"Podríem ser tu o jo". Manel Alías ens acosta a les víctimes de la guerra d'Ucraïna

Malauradament, en l'actualitat no es pot informar de la guerra d'Ucraïna des d'un front i des de l'altre. Ja no és possible creuar determinades posicions, com sí que vaig poder fer fa set anys. S'ha d'escollir: o bé s'informa des de les posicions que controlen els ucraïnesos, o bé des de les que procura apoderar-se el Kremlin. És un problema greu que deixa molt coixa la nostra feina. En el meu cas, he hagut de cenyir-me als territoris que controla Rússia. Aquest fet que a mi, personalment, no m'agrada- ha donat un punt d'exclusivitat als nostres reportatges, ja que hi ha moltes més dificultats per entrar a informar a les zones del Donbass ocupades per les forces prorusses que a la resta d'Ucraïna. Això també passa perquè, si has d'escollir un lloc des del qual informar, sempre és preferible ser a la banda agredida. El resultat és que, malgrat que sobre la guerra d'Ucraïna hi ha hagut una gran abundància de material, pràcticament no hi ha hagut periodisme independent des del front controlat per Rússia. I aquest buit és el que, modestament, intentem omplir amb el reportatge "Entre la terra i el cel: guerra." Amb el reportatge "Entre la terra i el cel: guerra", Manel Alías tanca una etapa de vuit anys com a corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou i enviat especial a la guerra d'Ucraïna Dins de Donbass, territori annexionat Som treballant a Donetsk, el setembre del 2022, quan de sobte s'anuncien els referèndums perquè Rússia s'annexioni les regions de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia. Decidim quedar-nos fins que es completi el procés, fins que Putin firmi la incorporació d'aquestes terres a les seves fronteres. Segurament som l'única televisió occidental que ho seguim des de dintre, de principi a fi. Celebració de la firma del tractat d'incorporació de quatre regions ucraïneses a la regió de Donetsk, el 30 de setembre del 2022 No és difícil detectar que es tracta d'un referèndum sense garanties i es troba molt lluny dels estàndards mínims exigibles en unes votacions tan transcendentals. Ni Ucraïna, ni la comunitat internacional no les donaran per bones. A banda, el sufragi es produeix enmig d'una campanya bèl·lica: ni tan sols el cens és clar. Molts ciutadans contraris a la invasió russa han marxat i ningú ens sap dir quantes persones viuen ara aquí. Les urnes viatgen a les cases, als llocs de treball, al carrer i als col·legis electorals. Les votacions duren cinc dies i només hi ha campanya pel vot afirmatiu. La bandera russa presideix la sala i, fins i tot, sona l'himne rus abans d'inaugurar cada jornada electoral. Es tracta d'un simple tràmit per permetre a Vladímir Putin annexionar-se aquestes terres i al·legar que s'ha seguit el procediment legal. Ningú pretén aparentar neutralitat. Tothom qui ens trobem votant ens diu que vota "sí". Lena Marinina, Observadora electoral per la Cambra Pública de Donetsk, justifica la parcialitat en aquests termes: Actualment, no ens calen campanyes electorals, fa vuit anys que estem en campanya. Vuit anys en què Ucraïna i el règim nazi han estat fent campanya. I per això, l'única campanya electoral que tenim és a favor de Rússia. Rússia ni tan sols controla la totalitat dels territoris que pretén annexionar-se. A les ciutats que s'ha fet seves recentment, com Mariúpol o Volnovakha, algunes persones ens diuen que ni tan sols pensen participar en el referèndum. Olga Iuranova, supervivent de Mariúpol, al seu antic pis, el 29 de setembre del 2022 L'Olga Iuranova s'ha instal·lat en un pis que té la façana ennegrida pel foc dels combats. Però ens vol mostrar casa seva, el seu "antic i estimat pis". Està completament calcinat: Aquest és el resultat. Gràcies per fer-nos tot això. Els uns que ens defensaven, els altres que ens alliberaven Així estem. No ens crèiem que això podia passar, que Putin podia arribar a aquest extrem. S'han de posar d'acord i deixar-se de mesurar-se els collons, entre Rússia, Ucraïna i Amèrica. Si vols ho pots tallar. Però ells es mesuren els ous, i la gent patim. Ara ja tant m'és qui governi aquí, simplement que s'acabi això, que la gent deixi de morir. Ja no em queda res per perdre, només la vida. El bombardeig del Teatre Dramàtic de Mariúpol, el mes de març, va causar un mínim de sis-centes víctimes mortals Vladímir Putin argumenta que la seva operació especial ha de portar seguretat a Rússia i al Donbass. Però en diversos barris de Donetsk ara la situació és més perillosa. De tant en tant, hi ha explosions al centre de la ciutat que causen víctimes civils. Els canals russos i els locals només mostren, insistentment, les baixes de civils al Donbass. Mai diuen res de les víctimes de l'altra banda, les que causen els seus militars. Entrevista a Denís Puixilin, cap de l'autoproclamada República Popular de Donetsk El cap de l'autoproclamada República de Donetsk, Denís Puixilin, en una entrevista exclusiva pel "30 minuts", acusa Occident de crims de guerra: El missatge dels líders europeus és que subministren armes perquè Ucraïna pugui defensar-se. Però aquestes armes no s'utilitzen per a la defensa. Puixilin insisteix que l'exèrcit que ell comanda només ataca objectius militars i es mostra convençut que, amb la incorporació de Donetsk a Rússia, derrotaran Ucraïna: La seguretat, tal i com l'entenem i com l'entén la nostra gent, passarà a un altre nivell. Perquè el territori de la