"Aire Lliure" al Ripollès amb l'atleta paralímpic

Eric Villalón: "A vegades la família pot ser una gran barrera arquitectònica"

L'esport, la història, el teatre i la música clàssica centren la visita al Ripollès de Judit Mascó i l'atleta paralímpic Eric Villalón; tos dos reflexionaran sobre els reptes de la vida
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

En aquesta edició d'"Aire Lliure", Judit Mascó surt de ruta pel Ripollès amb Eric Villalón, l'esportista català amb més medalles paralímpiques als Jocs d'Hivern. En total en té 9: tres medalles d'or als Jocs Paralímpics de Nagano 1998, dues medalles d'or i dues de plata als Jocs Paralímpics de Salt Lake City 2002, i una de plata i una de bronze als Jocs Paralímpics de Torí 2006.

El primer repte esportiu que han compartit és fer en bici la Ruta del Ferro, l'antic traçat dels ferrocarrils Ripoll-Sant Joan de les Abadesses-Toralles.

 

Eric Villalón i Judit Mascó en bici per la ruta de Ferro, al Ripollès (TV3)

 

Judit Mascó:
Aquí tenim una meravellosa via verda que tu coneixes molt bé...

Eric Villalón:
Sí, hem vingut a treballar, en família, amb amics...

Judit Mascó:
Per què te la coneixes tan i tan bé? T'ho dic així per les teves circumstàncies, que m'agradaria que m'expliquessis quines són.

Eric Villalón:
Visualment, podríem resumir que tinc un 5% de resta visual, veig ombres, colors i embalums i, per tant, porto des de petit definint això que t'acabo de dir, el meu món és aquest.

Judit Mascó:
Doncs jo t'he vist en un vídeo esquiant com un boig, i vaig al·lucinar!

Eric Villalón:
Bé, va haver-hi una època que se'm donava bastant bé, això d'esquiar...

Judit Mascó:
Sí, no, una miqueta, ha ha!


Eric Villalón va participar com a esquiador en la categoria B2, amb una visió que no supera el cinc per cent. Només veu ombres, i si no pot seguir la línia que li marca el seu guia està perdut. El seu currículum és ple de títols de campió d'Espanya, de França, d'Europa, i del Món. Després dels seus triomfs als Jocs d'Hivern, l'any 2009 va participar en l'expedició "Pol Sud Sense límits", al costat de dos guies i dos atletes més amb discapacitat. Durant els 12 dies de la travessa per l'Antàrtida va haver de suportar temperatures extremes de fins a 35 graus sota zero.


Judit Mascó:
Vosaltres esquieu sempre els dos junts. Et guies pel so?

Eric Villalón:
No, el so amb velocitat no se sent; per tant, l'únic que fas és directament seguir el "bulto", el decores d'una manera lluminosa i, a partir d'aquí, el segueixes.

Judit Mascó:
I jo et puc fer de "bulto"?

Eric Villalón:
Tu mateixa, bé, vas de vermell..

Judit Mascó:
El vermell és un bon color, el veus bé, oi?

Eric Villalón:
Seguir-te serà molt fàcil!

Judit Mascó:
Soc bona guia?

Eric Villalon:
Molt, molt... quan vaig començar a competir en l'esquí mai havia sigut conscient que anteriorment també havia portat guies involuntaris. Jo volia anar al davant i, clar, passava que jo arribava el primer en el grup de nens. Automàticament no tenia cap referència; frenava, i com que frenava els altres em passaven tots al davant. Jo em rebel·lava i deia "càsun l'olla", cap al davant una altra vegada. En el fons, el meu entorn també em feia de guia.

Judit Mascó:
Mira que bonic, quantes famílies estem creuant, clar és una via verda tan fàcil per a tothom!!

Eric Villalón:
Tothom pot venir-hi acompanyat. Judit, aprofitant que hi ha els càmeres al davant, que et sembla si em poso al teu costat i els vaig seguint a ells?

Judit Mascó:
Escolta, de petitó no t'hauries imaginat mai a la vida que guanyaries nou medalles paralímpiques?

Eric Villalón:
No, mai ho havia pensat. De fet, quan em van donar l'oportunitat d'entrar en l'equip paralímpic d'esquí..., a mi això de la competició, buf...no em deia res. A casa, la màxima era aquesta: "tu aprèn, aprèn molt perquè puguis tenir una gran autonomia personal, perquè en l'aprenentatge és on tu empenys les limitacions". L'esquí em va donar un salt qualitatiu pel que fa a coneixement propi i coneixement de l'entorn brutal!!!

