Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La pel·lícula guanyadora a la Berlinale, a "Els matins"

Carla Simón: "Estic més nerviosa per l'estrena d''Alcarràs' a Lleida que quan la vam fer a Berlín"

La primera pel·lícula catalana en guanyar un Os d'Or a la Berlinale, "Alcarràs", arriba divendres als cinemes de Catalunya, on es farà l'estrena mundial. La seva directora celebra que la seva cinta ajudi a portar el cinema a llocs on fa anys que estan tancats

"Alcarràs", la segona pel·lícula de Carla Simón, va fer història el febrer del 2022 quan es va convertir en la primera pel·lícula catalana que guanyava l'Os d'Or del Festival de Cinema de Berlin, la Berlinale, un dels festivals de cinema més importants del món. Ara, dos mesos més tard, la pel·lícula està a punt d'estrenar-se comercialment i ho farà al poble que li dona nom, després d'una preestrena a Lleida.

"És l'última pantalla que ens queda, que la vegi la gent... És un dia important que em fa posar més nerviosa que l'estrena a Berlín", explica Simón a "Els matins". Perquè, per Simón, fer una pel·lícula és "un acte de comunicació que em permet explicar el que vull explicar".

 

 

Per tant, Simón afirma: "No penso a fer la pel·lícula perquè agradi, sinó fer la pel·lícula que m'agradaria a mi". I amb aquesta no ha estat fàcil. "Ara sí que m'agrada, però quan fas pel·lícules passes per moments de tot, perquè és un procés molt llarg".

Tot i la satisfacció final, Simón avisa que "és difícil arribar a complir les expectatives, però la pel·lícula s'ha d'anar a veure sense esperar res, intentant aïllar-nos del que hem sentit, i veure com la família va fent...".

 

Una pel·lícula arrelada a la terra: Alcarràs, els pagesos, el català

"El nom Alcarràs té una sonoritat que s'ajusta molt al que expliquem: la sensació de la terra... És una sonoritat molt contundent, i per mi tenia molt de sentit batejar-la així", explica Simón. Alcarràs no és l'únic lloc on s'ha rodat la pel·lícula, ja que han anat "a molts pobles del Segrià i el Pla d'Urgell, i hem fet càstings a tota la zona".

Tot i la varietat d'orígens dels actors, que no són professionals, han acabat generant molts vincles: "Es tracten com una família, queden per fer dinars familiars..." Simón és culpable d'aquesta relació, ja que la necessitava per al film. Gràcies a tota aquesta feina prèvia, sembla que ningú no actuï a la pel·lícula. "Volia gent amb un vincle real amb la terra i havia de teixir les relacions... Vam passar molt temps junts", explica.

També amb els nens de la pel·lícula, una debilitat personal de la directora: "M'agrada treballar amb nens, era monitora d'esplai... He tingut una infància vulnerable i sempre em sento amb curiositat per entendre la psicologia infantil."

 

 

D'altra banda, el protagonisme d'Alcarràs ha tingut un impacte molt positiu: "Sí que sento molt que la pel·lícula ha posat aquesta zona en el mapa, una zona que normalment surt al telenotícies per coses negatives, i permet reconèixer una feina que de vegades des de les ciutats no valorem prou". "Que la pel·lícula estigui fent aquesta tasca em fa molt feliç", rebla Simón.

"Aquesta història no tenia sentit que fos explicada en un altre idioma, ja que parla d'una zona on es parla un català molt concret. I el fet que em seleccionessin a Berlín ja era una cosa molt grossa, perquè sentia que havia fet una pel·lícula local, que no sabia segur com es rebria fora, però tothom s'hi pot identificar més enllà de la llengua".

 

El marge d'improvisació

A Simón li agrada ser fidel al guió i deixa poc marge a la improvisació ("per això estem gairebé dos anys escrivint-lo!"), però tampoc fa que els actors se l'aprenguin fil per randa: "El van llegir una vegada sense memoritzar-lo i, si m'interessa que diguin alguna cosa en concret, els la vaig dient durant el rodatge".

 

 

L'origen de la pel·lícula

"La idea de la pel·lícula va sortir quan jo estava escrivint 'Estiu 1993'", explica Simón, que reflexiona: "Es va morir el meu padrí i em va venir tot el seu llegat; per primera vegada vaig pensar que potser els arbres algun dia hi deixarien de ser... Parlant amb els meus tiets sobre la situació de la pagesia va sorgir la idea. Havíem de gravar el 2020, però, per la pandèmia, ho vam haver de posposar un any."

 

"Alcarràs" recupera cinemes a Lleida

Gràcies a l'estrena de la pel·lícula de Simón, s'obriran cinemes que estaven tancats per fer-ne la projecció a les terres de Lleida, com explica Pere Aumedes, director del Circuit Urgellenc.

 

"El cinema d'Alcarràs estava tancat des dels vuitanta", explica Aumedes, i l'estrena es farà a "Lo Casino, on vam fer la celebració del premi de Carla... Es faran 5 sessions de la pel·lícula i el poble està bolcat per veure-la". A més, en totes les poblacions que ja no disposen de cinema local "portarem un cinema itinerant que tenim muntat, i així volem fer arribar un cinema a tot arreu". Es podrà veure "Alcarràs" a 14 poblacions de Catalunya on no hi ha cinema.

"Una de les satisfaccions més grans que un cineasta pot tenir és despertar el desig de la gent d'anar a les sales", celebra Simón, a qui agradaria "posar-me darrere de tot de la sala i veure què diuen...".

 

 

ARXIVAT A:
Carla Simón
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut