Un litoral català massa urbanitzat s'haurà d'adaptar a més temporals com el Gloria

&quot;El temporal Gloria &eacute;s excepcional, per&ograve; a partir d&#39;ara l&#39;excepci&oacute; ser&agrave; la regla&quot;. Aix&iacute; de contundent s&#39;expressa Jos&eacute; Jim&eacute;nez, catedr&agrave;tic de l&#39;Escola de Camins de la Universitat Polit&egrave;cnica de Catalunya (UPC). Jim&eacute;nez admet que l&#39;altura de les onades no s&#39;havia vist en els 20 o 30 anys que han passat des que hi ha registres. Per&ograve; tamb&eacute; recorda que el dia de Sant Esteve del 2008 hi va haver un temporal a la Costa Brava que es va qualificar d&#39;excepcional. I el 2001, un altre temporal excepcional va afectar tota la costa, de Castell&oacute; a Portbou. Per la seva banda, Agust&iacute;n S&agrave;nchez-Arcilla, director del Laboratori d&#39;Enginyeria Mar&iacute;tima de la UPC, ha explicat a &quot;Els matins&quot; que a Barcelona l&#39;altura mitjana de les onades ha estat de 4,5 metres i el 2017 va ser de 5,21 metres. &Eacute;s cert, per&ograve;, que en alguns llocs han estat molt m&eacute;s altes. No &eacute;s res de nou En tot cas, el temporal &eacute;s excepcional pels danys causats. I el futur que dibuixen els investigadors obliga a preparar-se. Segons Jim&eacute;nez, les platges s&oacute;n cada vegada m&eacute;s estretes i per aix&ograve; es produeix m&eacute;s impacte en passeigs mar&iacute;tims, edificis i infraestructures. Els danys cada vegada seran m&eacute;s grans. No &eacute;s un fet nou i que no s&#39;hagu&eacute;s previst. En el &quot;Tercer informe sobre el canvi clim&agrave;tic a Catalunya&quot;, publicat el 2016, ja es deia el seg&uuml;ent: &quot;L&#39;increment del nivell del mar i de la freq&uuml;&egrave;ncia de les tempestes d&#39;onatge moderat de tardor en els darrers decennis fan preveure un augment del risc d&#39;erosi&oacute; litoral a causa del canvi clim&agrave;tic&quot;. Ja fa molt de temps que s&#39;observen p&egrave;rdues de superf&iacute;cie de les platges, que sovint s&#39;han compensat amb aportacions de sorra. A la jornada &quot;Platges amb futur: jornada t&egrave;cnica sobre l&#39;estabilitzaci&oacute; de les platges al delta del Llobregat&quot;, celebrada el desembre passat i coorganitzada per l&#39;Ajuntament de Gav&agrave; i l&#39;&Agrave;rea Metropolitana de Barcelona (AMB), el gerent d&#39;aquesta &uacute;ltima entitat, Ramon Torra, afirmava aix&ograve;: &quot;Com a AMB, portem molts anys cuidant i mantenint les platges, per&ograve; ara hi ha un salt qualitatiu: el que necessitem ara &eacute;s que hi siguin, que no les perdem&quot;. Durant la jornada es va explicar que en 5 anys s&#39;ha produ&iuml;t una p&egrave;rdua sostinguda i significativa de sorra en el litoral metropolit&agrave; que assoleix un volum de gaireb&eacute; 500.000 metres c&uacute;bics. Jim&eacute;nez calcula que a les costes de Barcelona i Tarragona, des de finals dels anys 80, s&#39;han aportat entre 25 i 28 milions de metres c&uacute;bics de sorra. Aix&ograve; &eacute;s fer &quot;el que feia abans el riu. Per&ograve; el riu portava sediments tot l&#39;any, no una sola vegada&quot;. Passeig de Torredembarra, al Tarragon&egrave;s (ACN/N&uacute;iria Torres) Platges que creixen i platges que minven S&#39;ha alterat, doncs, l&#39;equilibri natural i s&#39;ha intentat compensar. Per&ograve; de la mateixa manera que la sorra arriba, en cert moment un temporal se la torna a endur. Pres a com mitjana, el retroc&eacute;s de les platges catalanes no &eacute;s gaire gran. Jim&eacute;nez explica que si pos&eacute;ssim tota la sorra de les platges de Catalunya formant-ne una de sola i molt llarga, cada any se&#39;n perdria mig metre. Potser no sembla gaire, per&ograve; les platges no s&oacute;n totes iguals ni tenen les mateixes condicions. Algunes poden perdre 2 o 3 metres i d&#39;altres molt poc o fins i tot guanyar. En el &quot;Tercer informe&quot; esmentat abans es deia aix&ograve;: &quot;Les zones m&eacute;s afectades sempre es troben al sud dels ports esportius. En contraposici&oacute;, a llevant de cada port, apareixen platges que experimenten un avan&ccedil; significatiu per acumulaci&oacute; de sediments&quot;. &Eacute;s a dir, que algunes platges milloren i altres empitjoren. Aix&ograve; es veu, per exemple, al Masnou, on la platja d&#39;Ocata, a llevant del port, creix, i la de ponent pateix problemes. Segons l&#39;informe, a m&eacute;s del 70% de les platges de Catalunya es produir&agrave; un canvi respecte de les condicions inicials. I d&#39;aquest 70%, en el 42% els canvis seran a pitjor i en el 58%, a millor. Respectar la din&agrave;mica natural De fet, el litoral ja es va recuperant tot sol, com explica Antoni Calafat, del Departament de Din&agrave;mica de la Terra i de l&#39;Oce&agrave; de la Universitat de Barcelona: &quot;Estem en un moment de canvi. El litoral es va ressituant i nosaltres som al mateix lloc&quot;. Es refereix al fet que