"Fugir és delicte": fi a la impunitat dels accidents sense auxili

A Catalunya, aproximadament cada dos dies un conductor fuig del lloc de l'accident sense ajudar les víctimes. Això, només a la xarxa interurbana. A les grans ciutats, com Barcelona, els abandonaments encara són més freqüents. L'any 2021, a les carreteres catalanes es van registrar 146 accidents amb fugida, i això malgrat les restriccions de mobilitat dels primers mesos derivades de la covid. Si analitzem dades prèvies a la pandèmia, trobem fins a 204 conductors fugits l'any 2018. "És més habitual del que desitjaríem que fos. Sí que passa sovint. Qui marxa és perquè té por que descobrim que va conduint havent consumit alcohol o drogues, que descobrim que va conduint sense punts, té por que descobrim que va conduint sense assegurança amb el vehicle. És a dir, la por és un element molt característic d'aquest tipus delictiu.", Rafa Aguilar, cap Àrea Central d'Investigació d'Accidents A Catalunya cada dos dies un conductor fuig del lloc de l'accident sense ajudar les víctimes que ha provocat. Segons els Mossos, habitualment volen amagar que conduïen en condicions il·legals (Reportatge "Fugir és delicte") Fins fa tres anys, el Codi Penal deixava sense cobertura una bona part de les víctimes dels sinistres amb fugida, per les limitacions del redactat del delicte d'omissió de socors. Es considerava que no es pot aplicar quan la víctima mor a l'acte o, en el cas que hi hagi ferits, si algú altre s'atura a ajudar-los, tampoc no haurien quedat desemparats sense auxili. Cartell: El moviment social #PorUnaLeyJusta, iniciat per Anna González, viuda d'un ciclista atropellat, va recollir 180.000 firmes i ha impulsat el canvi en la tipologia i sanció del delicte (Reportatge "Fugir és delicte") El març del 2019 va entrar en vigor la reforma del Codi Penal que inclou el delicte específic de l'abandonament del lloc de l'accident. La fugida es castiga amb una pena de fins a quatre anys de presó. La creació d'aquest nou delicte és el resultat del moviment social #Porunaleyjusta, creat per la catalana Anna González, vídua d'un ciclista atropellat mortalment per un camioner que va fugir. "L'Òscar va morir tirat en una cuneta, com un animal atropellat. Per a mi va ser dignificar-lo, va ser que tothom sabés qui era ell, com era com a persona, que tenia dos fills petits... Que no havia sigut una mort més a la carretera, sinó que, gràcies a ell, s'havia modificat una llei.", Anna González, vídua del ciclista atropellat "Cuando Anna arrancó su lucha, yo en un primer momento le decía: Anna, tú tranquila. Tú, relájate. Vas a encontrar gente que va a querer cambiar la ley, pero ese mismo que te dice que sigas luchando (...) luego te va a decir que no, por cuestiones de partido o por cuestiones nunca sabes de dónde.' Por eso, cuando lo logró, yo no me lo podía creer.", Perico Delgado, exciclista professional Anna González amb dos senyors: Anna González, impulsora del canvi de la llei després que el seu marit morís a la cuneta en ser atropellat per un conductor que va fugir. Perico Delgado, exciclista professional i mite del ciclisme, li ha donat suport (Reportatge "Fugir és delicte") La creació del delicte d'abandonament genera opinions enfrontades entre els juristes, perquè el redactat del preàmbul d'aquest nou tipus penal inclou conceptes subjectius, com la maldat o la manca de solidaritat del conductor que fuig. També planteja debat la possible confrontació amb el dret legítim a l'autoencobriment. Controvèrsies al marge, la realitat és que tres anys després de la creació del delicte d'abandonament, a Catalunya encara no trobem sentències que l'incloguin. El motiu és la lentitud del sistema judicial. Els casos d'abandonament que hi ha hagut des de la creació del nou delicte encara no han arribat a judici, perquè en accidents amb morts o lesions per imprudència la celebració del judici triga entre dos i cinc anys. "El problema que tenim sempre és de mitjans. Ara tenim molts casos d'abandonament del lloc a instrucció, que arriben als jutjats penals, però d'aquí que es pugui celebrar el judici, i que després surti la sentència, passa molt temps.", Isabel López, fiscal de seguretat viària Fugir del lloc de l'accident es pot sancionar amb fins a quatre anys de presó. Es tracta d'un canvi polèmic i controvertit entre juristes, i que la lentitud de la justícia encara no ha permès aplicar (Reportatge "Fugir és delicte") Mentre que els casos d'accident amb fugida continuen pendents de data de judici, les mesures cautelars deixen la majoria dels acusats en llibertat provisional i això genera una doble sensació d'abandonament i d'impotència en les famílies de les víctimes. "La justícia no ajuda gens. Pensa que nosaltres encara havíem d'enterrar la Tina i aquest noi ja era a casa seva. Si tu saps que des del primer moment ja s'ha fet justícia, doncs és molt més fàcil de portar. I també per a la mateixa persona que ha fet el delicte. Perquè segur que aquest noi que anava begut i va fugir madurarà, amb el temps, i n'estarà penedit, però és ara quan s'ha de fer justícia, no d'aquí dos anys.", Marta Badosa, amiga d'una ciclista atropellada l'octubre del 2021 Experts en psicologia i ètica atribueixen la freqüència de les fugides en carretera a la pèrdua de valors clau, com ara l'empatia o la responsabilitat. "L'incivisme que hi ha a la carretera s'inscriu en una societat que està degenerant èticament i que s'està deshumanitzant. Es condueix, en el fons, de la mateixa manera que es viu la vida i, quan la vida la vius irresponsablement, et poses al volant també irresponsablement.", Ester Busquets, professora d'Ètica de la Universitat de Vic Un reportatge de Lorena Garcia Leyva i Joan Carles Calvera Imatge: Bernat Suñé Muntatge: Oscar Roger Producció: Jordi Campàs