Dies comptats per evitar la catàstrofe climàtica

La 24a Confer&egrave;ncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Clim&agrave;tic, que es far&agrave; a Katowice, a Pol&ograve;nia, entre el 2 i el 14 de desembre, debatr&agrave; la limitaci&oacute; de la pujada de temperatures a 1,5 graus cent&iacute;grads. Al ritme actual, aquesta barrera es podria superar entre el 2030 i el 2052, i per impedir-ho caldr&agrave; emprendre accions r&agrave;pides, d&#39;abast mundial i sense precedents, del consum d&#39;energia a la planificaci&oacute; urbana i, sobretot, retallar les emissions molt m&eacute;s dr&agrave;sticament del que s&#39;ha fet fins ara. Si no &eacute;s aix&iacute;, els efectes sobre els ecosistemes i la vida a la Terra es preveu que seran catastr&ograve;fics. De fet, els primers efectes de l&#39;escalfament global ja es deixen sentir en moltes parts del planeta. Sequeres molt m&eacute;s llargues i extremes, tempestes tropicals m&eacute;s intenses i freq&uuml;ents i fen&ograve;mens meteorol&ograve;gics totalment fora de lloc. Un d&#39;aquests casos &eacute;s el que va portar Sa&uacute;l Luciano, un agricultor peru&agrave;, a denunciar una companyia alemanya per contribuir, amb les emissions de CO2 de les seves centrals t&egrave;rmiques, al desgel de dues glaceres que podrien inundar Huaraz, la ciutat on viu. La decisi&oacute; dels tribunals alemanys, que han acceptat la demanda, produiria un precedent de cara a futures demandes que es poguessin presentar per accions que afavorissin el canvi clim&agrave;tic. Sa&uacute;l Luciano viu a Huaraz, al peu dels Andes peruans. Fins fa tres anys, amb prou feines havia sortit mai de la seva ciutat, per&ograve; hi va haver un fet que el va emp&egrave;nyer a travessar l&#39;Atl&agrave;ntic i plantar-se a Alemanya per presentar la den&uacute;ncia: el desgel de dues glaceres s&#39;ha convertit en una amena&ccedil;a per a la seva fam&iacute;lia, la casa i les tres hect&agrave;rees on cultiva patates, blat de moro i blat. I la causa d&#39;aquest desgel t&eacute; a veure amb l&#39;escalfament global produ&iuml;t per les emissions de CO2 a l&#39;atmosfera. Segons un treball de la Universitat de Texas que es va divulgar fa quatre anys, coincidint amb la cimera del clima que es va fer a Lima, el volum del llac Palcacocha, que &eacute;s a 20 quil&ograve;metres de Huaraz, s&#39;ha multiplicat per trenta els &uacute;ltims 40 anys. I la causa d&#39;aquesta crescuda &eacute;s l&#39;acceleraci&oacute; del desgel de les dues glaceres entre els cims de l&#39;Alpamayo, el Chopicalqui i el Huascar&aacute;n, a la serralada Blanca. El 13 de desembre de 1941, una gran part d&#39;una d&#39;aquestes glaceres va desprendre&#39;s dins del llac Palcacocha i va produir una onada que el va desbordar sobre la vall Cojup, va destruir una altra llacuna que va trobar en el seu cam&iacute;, arrossegant blocs de gel, grans roques i fang l&iacute;quid cap a la vall del riu Santa. En nom&eacute;s 15 minuts, el fang va arribar a Huaraz, va enterrar parts senceres de la ciutat i va matar unes 1.800 persones. La lluita de Sa&uacute;l Luciano va comen&ccedil;ar el 2015, amb el suport de l&#39;ONG Germanwatch, que el va acompanyar a denunciar l&#39;empresa el&egrave;ctrica RWE, al&middot;legant que les emissions de CO2 de les seves centrals t&egrave;rmiques poden produir el col&middot;lapse de les dues glaceres, amb el perill de noves allaus i la inundaci&oacute; de la ciutat de Huaraz i el seu entorn. La seva &eacute;s la lluita de David contra Goliat, que posa cara i veu als milions de persones an&ograve;nimes del m&oacute;n sencer que ja pateixen els efectes del canvi clim&agrave;tic. &Eacute;s el crit contra la injust&iacute;cia que, pel Sa&uacute;l, representa que paguin les conseq&uuml;&egrave;ncies de l&#39;escalfament global els que menys han contribu&iuml;t a provocar-lo. Segons la revista cient&iacute;fica &quot;Canvi clim&agrave;tic&quot;, basant-se en un estudi de l&#39;any 2013, l&#39;empresa RWE que ha denunciat el Sa&uacute;l, &eacute;s una de les m&eacute;s grans contaminadores globals i, per tant, un dels principals responsables del retroc&eacute;s de les glaceres andines. Concretament, l&#39;estudi estimava que l&#39;el&egrave;ctrica alemanya era la responsable del 0,47% de totes les emissions de gasos que provoquen l&#39;efecte hivernacle. El reportatge &quot;La glacera del Sa&uacute;l&quot; explica el que est&agrave; fent Sa&uacute;l Luciano per aconseguir que RWE pagui el 0,47% de les obres de drenatge de l&#39;estany Palcacocha, que recull l&#39;aigua de les glaceres i la modernitzaci&oacute; de la presa per impedir que el desgla&ccedil; acabi en desastre. Es tracta de nom&eacute;s 20.000 euros, una quantitat insignificant per a una empresa gegant que factura uns 33 milions d&#39;euros anuals i que en la seva defensa al&middot;lega que ha invertit milions d&#39;euros en millores. Per ara, el Tribunal Regional de Hamm ha adm&egrave;s a tr&agrave;mit la demanda i s&#39;est&agrave; a l&#39;espera que els experts seleccionats pel mateix tribunal determinin si l&#39;activitat de l&#39;empresa est&agrave; produint o no el desgla&ccedil; de la glacera del Sa&uacute;l.

Dies comptats per evitar la catàstrofe climàtica

Coincidint amb la 24a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, Carles Solà reflexiona sobre el cas que presenta el reportatge de "30 minuts" "La glacera de Saúl" i les conseqüències del canvi climàtic