Tercer capítol de "La gran il·lusió"

Orphea, els primers estudis de cinema sonors

Arriba el so al cinema, les llengües converteixen el cinema en una torre de Babel i molts catalans fan rumb cap als Estats Units
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Som a la recta final dels anys 20, un temps de benestar i festa constant, però també un temps de passió per la tecnologia. Sentim música gravada, ja parlem a distància, sentim les notícies a l'instant i l'any 1927 arriba el cinema sonor. Barcelona es posa guapa i es prepara per a l'Exposició Internacional del 1929. I dos anys després, arriba la República, valenta i decidida.

A Catalunya, República i cinema parlat arriben agafats de la mà. Macià, primer president de la Generalitat Republicana, ho té clar: aposta pel cinema. Crida un amic fidel, Josep Carner Ribalta, guionista a Hollywood, per dirigir un comitè encarregat de potenciar el cinema documental i educatiu, i s'impulsen els primers estudis sonors de l'estat: els Orphea. Darrere del Poble Espanyol es va viure un dels episodis més crucials de la història del nostre cine.

Rescatem de les cendres la història dels estudis Orphea. Una història que comença l'any 1932 a París.

Els estudis Orphea

 

Torre de babel

Les llengües converteixen el cinema en una autèntica torre de Babel. Per superar el problema, tres remeis: subtitular, doblar o la primera aposta de Hollywood, fer dobles versions.

A Catalunya, aquells primers anys del cinema parlat, un grup d'activistes lluiten per introduir el català al cinema. L'any 1933 organitzen la primera Setmana del Cinema en Català al Cinema Catalunya de Barcelona. Encarreguen al cineasta Magí Murià la direcció del primer doblatge en català d'un curtmetratge en francès: "Bric-a-brac et Compagnie". Així és com aquest vodevil francès no gaire reeixit passa a dir-se "Draps i ferro vell. L'Hereu xerinola". És clar que aquell primer doblatge en català té el seu mèrit. Però no deixa de ser una anècdota.

S'han de fer dobles versions amb molts idiomes i per a alguns aquesta és l'oportunitat per anar a Hollywood. També per a molts catalans que fan rumb cap a la meca del cine.

Ernesto Vilches, actor

Als camerinos de la Metro el trobem caracteritzat de Wu Li Chang, amb llicència per improvisar en un xinès de ficció macarrònic.

 

Josep Carner Ribalta, guionista

El trobem en un despatx de la Paramount, davant la màquina d'escriure, preparant guions. Més endavant, durant la República, serà la mà dreta del president Macià per organitzar el cinema català.

 

Fortunio Bonanova, actor

En un plató de l'RKO reconeixem un baríton i actor mallorquí conegut com Fortunio Bonanova. Treballa molt i amb els millors: Sam Wood, Billy Wilder, John Ford, Otto Preminger, Orson Welles...

 

Maria Alba, actriu

Als anys trenta, qui sí que va encaixar en els papers d'hispana va ser la catalana Maria Alba. Importada per la Fox el 1927 després de guanyar el Concurso Fox de Bellezas Españolas, la barcelonina Maria Alba és una secundaria d'èxit i Xavier Cugat la inclou a "Charros, gauchos y manolas". El català més reconegut de l'era daurada del cinema americà posa de moda els ritmes llatins als Estats Units i fa ballar Rita Hayworth, Fred Astaire, Carmen Miranda… el món sencer! Xavier Cugat no és l'únic gironí que deixa Hollywood estupefacte. A l'Empordà, n'hi ha un altre, també amb bigotet... el pintor Salvador Dalí. Però aquest viatge amb Dalí el farem en el següent capítol.

VÍDEOS RELACIONATS