Els 10 punts clau del reportatge "La corona retratada"

"Durant molts anys el rei es va beneficiar de la complicitat de la premsa i de la intel·ligència, per dir-ho així, dels ministres, els intel·lectuals,...", José Garcia Abad, editor d'El Siglo i escriptor de temes reials Ens hem hagut de desplaçar lluny, fora del cercle de complicitats que envolten la corona espanyola, per començar a descobrir el que ha passat durant dècades. 1. Els regals opacs "30 minuts" ha tingut accés a un testimoni directe de com Joan Carles rebia diners en les seves visites a països amb règims totalitaris. Víktor Krapunov havia estat alcalde de la ciutat d'Almaty i ministre del Kazakstan, però fa tretze anys que viu exiliat a Suïssa. Pel seu càrrec va rebre el rei Joan Carles en alguns dels viatges que feia al Kazakstan on tenia fortes relacions amb el president del país. Joan Carles i el president del Kazakstan, Nursultan Nazarbayev, van marxar uns dies a una cacera, on també hi hauria hagut prostitutes i alcohol, segons va deixar escrit un altre exalt càrrec del país. Víktor Krapunov no hi va anar, però va tornar a veure'ls a l'aeroport per acomiadar el rei que volava a Espanya. "I vaig veure com els guàrdies de Nursultan Nazarbayev entraven per la part frontal de l'avió de Joan Carles uns maletins. Després, quan Joan Carles va enlairar-se, Nursultan Nazarbayev em va dir allà mateix, a l'aeroport. 'Ja sé que sona fort, ell és un rei, però no té res. Jo l'ajudo com puc'. I segons la informació que vaig tenir més tard, vaig rebre una confirmació que en aquells maletins hi havia de quatre a cinc milions de dòlars, que li havia passat el president Nazarbayev al rei Joan Carles.", Viktor Kharpunov, exministre del Kazakhstan i excalde d'Almati Per a alguns experts en la corona, com el periodista José García Abad, els líders d'estats totalitaris feien regals a Joan Carles per aconseguir netejar la seva imatge i entrar en cercles europeus i internacionals gràcies al cap d'estat espanyol.&#8239;&#8239;&#8239; Víktor Krapunov amb el rei Juan Carles 2. Els negocis amb règims totalitaris Els negocis de Joan Carles amb règim totalitaris i dictadures ve de lluny, especialment amb els països àrabs.&#8239;El reportatge "La corona retratada" explica com les relacions de Joan Carles amb l'Àrabia Saudita, els Emirats àrabs o Kuwait han estat una constant, amb importants contrapartides econòmiques. Algunes vegades hi anava en secret, però d'altres en viatges oficials amb ministres i empresaris per obrir mercats a companyies espanyoles.&#8239; Felip VI amb Nazarbayev a Astana, Kazakhtan, el 2017 Amb el nou regnat del rei Felip VI, Espanya ha continuat les relacions amb Nazarbayev i altres règims totalitaris amics del seu pare. 3. El pacte de silenci En les últimes dècades s'han repetit els intents de diputats independentistes i d'esquerres d'aclarir al Congrés les actuacions de la monarquia, però mai no han prosperat. "També hi ha hagut molt silenci. És a dir, jo podia fer preguntes parlamentàries i a mi, per exemple, no em vehiculaven les preguntes parlamentàries, no me les admetien a tràmit. Per què? Perquè em deien: 'El rei és inviolable, llegeix-te la Constitució, és inviolable'.", Iñaki Anasagasti, diputat (1986-2004) i senador (2004-2015) "El protegiria respecte a la invocació d'accions, de processos penals davant eventuals fets suposasdament delictius de la gravetat que fos. Podria ser des d'una alcholèmia fins a un homicidi. És a dir, quedaria plenament cobert", José Carlos Cano Montejano, professor de Dret Constitucional, Universidad Complutense de Madrid. El que va passar a l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981 encara forma part dels secrets oficials. Però, a partir d'allà, els principals partits polítics i la premsa es van posar d'acord per no fiscalitzar l'activitat del rei.