Putin i Xi Jinping, el desafiament als Estats Units de dos funcionaris abnegats
Els actuals dirigents de Rússia i la Xina han seguit pautes de conducta similars per arribar al poder i despleguen una geoestratègia d'estils marcadament diferents
Putin i Xi Jinping, el desafiament als Estats Units de dos funcionaris abnegats
"60 minuts" aborda la personalitat dels actuals dirigents de Rússia i la Xina

Putin i Xi Jinping, el desafiament als Estats Units de dos funcionaris abnegats

Els actuals dirigents de Rússia i la Xina han seguit pautes de conducta similars per arribar al poder i despleguen una geoestratègia d'estils marcadament diferents

Eduard Sanjuán
Putin i Xi Jinping, en una imatge del mes de juny passat (Reuters / Dmitri Lovetsky)
Putin i Xi Jinping en una imatge del mes de juny passat (Reuters / Dmitri Lovetsky)

Vladímir Putin i Xi Jinping estan disposats a desafiar els Estats Units i el rol d'única superpotència mundial que Washington va assolir després de la caiguda del mur de Berlín i de l'enfonsament de la Unió Soviètica. Més de trenta anys després, amb uns Estats Units en crisi profunda i en retirada dels escenaris internacionals on el seu intervencionisme era tradicionalment més actiu, Rússia i la República Popular de la Xina mouen peces, ja sense complexos, en el tauler d'escacs mundial. L'"Amèrica primer" de Donald Trump ha estat l'impuls definitiu que necessitaven els líders rus i xinès.

 

Però qui és Vladímir Putin? Qui és Xi Jinping? Els reportatges de "60 minuts" "Putin, el nou tsar" i "El món segons Xi Jinping" aprofundeixen en els perfils de dos dirigents que s'han fixat la missió de transcendir els límits de la seva política interna. De la mà d'analistes, de polítics que els coneixen de prop, d'historiadors, de persones que han pogut accedir a l'estret cercle dels seus poders respectius, ens podem aproximar a una imatge acurada de la seva personalitat i de les claus de la seva política.

De Putin, Garri Kasparov, un dels homes que més l'ha combatut políticament, diu sense embuts:

"Ara és la típica dictadura unipersonal. Amb els dictadors sempre passa el mateix. Mireu què van fer Hitler i Stalin: van anar avançant pas a pas."

"Els dictadors mai es pregunten 'per què?'; sempre és 'per què no?' Però hi ha hagut una acceleració. Si Hitler va esperar 20 mesos entre els Jocs Olímpics de Berlín i l'annexió d'Àustria, Putin només va esperar 20 dies entre els Jocs i l'annexió de Crimea." 

Serguei Pugatxov, exsenador de la Federació Russa, recorda:

"Conec Putin des del 1992. De joves érem veïns. N'hi havia milers com ell en tot el sistema, a la Unió Soviètica, pels carrers. Putin no tenia cap mena d'ambició: ni professional, ni política. No tenia absolutament cap mena d'ambició. Va ser una casualitat que entrés a l'ajuntament de Sant Petersburg."

Ian Robertson, director de l'Institut de Neurociències del Trinity College, a Dublín, ens dona moltes claus: 

"Ell, que era un agent gris del KGB, un simple servidor de l'Estat, va passar a ser algú, i llavors el seu ego va començar a créixer".

"Putin, el nou tsar" relata el seu ascens al poder des de la grisor més absoluta i com es va imposant i fent cada cop més fort eliminant obstacles i opositors amb mà de ferro. Fins a aconseguir, també, una de les fortunes més importants del món.

 

Una estratègia darwiniana que també fa servir el líder xinès, Xi Jinping, com comprovem en el reportatge "El món segons Xi Jinping": també és un supervivent, segons Yu Jie, autor de la seva biografia no autoritzada.

"Xi Jinping va pensar que havia de prendre el poder per no passar a ser mai una víctima. És la raó per la qual va adoptar els mètodes de Mao Tse-tung. Es pot dir gairebé que és un Mao Tse-tung en petit."

L'excoronel Liu Mingfu, autor d'"El somni de la Xina", remata:

"Com diu una expressió xinesa, el ferro s'acaba transformant en acer només després d'haver-lo trempat al foc cent vegades".

Per sobresortir i guanyar-se la confiança del cacics del partit, Xi Jinping es converteix en un dels militants més abnegats. Una pauta de conducta que ens recorda la de Vladímir Putin. L'historiador Zhang Lifan en explica el perquè:

"Generalment, els clans que formen el Partit no afavoreixen les personalitats fortes, perquè fan de més mal controlar per part dels vells dirigents. Per això prefereixen persones més corrents. Si es va triar Xi Jinping, és perquè la seva ascensió va ser normal, sense res d'especialment notable".

El novembre del 2012, Xi Jinping ha eliminat tots els seus rivals. És ell qui esdevé el número u del Partit Comunista Xinès, abans de ser entronitzat president de la República Popular de la Xina. I es disposa a venjar-se en nom de tot un poble i dur a terme la gran missió del Partit.

François Bougon, autor de la biografia "Dins la ment de Xi Jinping", argumenta:

"Deng Xiaoping prometia als xinesos que es farien rics. Avui dia, cal trobar una nova legitimitat, i aquesta nova legitimitat la troba en el nacionalisme i, per tant, en el fet de reivindicar tot allò que constitueix la grandesa del país."

I Xi Jinping elabora un programa federatiu per al poble: "El somni xinès". La Xina s'ha de convertir en la primera potència mundial econòmica i militar el 2049 per celebrar els 100 anys de la República Popular de la Xina.

La mirada cap el món de Vladímir Putin és també ambiciosa, però més pedestre, segons Kaspàrov:

"Ell prescindeix del Parlament, de la premsa lliure i de l'opinió pública. Si se li presenta una oportunitat, l'aprofita immediatament. Mira el mapa del món per buscar-hi llocs on pugui guanyar alguna cosa, perquè per ell és un casino geopolític".

Els reportatges de "60 minuts" "Putin, el nou tsar" i "El món segons Xi Jinping" aborden la personalitat dels actuals dirigents de Rússia i la Xina.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut