Llenguaferits
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge

Llenguaferits

Nou de cada deu llengües que hi ha al món estan, segons els lingüistes, amenaçades i poden desaparèixer durant aquest segle. El procés pot tenir moltes causes, però el detonant sempre és el mateix: una generació de parlants decideix no transmetre-la als fills. La sentència de mort, en aquest punt, ja està signada.

El català corre el perill d'arribar a aquest estadi? La pregunta no té una resposta unànime per part dels filòlegs, però en el que coincideixen és en l'aparició d'alguns símptomes preocupants.

D'entrada, la fase terminal ja es viu als extrems del domini lingüístic: a bona part de la Catalunya Nord i al sud del País Valencià. En només cent anys s'ha esborrat el català de pobles i ciutats que havien arribat a ser monolingües en aquesta llengua.

A les comarques catalanes, en canvi, les xifres globals del català es mantenen: poc més d'un terç de la població l'usa habitualment i gairebé tothom l'entén. A més, els pares la segueixen transmetent als seus fills i hi ha nouvinguts que s'hi identifiquen.

Però hi ha indicadors que apunten a la decadència. El primer: tot i que l'escola blinda la llengua amb la immersió, el català és residual en l'oci dels nens i els adolescents. Això es veu als patis de les escoles, on l'alternança de llengua és contínua, però també en la transformació del món audiovisual. Els més joves han deixat de consumir els mitjans tradicionals i els continguts que busquen a la xarxa es fan sobretot en castellà i anglès. El segon: els catalanoparlants renuncien a la seva llengua en qualsevol situació de conflicte i molt sovint quan es relacionen amb immigrants. I això passa en un territori que ha rebut gairebé dos milions de persones en l'última dècada. Finalment, els continus litigis i bloquejos de l'estat espanyol i el menysteniment de l'estat francès fan difícil que es pugui garantir per llei la supervivència del català. Uns conflictes que tenen el màxim exponent en el món de la justícia.

A "Llenguaferits" recollim les visions de filòlegs com Maria Carme Junyent, Pau Vidal, Francesc Xavier Vila o Neus Nogué; i demanem quina relació tenen amb la llengua a autorscom Albert Sánchez Piñol i Víctor Amela, a músics com Lildami i David Carabén, als youtubers Pol Gisé i Juliana Canet, i a activistes com Àlex Hinojo. I sobretot sentirem parlants. Alguns són nouvinguts que han decidit aprendre la llengua i d'altres són l'última baula, els darrers parlants en zones on s'ha esborrat qualsevol petjada de català.

Un reportatge de Mariona Bassa i Víctor Díaz  

Imatge i muntatge: Txus Navarro

Producció: Jèssica Montaner

 

Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3