Caçadors de pirates

EMISSIÓ: 14 D'ABRIL Vivim un moment en què són habituals les notícies de vaixells assaltats i segrestats i també les informacions de tripulacions alliberades per part dels pirates que freqüenten la costa de l'Índic, especialment somalis. En aquest context, "60 minuts" emet un reportatge que aconsegueix donar veu a totes les parts implicades en el conflicte de la pirateria, incloent-hi el testimoni de pirates. Al mateix temps, també mostra imatges inèdites enregistrades per un grup de pescadors ucraïnesos durant el seu captiveri a mans dels pirates somalis l'any 2008. Una perspectiva nova i única sobre el conflicte de la pirateria. Aquest reportatge, elaborat per un equip de periodistes noruecs, puja a bord d'un vaixell de càrrega també noruec, el "Bow Cecil", i mostra el seu periple per creuar un dels punts més calents de la costa somali en la seva ruta d'Europa cap a Àsia. Els pirates els poden assaltar en qualsevol moment, com ha passat a altres vaixells que han travessat la zona del Canal de Suez i del Golf d'Aden. Els autors dels reportatge segueixen de prop l'odissea del "Bow Cecil" i també del Fridtjof Nansen, el vaixell de guerra que haurà de foragitar els pirates somalis que voldran atacar el vaixell noruec. El reportatge mostra la manera com el "Bow Cecil" afronta les tres trobades que té amb pirates somalis i com els vaixell que s'encarrega de la seva seguretat, el Fridtjof Nansen, ha d'interceptar i foragitar algunes llanxes sospitoses. Al mateix temps, aquest treball també mostra documents visuals únics sobre el captiveri de pescadors europeus. És el cas de la tripulació del Faina, un vaixell rus segrestat el 2008. Un dels tripulants va gravar les imatges del segrest amb un telèfon mòbil que va tenir amagat entre els plecs de la seva roba interior. La pirateria és un negoci, un robatori a gran escala, però els pirates somalís no són els únics que aconsegueixen treure molts diners dels segrestos. El reportatge també ens mostra com darrere aquestes operacions hi ha inversions enormes de diners en la mercaderia i també en els costosos vaixells de càrrega. Els autors arriben a la conclusió que la capital mundial de la pirateria no és tan sols a Somàlia, sinó que també és a Londres. Aquí hi ha les companyies d'assegurances, els advocats, els negociadors especialitzats i els controladors de rescat professional. Tots formen part d'un gran negoci, el de la pirateria, i, probablement, acaben arribant més diners a Londres que no pas a Somàlia. Amb tot, les companyies navilieres que no confien en el poder de la força de la Unió Europea o que són reticents a pagar les altes primes que estableixen les asseguradores poden fer altres arranjaments més controvertits per evitar els segrestos. En aquest sentit, una indústria creixent, i que s'ha adaptat a la situació, és la dedicada als negocis de la seguretat dels vaixells que travessen la costa somali. El reportatge mostra imatges del camp d'entrenament secret d'una d'aquestes empreses. Així doncs, quina és la factura que es cobra el negoci creixent i lucratiu de la pirateria? Doncs les companyies navilieres augmenten els preus per al transport de mercaderies i també ho fan les companyies asseguradores. Per tant, la factura acaba a sobre de la taula del consumidor mitjà. Tots els altres sembla que hi guanyen: els pirates, la marina, els advocats, les companyies d'assegurances i, fins i tot, les companyies navilieres; tots, excepte la gent corrent i alguns mariners. Dirigit per Oystein Bogen i Lars Løge. Noruega, 2010.