Hi ha pobles com l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, que reben l'aigua en camions cisterna des de l'estiu i pateixen talls d'aigua perquè els seus pous estan sota mínims.

La Joana, propietària d'un bar a l'Espluga, ho explica:

"Tornem a fer com abans, a fregar els plats amb cossis, a rentar la roba al rentador, a recollir l'aigua amb garrafes… És complicat, però es fa."

A l'àrea metropolitana, gairebé tota l'aigua que baixa pel riu Besòs prové de les depuradores, i hi hauria restriccions més severes si no es fes servir aigua de dessaladora. Al canal d'Urgell comença la campanya de reg aquest 19 de març, però la continuïtat de la campanya és incerta.

"Si a la primavera no plou, ens haurem de plantejar que potser no la podrem acabar."

Ho adverteix Xavier Díaz, director general de la Comunitat de Regants. Això posaria en perill les collites, un escenari inèdit fins ara.

Mentrestant, moltes comarques, com Osona, no poden aprofitar l'aigua de les seves fonts naturals perquè estan contaminades per purins. Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter, creu que "és un mal estructural del país i representa un mal econòmic descomunal, perquè són moltíssims metres cúbics d'aigua inutilitzats per corporacions financeres, per les grans indústries del porc".

Les necessitats d'aigua també arriben a enfrontar territoris, com en el conflicte del riu Siurana, al Priorat. La major part de la seva aigua es transvasa al Baix Camp, per una concessió de principis del segle passat que deixa el riu pràcticament sec.

Diferents situacions amb un denominador comú: ja no es pot dependre del cel, ni tampoc dels pantans, que costarà que s'arribin a omplir. Què s'haurà de fer per tenir aigua en un entorn de canvi climàtic en què els períodes sense pluja cada cop seran més llargs? Si en el seu moment es va confiar en els embassaments, quines són ara les alternatives?

I si no plou prou, què ens espera?

Un reportatge d'Ignasi Gallart i Francesc Pou

Imatge i muntatge: Òscar Roger

Producció: Hanneke Van Spaandonk i Ot Burgaya