Fa gairebé un any i mig que onze ciutadans d'origen pakistanès i indi són a la presó sota la greu acusació de voler fer diversos atemptats amb bomba al metro de Barcelona i altres ciutats europees. Segurament, l'Audiència Nacional els jutjarà aviat i es podrà fer més llum sobre un cas ple d'interrogants.

Per exemple, ¿qui és Mohammed Ayub, un dels 11 acusats ? Per a la familia, els amics i molts veïns del barri del Raval de Barcelona és un venerable pastisser jubilat, arrelat aquí, amb nacionalitat espanyola, dedicat als seus néts i a practicar devotament la seva religió. Per al jutge instructor, Mohammed és el cap d'una cèl.lula jihadista, aglutinada a partir del moviment fonamentalista Tablig, que havia de dirigir cap a la immolació 5 terroristes suïcides i fer esclatar 2 bombes al metro en hora punta per fer el màxim nombre de víctimes.

El "30 minuts" d'aquesta setmana se submergeix en aquest munt d'interrogants, i sense aspirar a resoldrel's, intenta destriar-los, posar-los sobre la taula i, a més a més, fer una reflexió sobre si la lluita dels jutges i dels cossos policials contra el terrorisme jihadista erosiona les garanties constitucionals de les minories musulmanes.

L'equip del programa ha seguit tres fils conductors en aquesta recerca que ha durat mig any. En primer lloc , la reconstrucció de la investigació policial i el sumari. Després, la peripècia dels familiars i amics dels presos per defensar la seva innocència a través de mobilitzacions, actes públics i les periòdiques i doloroses visites a la presó. Finalment, hi ha hagut un seguiment i anàlisi de diverses operacions policials que han tingut resultats ambigus o que, directament, han estat un fiasco.

I en el rerefons, la figura clau del cas. Tot el sumari depèn de la declaració d'una persona que la Guàrdia Civil identifica amb la clau " F-1", un testimoni protegit. La resta d'evidències són febles: algunes restes d'explosiu, certs materials susceptibles de ser usats en una bomba casolana... I qui és F-1? Un terrorista penedit, segons declara ell mateix? Un agent o informador del servei secret francès, segons s'ha filtrat des de la investigació? Un agent doble dels serveis secrets pakistanesos amb ganes d'atemorir Europa amb cèl.lules fantasma, tal com diuen els amics dels presos? Fins a la vista pública no es podrà intentar aclarir aquest misteri que s'analitza en aquest reportatge.

Les xifres de detinguts i condemnats entre les persones acusades de terrorisme islamista són prou discrepants. La doctrina del Tribunal Suprem ha restringit molt les condemnes que aplicava l'Audiència Nacional i n'ha rebaixat la duresa. La gent pakistanesa del Raval es queixa que els mitjans de comunicació han contribuït a crear una imatge del barri com si fos un cau de cèl.lules d'Al Quaida. En el reportatge del "30 minuts" es parla de tot això amb la gent del barri. Per ells, els acusats tenen rostre i família i sel's fa impossible veure'ls com a terroristes.

En el reportatge hi ha lloc tant per les seqüencies familiars i emotives, com per al debat jurídic i polític. La polèmica de fons és: després de l'11-M, i suposant que el terrorisme jihadista té unes característiques que el fan especialment imprevisible i perillós ¿cal actuar amb més duresa i amplitud quan hi hagi la més mínima sospita, o tots aquests desplegaments policials i mediàtics són contraproduents, vistos els resultats als tribunals? La fiscal de l'Audiència Nacional especialitzada en terrorisme jihadista, Ma. Dolores Delgado, ho té clar: "Prefiero actuar con celeridad aun sin tener todos los elementos probatorios que tener que levantar cadàveres". Benet Salellas, l'advocat defensor dels 11 del Raval, la contradiu: "Ens creien de debò el principi fonamental del nostre sistema que és preferible que un culpable estigui lliure que un innocent a la presó o no ens el creiem". Es tracta del vell debat entre la seguretat i la llibertat.