Rebutjar les normes i els valors establerts, la creació de noves tendències i formes socials són sens dubte una de les manifestacions de l'art en el nostre segle. L'art conceptual i experimental de Jordi Fulla i el món ambigu, dens i inquietant de Gino Rubert permetran reflexionar sobre el terme "contracultura" en les arts plàstiques.
Jordi Fulla ens transporta a un univers on la segmentació, la ingravidesa i el buit són sinònim de plenitud i transcendència. Amb la seva obra, planteja una nova manera d'observar la realitat que ens envolta. L'artista s'endinsa en un viatge a la conquesta de nous espais amb una mirada fragmentada del món que es projecta.
Gino Rubert. Fa ús del "collage", col·locant caps fotografiats a cossos pintats, i creant un teatre de personatges dislocats, entre infantils i grotescos. Obres entelades per la bellesa formal de registre ambigu i misteri, on cohabita un llenguatge de signes, iconografia que es nodreix d'elements provinents del surrealisme o del realisme màgic.
En l'art, l'espai pot ser un element físic, però també afectiu, simbòlic, sensible, expressiu, on l'artista es pot comunicar amb l'espectador per mitjà de la seva obra a través dels seus sentits. Mentre Roser Oduber s'interessa per l'espai interior i ens empeny a reflexionar sobre la nostra identitat, Samuel Salcedo posa en dubte l'espai real que ocupen les seves escultures i les dota, per sobre de tot, d'una càrrega simbòlica i conceptual que ataca els valors del moment actual.
En l'art, l'espai pot ser un element físic, però també afectiu, simbòlic, sensible, expressiu, on l'artista es pot comunicar amb l'espectador per mitjà de la seva obra a través dels seus sentits. Roser Oduber s'interessa per l'espai interior i ens empeny a reflexionar sobre la nostra identitat. Samuel Salcedo posa en dubte l'espai real que ocupen les seves escultures i les dota, per sobre de tot, d'una càrrega simbòlica i conceptual que ataca els valors del moment actual.
Roser Oduber. La seva obra aborda, per una banda, la figuració a través del dibuix i, per l'altra, un informalisme matèric de formes senzilles. La combinació d'aquestes dues tècniques li permeten obrir un diàleg sobre la dualitat interior/exterior en l'ésser humà i reflexionar sobre la lucidesa i la demència.
L'obra de Samuel Salcedo trasllada l'espectador a un món aïllat en què habiten persones i objectes, que en la majoria de casos són indestriables. Salcedo ataca el consumisme i la mediocritat com a metàfora de la condició humana imperant. El seu treball és un joc constant entre la ironia i l'absurd, entre el drama i la comèdia.
"Blanc sobre blanc" ens acosta l'obra de Samuel Salcedo. Es defineix com un artista irreverent i dota les seves escultures d'una càrrega simbòlica i conceptual. A les seves figures ens mostra una part de la seva personalitat i ens convida, quan les contemplem, a posar-hi una mirada pròpia. Ens diu que tècnicament utilitza la tradició, però li guarda poc respecte. Està obert a emprar qualsevol material i també a equivocar-se i evolucionar des de l'error, "perquè l'art és risc".
L'Street Art s'origina amb el grafit i, en l'actualitat, descriu la tasca d'un grup molt heterogeni d'artistes que desenvolupen una forma d'expressió artística que té com a denominador comú el carrer com a espai de creació, reunió i mostra. Per a El Pez, Sixe Paredes i Jose Puig, el carrer és un espai indispensable per dur a terme el seu art. La proximitat entre la gent i la seva obra esdevé un factor primordial que dóna sentit a la seva professió.
Sergio Hidalgo Paredes, més conegut com a Sixe Paredes, és un artista que expressa amb la seva obra un univers propi a través de diverses disciplines. Va començar la trajectòria artística en el món del grafit a finals dels 80.
Jose Puig és el fundador de Walking Gallery, una iniciativa que té com a objectiu donar a conèixer a la gent del carrer l'obra d'artistes. Un cop al mes els mateixos artistes queden per passejar amb les seves obres pels carrers de la ciutat.
Per a Julio Vaquero i Robert Llimós la línia que separa la realitat i la ficció és difosa i ambigua. Amb una tècnica compositiva minuciosament cuidada, Julio Vaquero combina el realisme i l'abstracció a través de contrastos cromàtics i lumínics. Així, l'espectador és traslladat a un món oníric, irreal, gairebé metafísic. Robert Llimós s'engloba dins de la concepció figurativa on reivindica el seu malestar moral enfront de la societat imperant. A partir de l'experiència viscuda a Brasil el 2009, Llimós dedica tota l'obra posterior a representar d'una manera il·lustrativa i molt personal la seva visió de criatures extraterrestres.
L'obra de Julio Vaquero és un recull d'històries en forma d'espais i objectes abandonats que l'autor recupera per enaltir i homenatjar. Amb una tècnica compositiva minuciosament cuidada, combina el realisme i l'abstracció a través de contrastos cromàtics i lumínics. Així, l'espectador és traslladat a un món oníric, irreal, gairebé metafísic.
Robert Llimós s'engloba dins de la concepció figurativa, tot i que al llarg de la seva trajectòria ha passat per etapes d'abstracció i radicalisme on reivindica el seu malestar moral enfront de la societat imperant. A partir de l'experiència viscuda al Brasil el 2009, Llimós dedica tota l'obra posterior a representar d'una manera il·lustrativa i molt personal la seva visió de criatures extraterrestres.
Arranz-Bravo i Marta Moreu, cadascun a la seva manera, aposten per trencar amb l'hegemonia de l'art abstracte. La llarga i variada trajectòria d'Arranz-Bravo l'ha portat des de l'informalisme dels inicis a la figuració. Ens acull al seu taller i ens ensenya com treballa. La seva obra para especial atenció al color, la tensió i la gestualitat. Visitem Marta Moreu al seu estudi, on reflexiona sobre aspectes i els valors imperants en els temps actuals. La seva escultura, sempre centrada en la figura humana, para especial atenció en l'expressivitat i el dinamisme del gest.
Arranz-Bravo ens acull al seu taller i i ens ensenya com treballa. La seva obra para especial atenció al color, la tensió i la gestualitat. A mig camí entre el món surrealista i l'estètica del Pop Art, la reiterada presència de la figura humana fa una al·lusió irònica a les torbacions, les inseguretats i les angoixes de l'home actual.
El pintor Joan-Pere Viladecans ens acull al seu taller i ens ensenya com treballa. Parlem amb l'artista d'allò que l'empeny a crear i ens explica què hi ha al darrere dels signes que comprèn la seva obra. Visitem també els estudis d'Antoni Vives Fierro, que ha viatjat arreu del món pintant paisatges urbans, i de la seva filla, Clàudia, que parteix de la figura humana com a font d'inspiració.