Salvar la Costa Brava
L'arribada massiva de capital estranger i el final de la crisi han reactivat el sector immobiliari a la Costa Brava, a primera línia de mar. Des de Llançà fins a Lloret, els projectes urbanístics sorgeixen com bolets a tocar d'espais naturals o en zones boscoses. Els veïns i els ecologistes de Girona s'han unit sota la plataforma, SOS Costa Brava. Volen preservar els últims paratges naturals de la Costa Brava.
Acusats d'afavorir els promotors i els constructors, els ajuntaments fan mans i mànigues per veure com solucionen una situació delicada. El sector immobiliari aporta diners i feina, però cada cop hi ha més gent enfadada, perquè abans tenien un bosc davant de casa i aviat no veuran res més que xalets. La legislació urbanística, però, no hi ajuda. Els plans urbanístics, aprovats als anys 80 i que molts municipis no han actualitzat, qualifiquen de sòl urbà zones boscoses o parcel·les a primera línia damunt dels penya-segats. Els promotors insisteixen que poden exercir els seus drets i els ajuntaments no gosen oposar-se als seus projectes, davant l'amenaça d'indemnitzacions milionàries.
La Generalitat, que és qui té la responsabilitat urbanística a Catalunya, acaba d'anunciar un pla de desclassificació dels sòls no sostenibles i promet que salvaguardarà els llocs més delicats. Quin preu té, però, un paratge natural? Està disposada l'administració a pagar per salvar un bosc o el vessant d'una vall? La resposta majoritàriament és negativa, excepte en casos molt excepcionals. El debat de les indemnitzacions és central en aquest tema, donat que hi ha hagut alguns casos en què requalificacions de terrenys no han tingut cost, això sí, després de llarguíssims processos judicials.
En el reportatge s'analitzen casos a Tossa de Mar, Begur i Cadaqués. Begur. per l'acumulació de casos, amb promocions que ja es construeixen a la platja de Sa Riera i el projecte de reprendre la cala d'Aiguafreda. A Tossa de Mar, la cala Morisca, un cas que s'engega als anys 90, al voltant de la darrera cala del municipi i que continua enfrontant els veïns amb l'Ajuntament. A Cadaqués, el turó de Sa Guarda, on el permís d'urbanitzar està atorgat i el govern es conformarà a debatre quin tipus de xalets es pretenen construir.
En el fons, el que es planteja en el reportatge és el debat entre els drets particulars i l'interès general. Què és més important i s'ha de preservar? Els darrers paratges d'un litoral com el de la Costa Brava, dels quals gaudeix tothom o s'ha de permetre que un particular hi construeixi una casa per gaudir de la vista, perquè va comprar el terreny? Estem encara a temps de salvar els paisatges de la Costa Brava? Tothom coincideix que probablement ha arribat una de les darreres oportunitats.
Un reportatge de Jordi Regàs i Marc Rodríguez
Càmera i muntatge: Òscar Roger
Producció: Carles Fernández