Occitània: el retorn d'en Joan Petit

Al món hi ha més 3.000 llengües en perill d'extinció. El 2001 va ser l'Any Europeu de les Llengües. Hi ha llengües que lluiten per la supervivència i hi havia estats que no estaven disposats a firmar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. L'occità és una llengua germana bessona del català. Occitània, el territori on es parla l'occità, viu a cavall de tres estats: ocupa un terç del territori de França i el saben parlar prop de tres milions de persones; s'estén per dotze valls alpines del Piemont italià, i és la segona llengua territorial de Catalunya: és occità l'aranès que es parla a la Vall d'Aran. L'occità, llengua romànica, va ser la primera en producció literària i la llengua de cultura a Europa; era la llengua de les poesies i cançons dels trobadors. L'estat francès ha negat l'occità i l'ha convertit en "patuès". L'Occitània francesa havia perdut bona part de la transmissió oral, però el 2001 vivia un procés de revifalla: la universitat, la creació cultural, joves urbans que recuperaven la llengua dels avis, escoles que feien l'ensenyament en la llengua del país, joves vinculats a moviments de contestació social, l'aparició de mitjans de comunicació occitans, la música, potser l'element més viu de la cultura occitana...

Al món hi ha més de sis mil llengües. Més de tres mil estan en perill d'extinció. L'any 2001 és l'Any Europeu de les Llengües. A Europa també hi ha llengües que lluiten per la supervivència, i algunes ens són molt properes. A Europa també hi ha estats que no estan disposats a signar la Carta Europea de Protecció de les Llengües Minoritàries.

El "30 minuts" d'aquesta setmana ens acosta a Occitània. "El retorn d'en Joan Petit" vol donar a conèixer una llengua: l'occità, germana bessona del català. Veurem com en tres generacions es pot aconseguir en un estat que una llengua viva passi a no poder ser sentida normalment. La prohibició de l'ús en l'administració, la necessitat de la llengua oficial per a qualsevol treball, l'exclusió de la llengua a l'escola obligatòria i la burla sistemàtica fins a fer sentir vergonya a qui la parla. Després, els mitjans de comunicació i feina feta: moltes famílies pensen que ja no té sentit transmetre la llengua als fills i els volen estalviar el seu patiment canviant a "la llengua útil".

Occitània és el territori on es parla l'occità. Mai ha sigut un estat ni una unitat administrativa. L'occità viu a cavall de tres estats: ocupa un terç del territori de França, on viuen gairebé 14 milions de persones i el saben parlar prop de tres milions; s'estén per dotze valls alpines del Piemont italià, on viuen unes 180.000 persones, i és la segona llengua territorial a Catalunya: és occità l'aranès que es parla a la Vall d'Aran.

L'occità, una llengua romànica, com el català, el francès o l'espanyol, va ser la primera a Europa en producció literària, va ser la llengua de cultura a Europa, era la llengua de les poesies i cançons dels trobadors.

Occitània va estar sempre vinculada a la Catalunya medieval. Va ser trencada i ocupada per la corona de França, primer, al s. XIIII,, amb la justificació d'una croada religiosa. Després, la Revolució Francesa i els principis republicans acaben de bastir un model d'estat-nació centralitzat en què "l'égalité" només permet el desenvolupament de la llengua francesa. L'occità el van negar i convertir en "patuès". Els van negar la llengua i la història.

Catalans i occitans han seguit en vuit segles evolucions diverses i, a vegades, les fronteres dels estats han creat fronteres mentals al si d'unes bases culturals comunes.

A Occitània es viuen ara situacions diverses. L'occitània francesa ha perdut bona part de la transmissió oral, però ara viu un procés de revifalla: la Universitat, la creació cultural, joves urbans que recuperen la llengua dels avis, escoles que fan l'ensenyament en la llengua del país, joves vinculats a moviments de contestació social, aparició de mitjans de comunicació occitans, la música, potser l'element més viu de la cultura occitana... Una minoria, però un indicador d'un canvi de tendència. Persones amb voluntat de recuperar la història i que han deixat enrere la vergonya dels més grans.

"El retorn d'en Joan Petit", un personatge real de la història d'Occitània, vol ser l'aproximació a aquesta revifalla: un retrat dels minoritaris que en volen ser subjectes actius. França està en crisi, demana protecció en front de l'anglès en un món globalitzat i ha negat les llengües del seu territori. Còrsega inicia una via a l'autonomisme, i occitans, catalans, bascos, bretons, alsacians... comencen a reclamar els seus drets. A Itàlia, el govern ha reconegut a les Valadas Occitanas la seva personalitat com a minoria. A la Vall d'Aran hi ha el reconeixement com a llengua oficial de l'aranès, però el castellà s'imposa com a llengua de comunicació al carrer.
Es construirà l'Europa dels Estats o podran sorgir regions transfrontereres sobre bases culturals i lingüístiques comunes? Aquest any començarà l'Eurocongrés dels espais occitans i catalans, que té el suport de totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya i de centenars d'institucions d'una i altra banda del Pirineu. Serà possible el desenvolupament d'una nova centralitat, catalanooccitana, amb 25 milions d'habitants, en l'arc llatí d'Europa que lligui història, comunicacions, intercanvi i desenvolupament econòmic?

Tendiran a desaparèixer les llengües no estatals o, en una Europa diversa, serà possible entendre's des d'Alacant fins a Torí, i de les Balears fins a Bordeus? Català i occità són llengües germanes. Hi seran en l'Europa del futur?
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3