S'obre la capsa dels trons als Estats Units

L'assassinat de George Floyd a mans de la policia de la ciutat de Minneapolis, a l'estat de Minnesota, als Estats Units, el 25 de maig, va activar una onada de protestes carregades de dolor i de ràbia per aquesta enèsima mort d'una persona afroamericana per l'acció d'un agent de policia. Les protestes, aquest cop, s'han fet més multitudinàries i s'han allargat molt més en el temps que en altres casos precedents. La mort violenta per ofegament d'aquest ciutadà nord-americà després de nou minuts en què un policia li premés el coll amb el genoll ha estat qualificada com un assassinat intolerable i ha fet sortir a la llum el racisme, la violència i les desigualtats que persisteixen a la societat nord-americana. Els nivells de desigualtat pel color de pell que hi ha a Minneapolis es compten entre els pitjors dels Estats Units, i el nom de George Floyd no fa sinó afegir-se a la llarga llista d'afroamericans que han mort per una resposta policial desmesurada i injustificada. Es diu que, aquí, els ciutadans afroamericans tenen tres vegades més probabilitats de ser parats de llarga durada que els blancs i onze vegades més possibilitats d'acabar a la presó. La policia d'aquesta ciutat sempre ha presumit de ser avançada en la seva pràctica, però les seves mateixes xifres els contradiuen perquè demostrarien que en les seves actuacions fa servir set vegades més la violència contra els negres que contra els blancs. Els primers dies després de la mort de Floyd, milers de manifestants van sortir al carrer per protestar i van tallar carrers. La policia hi va respondre violentament disparant bales de goma i gasos lacrimògens per fer retrocedir una multitud que només reclamava justícia i mostrava la seva indignació per un racisme policial que no canvia, malgrat les morts que els seus actes han causat. Aquells dies de protestes, la situació als carrers es va anar degradant ràpidament i els activistes van fer públic un missatge: "Si es cremen edificis, no és només pel nostre germà George Floyd. S'estan cremant perquè la gent de Minnesota està dient a la gent d'arreu del país que ja n'hi ha prou. I hi ha una manera fàcil d'aturar-ho: que detinguin els policies, que els acusin, que els acusin a totes les ciutats dels Estats Units on estan matant la nostra gent, perquè la vida dels negres compta." 'Sense justícia no hi haurà pau', a '30 minuts' Davant de les creixents protestes arreu del país, els alcaldes i els governadors van fer un desplegament enorme de les forces de l'ordre per "ofegar la violència", però els policies responsables de la mort de Floyd van seguir en llibertat, encara unes setmanes més. Els Estats Units tenen 18.000 departaments de policia, amb 800.000 agents i, l'any passat, 89 van morir en acte de servei, 41 dels quals van ser morts accidentals, però, a la vegada, la policia va matar més de mil persones i els afroamericans tenen tres vegades més probabilitats de ser una d'aquestes víctimes que els blancs i, en el 99% dels casos, els agents involucrats en les morts no arriben a ser jutjats. De fet, els quatre agents involucrats en la mort de George Floyd, han anat quedant en llibertat en càrrecs. El darrer va ser, el 7 d'octubre, Derek Chauvin, l'expolicia de Minneapolis acusat de l'assassinat de George Floyd, després de pagar una fiança d'un milió d'euros. "Hi ha gent que es manifesta arreu dels 50 estats del país perquè la policia va matar un negre. Alguna cosa està canviant." El reportatge "Sense justícia no hi haurà pau" fa un recorregut pel que ha passat, cinc anys després que la policia matés Freddie Gray, un jove afroamericà que va fer esclatar la ciutat de Baltimore. Aquestes protestes van animar els autors del reportatge a anar als Estats Units per endinsar-se en el moviment Black Lives Matter, "La vida dels negres compta". Ara hi ha tornat per parlar amb alguns supervivents de la violència policial i també amb els que lluiten per la justícia i contra les actituds racistes de la policia que els hauria de protegir. "Fa molt estrany de dir això, però Freddie Gray em va canviar la vida. Jo ni tan sols el vaig conèixer, però ell em va canviar. Penseu en el que està passant ara en aquest país. Hi ha gent que es manifesta arreu dels 50 estats del país perquè van matar un negre. La gent protesta perquè la policia va matar un negre. Alguna cosa està canviant", diu l'activista contra el racisme policial J. C. Faulk. En període electoral, Donald Trump ha volgut mostrar la seva força desplegant l'exèrcit contra els manifestants i demostrant una nul·la empatia amb les protestes i la seva causa, amb un seguit de declaracions incendiàries. De fet, només fa un any, el president nord-americà va qualificar Baltimore de "femer fastigós i infestat de rates", una ciutat on el 2016 només va aconseguir el 10% dels vots. Però alguna cosa sembla estar canviant en la manera en què la justícia nord-americana es mira aquestes morts, perquè, en el cas de George Floyd, el fiscal general de Minnesota ha acusat els quatre policies i, en especial, l'agent Chauvin, que va tenir el genoll al coll de Floyd fins que ja va ser massa tard. Se l'acusa d'assassinat en segon grau. Però els manifestants no es conformen amb les acusacions contra els policies i volen que es desmantelli totalment el cos de policia de Minneapolis i, per començar, l'Ajuntament ha votat retirar-los el pressupost que fins ara hi destinava. 'Sense justícia no hi haurà pau', a '30 minuts' Art Acevedo representa els caps de policia de les ciutats més grans dels Estats Units i del Canadà, i, per ell, la mort de George Floyd ha representat un punt d'inflexió i de no-retorn, i per això afirma que "ha arribat el moment que tinguem un model per a tot el país, que decidim quines són les polítiques més importants i que tinguem un model que pugui ser adoptat arreu. No hi pot haver llocs com el Departament de Policia de Houston, on, si no és en defensa pròpia, no pots manipular el coll d'una persona -no la pots ofegar, no li pots posar en genoll al coll- i en canvi, ara, l'any 2020, hi hagi ciutats on això es permeti. Això és inconcebible i per això ara és l'hora de tenir un debat d'àmbit nacional que estableixi un model aplicable per a tots els cossos policials, tant els grans com els petits". Però tot i les protestes, el degoteig de casos no s'atura. El 23 d'agost, a Wisconsin, un policia blanc va disparar set trets a Jacob Blake, un ciutadà negre desarmat, en un suposat cas de violència domèstica, quan tornava al cotxe on hi havia els seus tres fills, de 3 i 8 anys. Blake ha quedat paraplègic i pocs dies després la família de Daniel Prude, un home de 41 anys, va donar a conèixer uns vídeos en què es veu com agents de la policia de Rochester, a Nova York, el detenien, li tapaven el cap amb una caputxa i l'ofegaven de cara a terra durant uns dos minuts. De resultes d'aquest ofegament, va morir a l'hospital, una setmana després. Als Estats Units, les protestes per tots aquests casos han arribat per primer cop a més d'una cinquantena d'estats, han convocat tothom, sense distinció. Aquesta mobilització sense precedents, podria transformar-se en un vot de càstig cap a Donald Trump, en les eleccions de la setmana que ve perquè, en tota la campanya no ha fet cap gest cap als familiars dels morts i ha justificat totes i cadascuna de les actuacions policials que han acabat amb víctimes. Tot plegat fa que una part important de la societat nord-americana es replantegi, en un moment tan crucial, una història plena d'il·lustres esclavistes, de racisme i discriminació, que ha començat a saltar pels aires. S'ha obert la capsa dels trons.