El cost de denunciar: "Els alertadors a l'ONU"

Els "whistleblowers", o alertadors, que denuncien irregularitats i conductes il·lícites dins un ens públic o privat haurien de ser protegits i les seves denúncies, canalitzades. Però el documental de la BBC "Els alertadors a l'ONU" ("The whistleblowers: inside the UN") ens mostra tot el contrari. Emma Reilly, que va ser durant deu anys observadora de Drets Humans a l'OHCHR, va refusar donar a la delegació xinesa la llista dels activistes uigurs que anirien a un Consell de Drets Humans. Va ser desautoritzada pel seu cap i va patir amenaces. James Wasserstrom, que era cap de l'Oficina per la Coordinació de la Supervisió de les Empreses Públiques a UNIMK, va denunciar suborns en la construcció d'una planta elèctrica a Kosovo i li van tancar l'oficina. I John O'Brien, assessor tècnic per la Mitigació del Canvi Climàtic al PNUD, va descobrir que el programa a Rússia s'usava per fer rentat de diners i li van ordenar que guardés silenci. John O'Brien, un dels alertadors que intervenen en el documental (BBC) Aquests denunciants van topar amb la immunitat dels càrrecs de responsabilitat de l'ONU i amb la cultura del silenci imperant. L'organització té un estatus legal protegit i moltes de les persones que hi treballen només poden ser interrogades o detingudes si l'ONU accepta aixecar-los la immunitat. Les entrevistes a aquests alertadors ens confronten amb la visió idealitzada que podríem tenir sobre el més alt organisme en la defensa dels drets humans i la pau global. Descobrim persones amb càrrecs de responsabilitat disposades a qualsevol cosa per mantenir-se al poder. Els alertadors expliquen la seva experiència amb precisió, dades, però també amb emoció. Els seus testimonis traspuen desil·lusió, la dels que havien cregut en alguna cosa molt gran i s'han estavellat amb la realitat. "Sovint presenten els alertadors com persones que van contra l'ONU, que la volen destruir. Res més lluny de la veritat. El que volem és que sigui millor", diu l'Emma. Malayah Harper va denunciar assetjament sexual per part d'un alt funcionari i no va ser escoltada (BBC) Després d'exposar els fets internament, tots ells van patir represàlies. També en el cas de Martina Brostrom i Malayah Harper, que van denunciar assetjament sexual per part del mateix alt funcionari sense ser escoltades. A la Martina la van acomiadar. Totes dues expliquen el funcionament tòxic de l'organisme, un club de nois amb abusos de poder coneguts per tothom i una cultura del silenci que impedeix cap canvi. I ho corrobora Purna Sen, coordinadora executiva i portaveu sobre assetjament sexual entre el 2018 i el 2020, que diu: "L'ONU s'ha convertit en un lloc on els predadors se senten segurs. Treballar en una organització que té tan bona reputació és una tapadora fantàstica per abusar, perquè saps que ningú t'investigarà, tothom creu que ets una bona persona." Dirigit per: Ben Steele