la política o en els esports, i adopten aquest mateix patró. Perquè són les regles del joc."

"Si les regles del joc són les del patriarcat i allò que contribueix a l'èxit són els valors masculins, les dones necessiten adoptar aquest patró masculí si volen arribar a una determinada posició en el marc de la companyia. Però jo dic que això no és cert, no només adoptant un patró masculí arribes a llocs de posicionament dins una empresa. No és cert que les empreses que estan dirigides d'aquesta manera tan masculina tinguin més èxit, ni tampoc que perdurin més en el temps."

"Les companyies necessiten equilibrar aquesta part femenina. Necessiten més dones femenines, i necessiten més homes que deixin aflorar la seva part femenina. Perquè ho hem d'equilibrar. Perquè on necessites lògica, necessites intuïció; on necessites decisió, necessites empatia; on necessites focus, necessites tolerància."

"Moltes vegades sentim un malestar o neguit perquè allò a què nosaltres dediquem principalment el nostre temps no és allò a què ens agradaria dedicar el nostre temps. Cal analitzar que és important per a cadascú. És important la família? És important la feina? Són importants els amics, el lleure, l'esport, l'espiritualitat, el creixement personal? Cal escriure els conceptes realment importants i puntuar-los, i anotar quant de temps els dedico en una setmana. I ens adonarem de moltes coses: Com pot ser que, si la família és tan important, només hi dedico 20 hores a la setmana? I a la feina, que tampoc no ho és tant, com és que hi dedico el 72% del meu temps?"

Per ser feliç a la feina també és important sentir-se part d'un equip i sentir que les teves aportacions tenen valor i compten. Així ho expressen el psicolèg i professor d'Esade Pep Marí i la psicòloga i filòsofa Cris Bolívar.

"De vegades hi ha empresaris que demanen implicació a les persones que formen part de l'empresa, però no les deixen participar en la presa de decisions que les afecten, no les deixen sentir-se part del que es fa. I si tu no jugues mai, mai, i ni tan sols et pregunten com ho hauríem de fer quan juguem, és molt difícil que et sentis part de l'equip."

Pep Marí

"A la feina, com deia Herzberg, hi ha dos grans factors: intrínsecs i extrínsecs. Entre els extrínsecs, hi ha el sou, els caps, els companys, els horaris… Tot el que és més enllà de la tasca en si pot generar satisfacció i insatisfacció. Però el que realment genera plenitud o motivació són altres factors, són els propis de la tasca. Que em posen en contacte amb aquest desenvolupament de l'ésser que puc ser. I no és la feina, el lloc de treball en si, el que em pot fer feliç o no, sinó com jo visc, des de la meva plenitud i des de la meva missió i sentit, allò que jo estic fent en cada moment."

Cris Bolívar

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut