Diumenge, a les 21.55, a TV3

"Sangita": "30 minuts" viatja al Nepal 5 anys després del terratrèmol

Fa 25 anys que la Neus Sangita va ser adoptada al Nepal, quan en tenia dos. S'ha criat i ha crescut a la Garrotxa i durant tots aquests anys s'ha fet un munt de preguntes i ha acumulat un seguit de dubtes sobre el seu origen. L'any passat, la Sangita i la seva família van repetir el viatge que van fer fa 25 anys, però aquesta vegada amb la intenció de trobar les respostes necessàries perquè la Sangita pogués teixir un principi fins llavors desconegut

Sangita al Nepal

Però el Nepal que troben la Sangita i la seva família és diferent del que la va veure néixer. El 2015, un terratrèmol devastador va soterrar una bona part del país i es va endur més de 9.000 vides i una part molt important del patrimoni arquitectònic, considerat patrimoni cultural de la humanitat per la Unesco. Katmandú i Pokhara, les principals ciutats del país, van quedar durament afectades i incomunicades entre elles. El sisme va ser tan fort que es va sentir amb força en països veïns com l'Índia i el Pakistan. El terratrèmol, però, era l'últim capítol d'uns anys desastrosos per a aquest petit país i per a la seva gent. La guerra civil que hi va haver entre el 1996 i el 2006 ja s'havia cobrat més de 12.000 vides i havia provocat un èxode que avui continua sense aturador, a causa de la manca de recursos i oportunitats.

Considerada una de les regions més pobres d'Àsia, el Nepal intenta sobreviure i reconstruir-se, envoltat per dos gegants, l'Índia i la Xina. Al ritme d'una societat marcada per la religió, el Nepal recupera lentament la seva identitat de sota la runa en el mateix moment que la Sangita intenta reconstruir un principi per trobar-se amb les respostes.

"Vull fer les paus amb la Sangita, amb un origen desconegut que em descol·loca, que em fa sentir vulnerable. Necessito reconstruir-me i dibuixar una identitat pròpia que em defineixi, que no em faci dubtar. Vull estimar-me i vull estimar el Nepal", diu la Sangita.

En paral·lel a la Sangita, la Pemba i el Dawa, dos nepalesos residents a Catalunya, recorden com van viure des d'aquí aquell 25 d'abril del 2015. La incertesa de no saber res de la seva família durant hores, la dificultat en les comunicacions i les poques imatges que rebien del seu país van fer que aquell moment els hagi quedat gravat per sempre. Després, en el viatge al Nepal, descobriran un país devastat.

L'orfenat on va viure la Sangita durant un temps de la seva infantesa és el primer lloc que visita, seguint la pista dels seus orígens. Balmandir, a Katmandú, ha canviat molt des d'aquell desembre del 1996. A l'estructura de l'edifici, d'estètica colonial, s'hi poden veure les traces del pas del terratrèmol. Les esquerdes travessen l'edifici, ara inservible per acollir infants, i el silenci fa evident el pas del desastre. És en aquest lloc on la seva família va veure la Neus per primera vegada, però ella no en guarda cap record.

En un segon intent per anar reconstruint el trencaclosques dels seus orígens, la Sangita i la seva família visitaran el seu poble natal, i allà els esperen algunes sorpreses, algunes positives i d'altres no tant.

"Sangita és un viatge als orígens per reconstruir una identitat individual i col·lectiva, és un intent d'entendre el passat, no per recordar el camí cap a casa, sinó per caminar endavant amb passes fermes i memòria", diuen els autors del reportatge.

Un reportatge de Martí Albesa amb el suport de Sara Montesinos i Neus Albesa

Una producció d'Agència Talaia amb la participació de Televisió de Catalunya

Anar al contingut