"30 minuts": "Assange, el gran perseguit"

Julian Assange: Matar el missatger

La persecució del fundador de Wikileaks ja fa més d'una dècada que s'arrossega i, en el fons, sembla que es vulgui esborrar la diferència entre el que és espionatge i la publicació d'informació
Carles Solà Serra
TEMA:
Julian Assange
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Ja fa més d'un any que Julian Assange espera, tancat en una presó londinenca, que la justícia anglesa decideixi sobre la seva extradició als Estats Units, que el reclamen per divuit càrrecs, entre els quals hi ha els de conspiració, pirateria informàtica i espionatge, castigats amb una pena de 175 anys de presó. Però la història de la persecució del fundador de Wikileaks ja fa més d'una dècada que s'arrossega.
Tot va començar dos anys abans, l'agost del 2010, quan Julian Assange era a Suècia, on va ser denunciat per dues dones i acusat de dos delictes de violació i d'agressió sexual.

Julian Assange, fundador i editor de WikiLeaks
Julian Assange, fundador i editor de Wikileaks

Aquests càrrecs es van fer públics poc després que Assange fes una roda de premsa a Estocolm per respondre a un telegrama que el Pentàgon acabava d'enviar a Wikileaks, que havia filtrat milers de documents que provaven tortures sistemàtiques dels Estats Units als empresonats de Guantánamo, l'assassinat de civils i periodistes iraquians com si fossin personatges de videojocs, i informes militars sobre les guerres de l'Iraq i de l'Afganistan que revelaven múltiples vulneracions dels drets humans amb abusos, tortures, segrestos i desaparicions. En aquella filtració massiva de documents confidencials, Wikileaks també donava a conèixer els telegrames de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i la resta del món, com ara les que tenia amb Bashar al-Assad i el seu règim corrupte.

Pel hacker alemany Andy Müller, amic de Julian Assange, les acusacions d'agressió sexual són només una cortina de fum: "Al llarg d'aquests anys, Assange ha proposat unes quantes vegades a Suècia d'entregar-se. Ho ha fet per escrit per mitjà dels seus advocats per respondre a les acusacions d'agressió sexual d'aquelles dues dones davant d'un tribunal, amb la condició que no el deportessin als Estats Units. El govern suec no estava disposat a acceptar aquesta condició i aquest és el motiu pel qual, durant tots aquests anys, ell no ha pogut respondre mai a aquestes acusacions. Això no beneficia aquelles dones, ni l'estat suec, ni els interessos del mateix Assange. Aquest cas s'hauria hagut de resoldre fa molt temps".

"Al llarg d'aquests anys, Assange ha proposat unes quantes vegades a Suècia d'entregar-se amb la condició que no el deportessin als Estats Units. El govern suec no estava disposat a acceptar aquesta condició", Andy Müller, hacker i amic de Julian Assange

Davant de la possibilitat que fos detingut i empresonat, Assange va fugir de Suècia a Londres, on la justícia anglesa va emetre una altra ordre de detenció contra ell i, per no ser detingut, el fundador de Wikileaks es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador, país que li va concedir asil polític. En aquell moment, a l'Equador governava Rafael Correa, que va entendre que la persecució d'Assange anava molt més enllà dels delictes sexuals de què se l'acusava a Suècia, i que corria perill real de ser extradit als EUA. Durant 7 anys, la situació d'Assange no va canviar i se'l va poder veure sovint fent declaracions sobre el seu cas, des del balcó de l'ambaixada equatoriana.

Julian Assange s'ha dirigit als mitjans de comunicació des del balcó de l'ambaixada equatoriana a Londres. (Foto: EFE)
Assange va comparèixer des del balcó de l'ambaixada equatoriana a Londres. (Foto: EFE)

Però el 2017, l'Equador va canviar de govern i el seu nou president, Lenín Moreno, que havia estat vicepresident en els governs de Correa, va acusar Wikileaks d'estar al darrere de la publicació d'uns documents que l'acusaven, a ell i el seu cercle pròxim, de corrupció. Això, juntament amb el "comportament inadequat" d'Assange a l'interior de l'ambaixada i la intervenció "en els afers interns d'altres països" --referint-se al seu posicionament a favor del dret de Catalunya a l'autodeterminació i el paper que va tenir en el referèndum de l'1-O--, va ser el motiu que van adduir per tallar-li l'accés a internet i al telèfon. Aquest bloqueig de les comunicacions no presagiava res de bo per a Julian Assange.
El ministre d'Afers Estrangers de l'Equador defensa la decisió de treure Assange de l'ambaixada: "Ens amenaçava dient que tenia unes tecles que podia tocar si se sentia pressionat o si notava alguna determinació de l'estat equatorià. Allò ens preocupava molt i per aquest motiu no vam voler córrer cap risc i vam demanar a la policia diplomàtica anglesa que hi intervingués."

Però, per contra, Fidel Narváez, excònsol de l'Equador a Londres, assegura que, "en aquell moment, Assange no sabia com s'agreujaria el conflicte amb l'Equador, amb l'únic actor que l'havia protegit realment fins llavors i que ja no el protegia, que havia canviat de bàndol per afegir-se als que el perseguien." Va ser a partir d'aquell moment que les pressions nord-americanes es van accentuar, sobretot perquè un any abans Assange havia filtrat a través de Wikileaks milers de correus electrònics interns sobre el Partit Demòcrata nord-americà que van influir en l'enfrontament electoral entre Clinton i Trump, i van acusar Assange de ser prorús.

Assange denuncia xantatge des d'Espanya amb imatges seves a l'ambaixada de l'Equador
La policia traient Julian Assange de l'ambaixada de l'Equador a Londres després de la detenció (ACN)


Quan, el matí de l'11 d'abril del 2019, uns policies britànics van entrar, amb una autorització judicial, a l'ambaixada de l'Equador a Londres per treure'n Julian Assange, el fundador de Wikileaks hi portava 2.487 dies. Ara, el seu futur és a les mans del tribunal de Westminster, on se celebren les sessions de la vista per a l'extradició d'Assange als Estats Units.

"Wikileaks i Julian Assange ja han creat un precedent històric. Encara que Julian Assange passi tota la vida a la presó, ja ha fet història", Fidel Narváez, excònsol de l'Equador a Londres


El reportatge "Assange, el gran perseguit", que emet el "30 minuts" aquest diumenge, es pregunta si el fundador de Wikileaks és un espia prorús, com diuen alguns, o simplement un periodista i editor. El que queda clar és que, al llarg dels 14 anys d'existència, Wikileaks ha publicat sempre les informacions que li han fet arribar i que aquesta organització sense afany de lucre considera que són d'interès general. En el fons sembla que amb el cas Assange es vulgui esborrar la diferència, fins ara respectada, entre el que és espionatge i la publicació d'informació, i posa, un cop més, en el punt de mira el missatger.

ARXIVAT A:
Julian Assange

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut