"Pep Riera, Carla Simón i Alcarràs"

Hav&iacute;em quedat per veure&#39;ns tots tres a la cafeteria de l&#39;Hospital de Matar&oacute; abans de la pand&egrave;mia. M&#39;havia contactat un dels membres de l&#39;equip de la Carla Sim&oacute;n, dient que la directora duia al cap un projecte d&#39;una pel&middot;l&iacute;cula de tem&agrave;tica rural i que encara no tenia definit el gui&oacute;. Vam estar donant voltes a la problem&agrave;tica actual de la pagesia i l&#39;especificitat d&#39;alguns sectors com el de la fruita dol&ccedil;a, ja que semblava clar que la pel&middot;l&iacute;cula la pensaven situar als regadius de Lleida. Vam poder repassar la problem&agrave;tica general de la pagesia i dels diferents sectors de producci&oacute; i territoris de Catalunya. Tres anys despr&eacute;s he pogut veure, dos cops, el resultat d&#39;aquell projecte: un al cine i l&#39;altre en unes jornades per donar a con&egrave;ixer l&#39;espai agrari de Matar&oacute;, a l&#39;aire lliure al pati d&#39;una masia hist&ograve;rica un vespre xafog&oacute;s del mes de setembre. Carla Sim&oacute;n torna a pujar a l&#39;escenari i agraeix el Premi a Millor direcci&oacute; a tot l&#39;equip de c&agrave;sting d&#39;ALCARR&Agrave;S, en especial a la Berta Pip&oacute;, la seva germana. I, per acabar, tamb&eacute; al seu fill Manel, que va n&egrave;ixer l&#39;any passat. &#10024;#PremisGaud&iacute; pic.twitter.com/sFtnFutZNm &mdash; Acad&egrave;mia del Cinema Catal&agrave; &ndash; Premis Gaud&iacute; (@academiacinecat) January 23, 2023 Crec que reflecteix molt b&eacute; els problemes i les dificultats d&#39;un ofici que, si b&eacute; s&#39;ha modernitzat, arrossega dificultats que impedeixen una veritable transformaci&oacute; que situ&iuml; la pagesia catalana en les condicions d&#39;una agricultura moderna del segle XXI. La fam&iacute;lia protagonista de la hist&ograve;ria s&oacute;n pagesos absolutament a precari, per no tenir no tenen ni un trist contracte d&#39;arrendament. S&oacute;n pagesos &quot;sense papers&quot;, cosa que en qualsevol altre pa&iacute;s de la UE fora una il&middot;legalitat. Aqu&iacute; no, i aquest fet provoca un conflicte: la propietat t&eacute; la possibilitat d&#39;instal&middot;lar plaques solars amb una inversi&oacute; molt m&eacute;s rendible que el que cobra pel lloguer de les terres. I ja tenim el conflicte servit: o inversi&oacute; especulativa o agricultura. Cosa que amb el tema de la tinen&ccedil;a de la terra resolt-problema estructural-aix&ograve; no passaria. Un pag&egrave;s propietari de la terra que treballa i, en aquest cas, la fam&iacute;lia protagonista de la pel&middot;l&iacute;cula, pot decidir fer una inversi&oacute; en plaques fotovoltaiques com a complement d&#39;ingressos de la seva activitat agr&iacute;cola, amb l&#39;&uacute;nica condici&oacute; de respectar la normativa vigent sobre aquestes instal&middot;lacions. Hist&ograve;ricament, el cinema ha estat distracci&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; cultura i un element que sovint ens ajuda a pensar o, com deia l&#39;Ed Murrow, fa molts anys referint-se a la televisi&oacute;. En aquest sentit, &quot;Alcarr&agrave;s&quot; no m&#39;ha decebut gens, considero que al darrere hi ha una gran sensibilitat per retratar la vida i el treball d&#39;unes persones, tota la fam&iacute;lia, que senzillament mira de viure dignament del seu treball a la terra.