Guerra de drons: "L'ocell nacional"

"Si plorava era perquè no sabia controlar aquell sentiment, deixar de sentir-me com una closca. Era com una mena de buit. Quan havíem fet els atacs, sempre tremolava, perquè és una pujada d'adrenalina. Estàs matant algú. Veus algú que es mor perquè tu has dit que era correcte matar-lo." Heather Linebaugh, exanalista d'intel·ligència Com si fos una mena de videojoc cruel amb imatges borroses, els analistes i operadors de drons maten a distància. A milers de quilòmetres del camp de batalla, analitzen els objectius, executen els atacs aeris i n'observen les conseqüències en directe. Qui són aquestes persones, que treballen tancats en habitacions sense finestres i decideixen entre la vida i la mort basant-se en dades i imatges? Heather Linebaugh, exanalista d'intel·ligència La Lisa, la Heather i el Daniel no n'han sortit indemnes. "L'ocell nacional" ("National Bird") ens acosta a la guerra de drons des d'una perspectiva humana. Aquests tres exmilitars es van allistar a les forces aèries a l'aventura, per marxar dels seus pobles, o per desesperació, i creient que anaven a salvar el seu país, o el món. Tots tres denuncien ara amb coratge les implicacions globals d'aquest programa secret, amb tot el que suposa parlar contra el poderós govern per al qual han treballat. Han decidit fer d'alertadors per superar el seu patiment i per fer-nos conscients de les conseqüències morals del programa. Daniel Everette Hale n'ha pagat un preu molt alt i, a causa de fer pública la informació, el van sentenciar a quaranta-cinc mesos de presó per espionatge. La campanya "Stand with Daniel Hale" lluita pel seu alliberament. "Poden fer l'atac i poden matar aquella persona perquè potencialment pot ser perillosa per als Estats Units. Però si resulta que no maten aquella persona o altres persones són víctimes de l'atac i també es moren, doncs no té cap conseqüència." Daniel Everette Hale Daniel Everette Hale va ser acusat d'espionatge i està a la presó Els sistemes d'armes no tripulats han transformat la guerra, superant marcs morals i legals que no s'han abordat prou. Durant molts anys, aquest programa ha estat ocultat al públic. La versió oficial és que els drons de combat són armes precises i efectives, que maten enemics verificats, quirúrgicament, i minimitzen les baixes militars pròpies. "L'ocell nacional" ("National Bird") ens ensenya l'altra versió, la que posa cara als danys col·laterals, a les víctimes civils. A més del testimoni dels exmilitars, la directora Sonia Kennebeck acompanya la Lisa Ling a l'Afganistan i entrevista les víctimes civils d'un d'aquests atacs "quirúrgics". Un error reconegut per l'exèrcit nord-americà, amb 23 morts, nens inclosos. Les converses dels operadors de drons que van decidir l'atac barrejades amb el dol de la família és una de les seqüències més emocionants del documental. "Quan conegui aquella gent, una de les coses que he de fer és compensar-la per haver participat en un programa que és un sistema armamentístic immens que mata més persones innocents que objectius reals. És impossible corregir o canviar res del que he fet, però si puc tornar alguna cosa a aquell país d'alguna manera, ho vull fer." Lisa Ling La Lisa, la Heather i el Daniel no van tornar del camp de batalla amb lesions físiques, però sí amb una esquerda emocional que ara intenten superar. Direcció i producció: Sonia Kennebeck Producció: Ines Hofmann Kanna Producció executiva: Wim Wenders, Errol Morris Podeu veure el tràiler aquí