Federació Russa està protegit amb uns mètodes completament diferents i per tots els mitjans disponibles, com ha anunciat fa pocs dies el president de la Federació Russa. Ciutadans d'un país en guerra Mentrestant Putin ha decretat mobilització parcial a Rússia. Les estampes a les oficines de reclutament són de pel·lícula. Homes marxant al front davant els ulls plorosos dels familiars. Abraçades per acomiadar els reclutes que ha mobilitzat Putin per anar al front. Moscou, octubre del 2022 El mateix dia, els familiars dels reclutes no poden contenir les llàgrimes en veure'ls emprendre el viatge cap al front Hi ha milers de russos, però, que no volen anar a combatre. Per evitar ser reclutats per la força o empresonats, estan amagats. Després de molt buscar, un d'ells accedeix a parlar amb nosaltres, però hem de preservar la seva identitat: Tinc por de sortir fins i tot a comprar perquè hi ha perill que t'agafin de l'oficina d'allistament i que comprovin els teus documents. No vull anar-hi perquè, en primer lloc, no vull matar ningú. En segon lloc, no veig cap sentit al que està passant, el per què ho fan. L'ideal seria passar la frontera cap al Kazakhstan o algun país. Però hi ha el perill que a la frontera m'entreguin amb una citació Per tant, tinc dues opcions: o m'arrisco a marxar per la frontera o m'amago. També abandonen Rússia persones que estan en contra de la guerra. Abans de marxar cap a Londres, a directora teatral i de cine, Lena Nenaixeva, em confessa: "Ara, quan m'arriben ofertes, les rebutjo totes perquè són esdeveniments on es mostra la lletra Z". Quedar-se i protestar no és una opció. El règim de Putin no en deixa passar ni una. El regidor d'un barri de Moscou, Aleksei Górinov, ha estat condemnat a set anys de presó pel simple fet d'expressar-se en contra de l'atac rus al Consell de Diputats del seu barri. En una entrevista des de la presó ens diu que el govern rus no ha après les lliçons del passat. No pensava que el que vaig dir tingués cap conseqüència adversa per a mi, ni tampoc que fos un crim. Durant l'època del terror estalinista m'haurien pogut executar. Ara, tan sols m'han imposat set anys de presó, així que vivim en temps més humans Parlant seriosament, tot això ja havia passat abans a Rússia. El meu cas penal els serveix no només per intimidar d'altres ciutadans, és també una guia per als jutges perquè sàpiguen com actuar quan hagin de dictar sentències en casos similars. El diputat Aleksei Górinov va mostrar aquest cartell en el seu judici. Va ser condemnat a set anys de presó per "haver difós notícies falses sobre les accions de l'exèrcit rus a Ucraïna" Al mateix jutjat que on s'ha condemnat Gorínov es duu a terme el procés per liquidar l'organització que més ha treballat per recuperar i reparar la memòria de les víctimes de la repressió estalinista: Memorial. Mentre els seus responsables són al judici, s'anuncia que els entreguen el Premi Nobel de la Pau del 2022. Entrevista a Oleg Orlov, copresident de Memorial i Premi Nobel de la Pau 2022 És un divendres. El següent dilluns, el copresident del Centre en defensa dels Drets Humans Memorial, Oleg Orlov, ens atén a la seva oficina de Moscou. És implacable amb Vladímir Putin: Putin parla de la desnazificació d'Ucraïna. Sota el meu punt de vista, hi hauria d'haver una desnazificació de Rússia. Escolteu, recordem un dels principals eslògans nazis dels anys trenta: una nació, un reich, un führer. I què diuen ara a Rússia? Exactament el mateix. Malauradament, el país que va derrotar el feixisme al 1945, l'any 2022 s'ha convertit en el país on ha vençut el feixisme. Propaganda russa L'intent d'annexió de les quatre regions ucraïneses per part de Rússia complicarà molt una sortida negociada de la guerra, perquè la constitució russa no permet retornar territoris que considera part de les seves fronteres. Si no hi ha un gir de guió radical, d'aquí en endavant hi haurà guerra. Des del bàndol del patiment "Entre la terra i el cel: guerra" és la tornada d'una cançó de la banda més popular que va donar l'URSS a finals del vuitanta: Kinó. L'hem reciclat perquè sigui el títol també del nostre reportatge. Títol d'inici del reportatge Com una tornada que es va repetint, la guerra és un mal que es fa la humanitat a si mateixa. Hi ensopega una vegada i una altra des de fa segles. És sempre l'expressió d'un fracàs que, evidentment, es viu amb una intensitat molt diferent si s'observa de lluny o si s'hi és a prop. Encara més si es pateix des de dintre. Títol al final del reportatge Cada vegada que m'he acostat al front de la guerra d'Ucraïna m'ha envaït una sensació molt difícil de descriure. Els habitants de la zona estan immersos en una atmosfera de fatalitats que et va calant. Més que explicar les tàctiques de combat o les teories que es defensen des d'un bàndol i l'altre, amb aquest reportatge intentem situar l'espectador al costat de les persones que pateixen la guerra, acostar-los a aquesta sensació anguniosa. No creiem que hi hagi un argument més poderós contra la guerra que il·lustrar com la pateixen les víctimes: persones que podríem ser tu o jo.

"Podríem ser tu o jo". Manel Alías ens acosta a les víctimes de la guerra d'Ucraïna

Per poder explicar la guerra a Ucraïna des de dins, actualment hi has de prendre part. En aquest reportatge del "30 minuts" col·loquem el punt de vista en les persones que la pateixen al Donbass, una zona des d'on pràcticament no s'hi ha fet periodisme independent