"Tots tenim clar que hi ha poques renovables i que el volum que hi hem de posar és molt important. El debat es troba en qui les instal·larà, com ho farà, a quin ritme i com se'n beneficiarà", reflexiona el geògraf Sergi Saladié, un dels principals defensors del model basat en comunitats locals descentralitzades i contrari als anomenats oligopolis que controlen l'energia a Catalunya i a Espanya. "Projectem les renovables en espais ja transformats per l'home: autovies, canals de reg, pantans, conreus abandonats, que l'energia es quedi a casa, de proximitat. Si ho fem bé arribarem al 80 o al 90%. I el que no es pugui produir d'aquesta manera, que es faci amb grans centrals eòliques i fotovoltaiques, però no al revés", insisteix Montserrat Coberó, de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa.

La Generalitat, d'altra banda, vol que un 30% de l'energia sigui distribuïda i participada per la ciutadania, i posa l'autoconsum i les comunitats energètiques com a exemple. Per al 70% restant reconeix que requerirà grans instal·lacions industrials. "Posar plaques a les teulades, només amb això, no farem la transició energètica, i hi hem d'insistir molt", manifesta Manel Romero, portaveu de la patronal que aplega les empreses fotovoltaiques. "El que cal és impulsar totes les renovables, des dels projectes grans, de gran inversió en capital, fins als mitjans o els petits", afegeix Víctor Cusí, des de la patronal eòlica catalana.

Però, què passa amb els territoris que hauran d'acollir aquestes infraestructures? Tothom coincideix que s'han de millorar les compensacions. Perquè si no, es reproduiran casos com el de la Terra Alta, on la massificació de parcs eòlics no els ha abaratit l'energia; han creat pocs llocs de treball i tampoc no han aturat el despoblament. "Jo crec que el sentit majoritari és que ja n'hi ha prou", afirma Joaquim Paladella, alcalde de Batea. Mentrestant, a l'Alt Empordà, la societat civil també es mobilitza per aturar un parc eòlic marí que es vol implantar a més de 20 quilòmetres de la costa. S'hi oposen perquè pot afectar de forma irreversible el fons marí, però també pesen arguments com el del paisatge i la defensa del model turístic de la Costa Brava.

Nimby, (Not in my backyard), així és com es defineixen sovint aquests moviments, "que no ho facin prop de casa meva". Quanta raó tenen, aquests moviments? Un altre model en mans de la ciutadania és possible? Arribarà a temps per complir amb els objectius en energies netes que planteja amb urgència l'emergència climàtica?

"Renovables, l'assignatura pendent". El 30 de gener a les 22.05, a TV3.

Un reportatge de: Jordi Regàs i Joan Carles Calvera / Imatge: Òscar Roger / Producció: Hanneke van Spaandonk