hem constru&iuml;t infraestructures arran de costa i que a molts llocs aix&ograve; representa un risc que no sempre acabem d&#39;assumir. Tamb&eacute; hi ha infraestructures que modifiquen els processos naturals, com explica S&aacute;nchez-Arcilla: &quot;Els passeigs mar&iacute;tims poden ser barres de protecci&oacute; a curt termini, per&ograve; a llarg o mitj&agrave; termini no ho s&oacute;n, perqu&egrave; no permeten la din&agrave;mica natural de la costa&quot;. Hi ha zones molt m&eacute;s vulnerables, com el delta de l&#39;Ebre. No hi arriben prou sediments, perqu&egrave; bona part es queden en els embassaments que hi ha m&eacute;s amunt en el riu. El &quot;Tercer informe sobre el canvi clim&agrave;tic a Catalunya&quot; deia aix&ograve;: &quot;L&#39;Ebre, per ell mateix, &eacute;s el paradigma de sistema h&iacute;dric litoral que rep tant els efectes del canvi global des del continent (reducci&oacute; i canvis en el r&egrave;gim de cabals, reducci&oacute; de les aportacions de sediment) com des del mar (intrusi&oacute; marina, erosi&oacute; litoral)&quot;. En aquest darrer temporal, les baixes pressions han fet pujar el nivell mitj&agrave; del mar. I en unes terres que es troben tot just 1,5 metres per damunt del seu nivell, que el mar pugi al voltant d&#39;un metre t&eacute; uns efectes devastadors. Per&ograve; l&#39;informe afegia aix&ograve;: &quot;El marc legal del Pla Hidrol&ograve;gic de la Conca de l&#39;Ebre actual, aprovat el gener del 2016, atorga m&eacute;s recursos als regadius, limita la implementaci&oacute; d&#39;un r&egrave;gim complet de cabals ambientals al tram baix de l&#39;Ebre i esdev&eacute; una nova pressi&oacute; hidrol&ograve;gica que s&#39;afegir&agrave; a les que es deriven del canvi clim&agrave;tic&quot;. Una pressi&oacute; afegida i uns conreus que demanen protecci&oacute;. Fa uns anys hi havia el projecte de guanyar una franja a les terres agr&iacute;coles per tenir un espai que absorb&iacute;s els efectes dels temporals. Per&ograve; sembla que no es va dur a terme. Platja de Tamarit, al Tarragon&egrave;s (Gemma Soldevila) Prendre decisions I entre les coses que s&#39;haurien de fer i les que es fan hi sol haver difer&egrave;ncies. Calafat explica que de vegades es fa un mapa d&#39;inundacions i es veu que en els llocs vulnerables hi ha construccions i per aix&ograve; despr&eacute;s no pot sorprendre que algunes quedin afectades. I afegeix: &quot;El problema &eacute;s pol&iacute;tic i social, no cient&iacute;fic. Tenim un litoral molt urbanitzat i fins i tot es fan coses pr&agrave;cticament damunt de l&#39;aigua. Per&ograve; qui s&#39;atreveix a prendre certes decisions?&quot; Jos&eacute; Jim&eacute;nez creu que falta una visi&oacute; de pa&iacute;s en aquest tema i que alg&uacute; ha de prendre decisions: &quot;Es pot dir a quines zones pensem que &eacute;s imprescindible que es mantingui la platja i a quins llocs no cal. Hem de pensar si ho podem mantenir i si s&#39;ha de fer a tot arreu o no. Alg&uacute; ha de decidir&quot;. Unes decisions que no s&oacute;n gens senzilles. De moment, se&#39;n prenen d&#39;altres. L&#39;AMB ha promogut estudis per saber quina &eacute;s la part submergida del litoral amb batimetries -mesures de la profunditat- i la part emergida, amb registres mensuals de l&#39;amplada de les platges i l&#39;evoluci&oacute; del volum de sorra. La conclusi&oacute; &eacute;s que hi ha un sistema de barres naturals de sorra submergides, que es troben a 200 metres de dist&agrave;ncia de la l&iacute;nia de costa, que tenen 1,5 metres d&#39;al&ccedil;ada i que es disposen al llarg de 20 quil&ograve;metres, des de la desembocadura del Llobregat fins a les Botigues de Sitges. Protegeixen efica&ccedil;ment la platja, per&ograve; cal determinar amb m&eacute;s investigacions el comportament i la din&agrave;mica d&#39;aquest sistema i si &eacute;s permanent o fluctuant. Per S&aacute;nchez-Arcilla, les solucions han de ser naturals i basar-se en sistemes de dunes o en vegetaci&oacute;. Les basades en infraestructures, com els dics, no s&oacute;n prou efectives i costen molts diners. I una altra cosa &eacute;s preparar-se. Diu que l&#39;arribada del temporal es coneixia des de cinc dies abans i que les previsions aviat permetran preveure&#39;ls set dies abans. Per&ograve; no sempre se&#39;n fa cas. I s&oacute;n problemes que es donen a bona part de la Mediterr&agrave;nia. En una trobada cient&iacute;fica al delta del Po, explica S&aacute;nchez-Arcilla, s&#39;est&agrave; comentant per qu&egrave; a Ven&egrave;cia no es van prendre mesures contra l&#39;&quot;acqua alta&quot; si s&#39;havia predit. Potser les autoritats no es van refiar de les previsions, conclou. Per&ograve; l&#39;&quot;acqua alta&quot; va arribar, amb efectes desastrosos.

Un litoral català massa urbanitzat s'haurà d'adaptar a més temporals com el Gloria

El litoral ha perdut capacitat de regeneració natural i els fenòmens extrems seran més recurrents