Contra l'anonimat dels donants: "Vull saber d'on venen els meus gens"
A Catalunya els nascuts per reproducció assistida ja freguen el 10% del total. Però aquí la llei no permet que els nascuts gràcies a una donació d'òvuls o espermatozoides coneguin la identitat dels donants. "Gens anònims" obre el debat sobre el seu dret a conèixer els orígens genètics.
A "Gens anònims", els fills d'una donació, les famílies, els professionals i els donants afronten aquest dilema entre el dret a l'anonimat dels donants i el dret dels nascuts a conèixer el seu origen genètic.
El Miquel Roura i la Maria Sellés són nascuts per donacions de semen. En el cas del Miquel, per evitar una malaltia neurodegenerativa hereditària, i en el de la Maria perquè la seva mare volia formar una família monoparental. Fa anys que lluiten per canviar la llei que permet amagar la identitat dels seus progenitors. Aquesta informació només la té el centre sanitari on es va fer el tractament. Un centre que en tres de cada quatre casos és privat.
Maria Sellés, filla de donant anònim:
"Imagineu-vos que algú té el vostre historial mèdic, la informació sobre la vostra genealogia, la vostra família... És que aquesta informació és meva. I, a més a més, me l'han robat amb la connivència del meu pare biològic i de la meva mare biològica."
La irrupció de les proves comercials genètiques, encara poc esteses al nostre país, ha posat en perill en molts països l'anonimat dels donants. El Miquel Roura està molt a prop de localitzar el seu donant.
"Jo només reclamo un dret, també el dret de dir als meus fills: "Tota aquesta gent amb aquests cognoms són família teva", per si ells després volen evitar consanguinitats o no. És el seu dret!"
El Comitè de Bioètica de Catalunya, i posteriorment també el d'Espanya, ja fa anys que s'han pronunciat a favor de suprimir l'anonimat dels donants per equiparar el dret dels fills de donant als que es garanteixen als fills adoptats. I per l'auge actual de la medicina genètica. I a Europa la majoria de països ja han legislat en aquest sentit.
Núria Terribas, del Comitè de Bioètica de Catalunya, explica:
"A Espanya, sent com és un país capdavanter en reproducció, això no li convé, no li interessa. O sigui, aquí hi ha uns conflictes d'interès al darrere de la pressió perquè això no es canviï."
El sector de la reproducció assistida tem que un canvi legislatiu provoqui una davallada brusca dels donants, un pilar fonamental per a l'èxit dels tractaments. Cada any se'n necessiten milers, i l'anonimat i la motivació econòmica són els principals arguments per aconseguir-ne.
Ho explica Sandra Teruel, donant d'òvuls:
"Jo volia anar de vacances, i sí, em van comentar que et donaven mil euros i va ser la meva llum en aquell moment."
Oliver, donant de semen:
"M'ho vaig prendre com una feina més. Vull dir, una manera de guanyar diners."
Tot i això, cinc dels sis donants que apareixen al reportatge estarien disposats a donar-se a conèixer si els nascuts per les seves donacions hi tinguessin interès.
Al reportatge també hi ha el testimoni d'una mare que ha optat per fer el tractament a Portugal, on les donacions no són anònimes. Encara són poques, però creix la xifra de persones que trien aquesta solució per garantir el dret del seu fill a tenir més respostes sobre els seus gens.
Un reportatge de Mariona Bassa Camps i Àlex Gonzalo
Imatge i Muntatge: Josep Maria Porta Palau
Producció: Cristina Rivas
