Gemma Nierga viu amb la mare del Miguel Poveda l'ovació d'un Liceu dempeus

El "cantaor" Miquel Poveda és una de les grans veus del flamenc actual. A "Els meus pares", Gemma Nierga ha volgut conèixer la seva mare, la Felicia León, una dona nascuda a Puertollano (Ciudad Real), que va arribar a Catalunya amb 11 anys. Viu a Badalona, la ciutat que l'ha vist créixer, on va trobar l'home de la seva vida -escollit a primer cop d'ull- i on van néixer els seus tres fills: el Miguel i les seves germanes, l'Alicia i la Sonia. Miguel Poveda prové d'una família humil -la mare treballava fent tasques de neteja i el pare, el Francisco, era mecànic torner- i porta els seus orígens familiars, Badalona i el seu barri, Bufalà, per bandera. Fill predilecte de la ciutat, allà tots comparteixen l'orgull per l'èxit que ha assolit. Als anys 80, en aquest Bufalà obrer que el rep, com a algú de casa, amb la bata posada i amb abraçades, "gairebé tothom parlava castellà i a l'escola el català era només una assignatura". Per això, explica, el canta millor que el parla. Poveda fa anys que inclou el català en el seu repertori i diu que sobretot li agrada interpretar "Cançó del bes sense port", de Maria Mercè Marçal, una peça inclosa al seu l'àlbum "Desglaç", on musica poetes catalans. "Fins que no em vaig independitzar i vaig prendre contacte amb la cultura catalana, no me'n vaig enamorar, no vaig entendre que era la meva cultura". El que sí que va tenir una presència important per ell des de la infantesa és la música. Va créixer escoltant els discos que sentien els seus pares, i fins als 15 anys no es va atrevir a cantar davant de la seva mare "perquè escoltava grans del flamenc com Manolo Caracol, Rafael Farina o Pepe Marchena...". Poveda ja ha viscut tres dècades d'ovacions internacionals, 30 anys d'una carrera que va arrencar el 1993 al Festival Nacional del Cante de las Minas de La Unión (Múrcia) -el concurs més prestigiós del gènere- i que va fer al Liceu amb "EnLorquecido", un homenatge a García Lorca on es troben flamenc, la cobla i cançó popular, i amb temes del seu àlbum "El tiempo pasa volando". Un Liceu amb el públic dret La Gemma Nierga va poder acompanyar la Felicia León al Liceu. És l'escenari preferit del "cantaor", un lloc on actuava per cinquena vegada amb motiu d'aquests 30 anys de música, un esdeveniment important que mare i fill sentien no poder compartir amb el pare, mort fa uns anys. Serà, però, una nit feliç. Com sempre que actua, explica la Felicia, al principi està nerviosa, pendent de com té la veu, i després ja es relaxa. L'aplaudiment del públic, entregat al talent del seu fill, fa que oblidi qualsevol tensió prèvia. Està emocionada i orgullosa, com ho estaria qualsevol mare veient triomfar el seu fill al temple de l'òpera. "Quan el veig cantar i el veig gaudir dic, és que és gran, i a sobre l'he parit jo, quin orgull més gran, oi?", diu, sense que se li pugui rebatre l'afirmació. Per a Felicia León, com per a la majoria de mares del món, el triomf dels seus fills -una de les seves filles és ballarina- és d'alguna manera el seu propi triomf. "Tot el que jo volia ho tinc en ells, no em puc frustrar, perquè em miro en la meva filla i dic 'que bé que he ballat' i em miro en el meu fill i dic, mira 'que bé que he cantat'."

Gemma Nierga viu amb la mare del Miguel Poveda l'ovació d'un Liceu dempeus

Miguel Poveda és una de les veus del flamenc més reconegudes internacionalment. A "Els meus pares", Gemma Nierga ha compartit amb la seva mare, la Felicia León, l'actuació amb què va celebrar 30 anys sobre els escenaris