Grècia desemboca en l'Imperi romà, en la plenitud total, en la grandesa d'una civilització que, en la seva construcció piramidal, però, ja portava incrustat el germen de la decadència; damunt la qual s'alçaven les religions. El judaisme, el cristianisme, l'islam desplaçaven l'home a fora de la plenitud vital, per situar Déu com a eix de totes les coses, del més enllà, vist tot a través dels grans mars mediterranis que les emmarquen en l'art, les terres, els homes.
En tot el món triomfen unes idees: la democràcia, la societat del benestar, el drets humans. Provenen de la civilització mediterrània, de Grècia, l'única en el planeta que ha convertit l'home en la mesura de totes les coses. I ho ha fet a través de l'art, de la ciutadania, del pensament. Aquesta és la temàtica del primer capítol de la sèrie "El mar de l'home", a la vegada que es fa un recorregut de concomitàncies i contrastos amb les altres civilitzacions mediterrànies de l'antiguitat: la fenícia, la cretenca, l'egípcia, etc.