Imatge reportatge "Tot el que sabem de tu"
Diumenge, a les 21.55, a TV3

"Tot el que sabem de tu": els perills del big data, a "30 minuts"

Avui, a tot el món i en un sol minut s'envien més de 200 milions de correus electrònics, es fan unes 7.000 compres a Amazon i uns 4 milions de cerques a Google. Si hi afegim l'activitat a totes les xarxes socials, les targetes de crèdit, les càmeres de seguretat i molts altres dispositius, el resultat és que tots proporcionem una gran quantitat de dades personals. Són la moneda amb què paguem serveis aparentment gratuïts

El big data, que permet tractar bilions de dades, té molts beneficis en recerca científica, en medicina i en molts altres àmbits. Però també presenta molt riscos en relació amb la privacitat i pot provocar discriminacions d'alguns ciutadans.

El reportatge del "30 minuts" mostra la utilitat del big data en la investigació sobre la Covid o en el diagnòstic del càncer, però també alerta sobre els perills que pot comportar.

El problema no són només les dades que no hauríem de donar de manera automàtica i sovint sense pensar. La periodista especialitzada Karma Peiró explica que "d'una manera molt senzilla, jo diria que són totes aquelles que no donaries a un estrany que et trobessis pel carrer".

El risc prové, sobretot, de totes les que es capten sense que en tinguem constància.

Que facin servir informació sobre nosaltres pot representar simplement rebre més publicitat que no ens interessa, però també pot tenir altres conseqüències pitjors, com explica en el reportatge Vesselin Popov, director executiu del Centre Psicomètric Universitat de Cambridge:

"Si utilitzes les dades per predir el risc financer i aleshores denegues una hipoteca, pots afectar seriosament la vida d'una persona. També si les utilitzes per decidir que no hauria d'obtenir una feina que mereix. Per tant, depenent de com s'apliquin, poden tenir conseqüències profundes per als usuaris."

Però d'entrada, els algoritmes, alimentats amb dades, ens fan recomanacions i decideixen sovint què hem de veure, llegir o comprar i què no, què ens pot interessar i què no. Així n'explica algunes conseqüències Jordi Vitrià, professor del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona:

"El fet que les màquines ens manipulin no és una hipòtesi, és una certesa. Cal que ens coneguin molt bé? No, segurament una màquina mai ens arribarà a conèixer prou bé, però és que no cal. Una màquina només cal que ens conegui una mica millor del que ens coneixem nosaltres mateixos. En el moment que troba aquest forat de conèixer un aspecte de nosaltres mateixos del qual potser ni nosaltres en som conscients, ha trobat el forat per manipular."

En definitiva, com explica en el reportatge la periodista Marta Peirano:

"Les grans empreses tecnològiques entrenen els seus algoritmes perquè prediguin no només els nostres moviments, sinó el que pensarem, el que farem."

El reportatge també mostra amb quina facilitat es poden comprar dades sensibles de milions de ciutadans. És el que va fer l'artista i investigadora Joana Moll quan va adquirir un milió de perfils d'usuaris de webs de contactes per 136 €. També va descobrir quin entramat d'empreses s'amaga darrere dels serveis de cites online.

 

Un reportatge de Xavier Duran i Xavier Bonet

Imatge: Bernat Suñé

Producció: Carles Fernández

 

Anar al contingut