Maig de 1945. Després de la guerra l'Amanda torna a l'hotel (ara reconvertit en base militar) amb la seva filla, la Frida. En cinc setmanes retiren la petjada que hi han deixat els alemanys, renoven portes i finestres, esborren creus gammades i l'hotel torna aparentment a ser el de sempre.
La senyora Fjeldsø continua mirant d'allunyar la Sarah del senyor Weyse, sense gaire èxit. El Ditmar es presenta per sorpresa i fa una confessió pública que deixa els hostes de l'hotel pensarosos; la guerra s'ha acabat però les seqüeles són evidents, fins i tot la creu gammada que van pintar els alemanys al taulell de l'hotel és difícil d'esborrar.
Quan la Sarah s'assabenta que els seus avis jueus han estat víctimes d'un robatori, el senyor Weyse mira de confortar-la amb paraules optimistes. Però la Sarah li demana que hi intercedeixi. El senyor i la senyora Molin arriben a l'hotel amb les butxaques plenes i un capital per invertir mentre l'Amanda descobreix una caixa al soterrani amb una cosa molt valuosa a dins.
El senyor Weyse es desespera perquè la seva nova filla, la Sarah, l'ignora, i en un intent de recuperar la seva atenció accepta fer una entrevista per la ràdio. Mentrestant, la seva dona rep una invitació de l'advocat Ødegaard a Skagen. L'Amanda continua seguint la pista per trobar el tinent Kiessling, i el comte Ditmar rep la visita de la seva mare, que arriba a l'hotel acompanyada.
Abans de tancar la temporada, els hostes de l'Hotel Voramar tenen uns quants temes per tancar. Les declaracions del senyor Weyse a la ràdio causen un gran rebombori. El comte Ditmar està disposat a fer les paus amb la seva mare i el redactor Bruun, però el Claus i la Bertha s'hi interposen. L'Amanda continua la seva cerca, que la portarà una mica més a prop del seu objectiu.