Tot i que a alguns economistes els costi d'acceptar, la producció de petroli està davallant des del novembre del 2018. Pitjor encara, la del petroli de més qualitat, el cru convencional, cau des del 2005. I la cosa anirà a pitjor: les companyies petroleres inverteixen cada cop menys a buscar nous jaciments perquè la majoria dels que queden no són termodinàmicament rendibles (es gasta massa energia per produir petroli) i, per tant, no poden ser ni seran mai econòmicament rendibles.

Això, combinat amb la desinversió en les refineries i la ràpida caiguda del cru convencional, fa que cada cop sigui més difícil produir dièsel. De fet, la producció mundial ha caigut un 15% des del 2018. Això està provocant que des de fa temps faltin combustibles literalment a la meitat del món. No que no n'hi hagi, sinó que cada cop n'hi ha menys.

El dièsel és la sang del nostre sistema. Tota la maquinària pesant (camions, tractors, etc.) va amb dièsel. Si el dièsel escasseja, se'n ressenten el transport, l'agricultura, la mineria..., i això fa que falti de tot. Aquesta escassetat es va acostant a Europa, i més ara, amb l'últim paquet de sancions a Rússia, que prohibeixen la importació de productes petrolers d'aquell país.

No hi ha combustible que pugui substituir el dièsel. El gas natural també té els dies comptats, pels mateixos motius que el petroli. Els biocombustibles no es poden produir a l'escala massiva amb què consumim el dièsel. Les bateries contenen massa poca energia i no són pràctiques per a maquinària pesant. I l'ara tan esbombat hidrogen (verd o de qualsevol altre color) és un vector energètic extremadament ineficient: es perd, i es perdrà sempre, massa energia per produir-lo, i encara més si s'utilitza en motors.

Aquest és la crua realitat. No hi ha possibilitat de mantenir el consum de dièsel en les quantitats actuals ni hi ha cap substitut semblant. Afortunadament, no cal consumir-ne tant per satisfer les necessitats reals de la població. Podem viure una transició energètica basada en un descens del consum d'energia, que sigui justa i que no comporti una degradació de la qualitat de vida. Però algunes coses caldrà canviar-les, en particular un sistema econòmic orientat al creixement infinit en un planeta finit. Cosa que fins i tot els nens saben que no és possible.

Deixem de buscar combustibles màgics que no existeixen i comencem a plantejar-nos seriosament una altra manera de viure en aquest planeta.