Fa uns mesos, Rasquera, a la Ribera d'Ebre, va fer una consulta per votar una inusual proposta de l'Ajuntament: eixugar el deute municipal cultivant marihuana de forma legal. Què ha passat amb la proposta? Què s'ha de fer, en general, amb la marihuana?

A l'abril, Rasquera va saltar al primer pla de l'actualitat mundial per la decisió del seu alcalde, Bernat Pellissa, de sotmetre a consulta popular una proposta que havia rebut l'Ajuntament: una associació de consumidors de marihuana de Barcelona demanava permís per cultivar cànnabis en terrenys del municipi. A canvi, l'Ajuntament rebria prou diners per eixugar el deute municipal.

La proposta anava molt mes enllà del lloguer dels terrenys; l'Ajuntament volia tirar endavant tot un projecte de desenvolupament entorn del cànnabis, tant de l'ús recreatiu com del terapèutic. Aquest seria la base del pla anticrisi, que també inclouria el desenvolupament d'activitats tradicionals de Rasquera.

L'alcalde va guanyar la consulta, però va anunciar la dimissió. No havia aconseguit el nombre de vots que s'havia proposat. El projecte, de moment, està paralitzat per ordre judicial; però l'Ajuntament i els promotors del projecte no perden l'esperança de tirar-lo endavant.

Durant mesos, un equip de "30 Minuts" ha seguit aquest projecte i ha volgut anar més enllà; ha intentat fer un veritable retrat de la situació de la marihuana en aquests moments, tan des del punt de vista legal, com recreatiu, terapèutic o de negoci.

A Catalunya, hi ha un centenar de clubs de consumidors de marihuana que es dediquen a cultivar de forma clandestina el cànnabis que consumeixen els socis. La seva situació legal es anòmala, molts estan reconeguts com a associacions. Els clubs volen el reconeixement legal com una via per combatre el mercat negre i per controlar el consum de forma segura. Alguns, com els promotors del projecte de Rasquera, van mes enllà; pensen que la legalització del cultiu seria una forma lícita per part de l'Estat d'obtenir beneficis en forma d'impostos.

Catalunya va ser pionera en l'estudi dels efectes terapèutics dels cànnabis; algunes d'aquestes associacions de consumidors tenen socis que fan servir la marihuana com a medecina. Està demostrada la seva eficàcia per pal·liar els efectes de la quimioteràpia en malalts de càncer i la rigidesa dels afectats d'esclerosi múltiple, i es útil en casos de glaucoma, asma, dolor crònic o depressió.

En el programa, es recullen els punts de vista tant de persones contràries a la legalització de la marihuana, com el fiscal general antidroga José Luis Noreña i el delegat del govern espanyol del pla nacional sobre drogues, Francisco de Asís Babín, com de partidaris de la legalització -precisament per combatre els perills del mercat negre-, com l'exmagistrada de l'Audiència Nacional, Araceli Manjón-Cabeza, o el multimilionari britànic Richard Branson, membre, al costat de l'expresident de l'ONU Kofi Annan i de diversos expresidents llatinoamericans, de la Comissió Global de Política de Drogues. Branson va ser entrevistat en exclusiva pel programa "30 Minuts" durant la seva estada a Barcelona per la inauguració del Museu del Cànnabis, el segon del món dedicat a aquesta planta després del d'Amsterdam.