Pedalant han arribat fins al monestir de Sant Joan de les Abadesses, fi del primer trajecte. Han aparcat les bicis i han recordat la història del comte Arnau, que va seduir l'abadessa, abans de seguir periple per la comarca del Ripollès. Segona parada: la Vall de Núria

 

Tren cremallera cap a Núria

El viatge en el tren cremallera ha servit per poder tenir una conversa pausada sobre com percep el paisatge que l'envolta una persona com l'Eric Villalón, que té discapacitat visual. Diu que per gaudir-ho, com ho fa ell ara, és important adquirir un coneixement previ del lloc.

 

Eric Villalón parla amb Judit Mascó durant el viatge amb el tren cremallera (TV3)


Eric Villalón:
On anem?

Judit Mascó:
Home, el cremallera ens porta a dalt, a Núria, que és meravellós. Els paisatges que anem veient, els colors, les textures, diferents verds... Tu ho pots apreciar Eric o, dit d'una altra manera, com ho aprecies?

Eric Villalón:
Els canvis de colors et marquen, sobretot els canvis de ribera, que són d'un color més verd grisós amb els canvis de coníferes, que són d'un verd fosc més intens. A partir d'aquí, recrees mentalment el paisatge, i si mires més amunt trobes el contrast entre la línia on puja el verd i el gris pedra amb la línia tallada de les arestes, esperons i cims, i el cel blau i els núvols blancs.

Judit Mascó:
Ho estàs veient més que jo!!! La teva descripció...

Eric Villalón:
Ho penso! Cada vegada que nosaltres mirem nosaltres alguna cosa hem de repensar el paisatge i explotar al màxim l'experiència prèvia d'haver fet molts anys de muntanya, abans amb la família, i d'haver afrontat la muntanya des de la base, al prat verd, des de l'arrel, arbre a arbre, ensopegar, caure, aixecar-se, observar i controlar l'entorn i, a partir d'aquí, anar-lo coneixent per fer tota l'extensió que t'envolta.

 

Ruta a peu per la vall

En baixar del tren, la Judit Mascó ha portat l'Eric Villalón a fer una ruta a peu per Núria. Han entrat a l'ermita de Sant Gil, on en Joan Cano els ha explicat alguns detalls de la història que l'envolta.

 

Ruta a peu pel Ripollès, amb Judit Mascó i Eric Villalón (TV3)

 

Joan Cano:
Una de les curiositats més maques que tenim aquí a l'església de Sant Gil és que a les parets d'aquesta ermita hi ha unes lloses amb els noms de les Núries; això va ser una campanya radiofònica que es va fer l'any 1951, i amb els calés que donaven les Núries es va poder construir el campanar neoromànic que tenim a l'església

Judit Mascó:
I per què Sant Gil? Qui era, aquest Sant Gil?

Joan Cano:
Era un senyor que l'any 700 dc va arribar al Pirineu i va cristianitzar el Pirineu.

Judit Mascó:
Qui hi vivia, aquí?

Joan Cano:
Teníem una població iberobasca i eren pagans. Quan va arribar Sant Gil, per cristianitzar la gent posava una olla i feia un estofat de faves, picava la campana i llavors baixaven tots els pastors. Va fer una icona de la mare de Déu de Núria i una creu com a símbol del cristianisme, i amb això va cristianitzar tota la zona d'aquí del Pirineu... Ara, les parelles, quan volen tenir un fill, venen aquí i la dona fica el cap dins l'olla i l'home pica la campana.

A Núria, el Joan Cano també els ha mostrat la talla preromànica de la mare de Déu de Núria i el Saló de l'Estatut. "Té molta història, perquè es va venir a fer la primera redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya". Després de la visita històrica, els ha fet una proposta esportiva: fer rem al llac, una idea que han acceptat de seguida, l'Eric Villalón i la Judit Mascó.

 

Eric Vilallón i Judit Mascó a la vall de Núria (TV3)

 


Judit Mascó:
És idíl·lic, aquest paisatge... és una postal, tot és perfecte. Estic pensant que sempre parlem de les barreres arquitectòniques, parlem del ciment, la ciutat...

Eric Villalón:

La família, sembla mentida, però la família pot arribar a ser una gran barrera arquitectònica. Amb una frase tan lapidària com "Vols dir que podràs?", automàticament et donen totes les eines perquè no ho intentis. En els seguicis esportius, quan ve algú amb una discapacitat, automàticament ha de ser capaç de transformar la seva unitat didàctica en accessible. Imagina't, per exemple, una pilota; com la faries perquè fos visualment sonora? Seria tan senzill com embolicar-la amb una bossa de plàstic, perquè, per exemple, quan en una escola hi ha una persona amb cadira de rodes i tots fan una activitat... et trobes que sempre et diuen "després ja la farem amb tu" i això el que fa és trencar els esquemes.

 

A més de la conversa amb Eric Villalón, en aquesta edició d'"Aire lliure" hem descobert com és el paisatge del Ripollès a l'hivern, a les pistes d'esquí de la Molina, hem recordat la seva història i la seva música amb sons d'Albéniz.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut