"Nens que no vénen de París", a "30 minuts"

"No els dono el nen, els torno el nen, perquè no és el meu fill": és la resposta que més hem sentit en aquest reportatge, repetida per les sis gestants a qui hem entrevistat. La pregunta era la mateixa que es faran els teleespectadors: Com pot ser que una dona que durant nou mesos ha portat una criatura a dins se'n pugui desprendre? El reportatge del "30 minuts" que TV3 recupera aquest diumenge no respon cap pregunta, sinó que en suscita de noves, sacseja el concepte de maternitat i paternitat i obre el debat sobre el que per uns és una tècnica més de reproducció assistida i per altres és un acte èticament reprovable. Però, pensi el que pensi l'audiència, la realitat és que ja hi ha una generació de nens catalans que han nascut a través d'una gestació subrogada, i, cada cop més, les parelles que han optat per aquest sistema decideixen explicar la seva història en comptes d'amagar-la. Han hagut d'anar a països llunyans i pagar quantitats astronòmiques per fer-ho, ja que a Espanya, i a la majoria de països europeus, és il·legal. Un equip del programa ha seguit la història d'algunes d'aquestes parelles fins als Estats Units, a la recerca del somni de ser pares. És el país que ofereix més garanties legals i on sembla que tot és possible.

"Nens que no vénen de París", a "30 minuts"

Un reportatge sobre la gestació subrogada, els mal anomenats "ventres de lloguer"