&#8239; "A partrir d'aquell moment hi va haver una espècies de pacte no escrit, de pacte entre cavallers com es deia, entre tots els directors de mitjans de comunicació per no treure absolutament cap història sobre la vida privada dels reis", Pilar Eyre, periodista i escriptora 4. L'etapa de Felip VI Fa set anys que Felip VI és rei d'Espanya prometent una monarquia renovada i transparent. Però l'abdicació del seu pare no ha evitat que els escàndols financers de Joan Carles posin en qüestió la corona.&#8239;&#8239; El regnat de Felip VI va ser trasbalsat fa uns mesos per les portades de The Telegraph. El diari descobria que es va amagar la luxosa lluna de mel amb què va fer la volta al món quan es van casar Felip i Letícia el 2004, per valor de 450.000 euros. El viatge l'organitzava Corinna Larsen i el va pagar, segons el diari britànic, Joan Carles i el seu amic Josep Cusí.&#8239; The Telegraph destapa que Felip VI era beneficiari de dues fundacions a Suïssa i Liechtenstein amb diners opacs del seu pare The Telegraph també va destapar que Felip VI era beneficiari de dues fundacions a Suïssa i Liechtenstein amb diners opacs del seu pare, d'origen irregular. Felip VI ja ho sabia des de feia un any, com a mínim, però no n'havia dit res.&#8239; Per sortir al pas de la notícia, la Casa del Rei va respondre amb un comunicat dient que Felip VI renunciava a l'herència de Joan Carles, una decisió sense cap efecte legal. Felip també posava distància amb el seu pare, retirant-li l'assignació pública de 200.000 euros anuals.&#8239; Palauet de Villefontaine on va viure la reina Victòria Eugènia a Suïssa Entre d'altres aspectes, el reportage "La corona retratada" aborda la investigació sobre els cent milions de dòlars que el rei Joan Carles va rebre del rei de l'Aràbia Saudita el 2008, en plena crisi econòmica, i la fortuna que va deixar Joan de Borbó a Suïssa. 5. El cost real de la família reial La família reial actual no viu amb els luxes dels seus avantpassats, que van construir el Palau Reial amb tres mil quatre centes habitacions, el més gran d'Europa occidental.&#8239;La seva fortuna actual és difícil de quantificar perquè es manté en secret. Només n'han fet estimacions alguns mitjans internacionals de prestigi com Forbes o The New York Times, que el 2012 va publicar que Joan Carles tenia una riquesa de 2.300 milions de dòlars. Retrat de la família real al Palau Reial Actualment, el rei Felip rep 8 milions i mig d'euros públics anuals, que pot administrar com vulgui. Segons publica la Casa del Rei, aquest any en destina mig milió als sous de Felip, Letícia i Sofia.&#8239; Però el Portal de Transparència ha confirmat a "30 minuts" que les principals despeses de la família reial es paguen amb altres partides. Diversos ministeris sufraguen vehicles, viatges, seguretat o funcionaris. I Patrimoni Nacional es fa càrrec del manteniment de les residències. Transparència s'ha negat a respondre quants diners costa tot això als ciutadans. "És un llegat que és de tots els espanyols, sí? Està a disposició dels reis però són de tots, tots nosaltres. I hauríem d'estar molt orgullosos perquè realment és, és un patrimoni únic.", Francisco Belil Creixell, vocal de Patrimonio Nacional Saló del tron del Palau Reial Patrimoni Nacional s'ha convertit en un calaix de sastre on s'han pagat tot tipus de despeses, com les de la indemnització milionària de la tripulació del iot Fortuna quan l'estat el va vendre el 2013. El Fortuna va ser el símbol d'una època d'esplendor per a la corona, marcada pels estius a Mallorca de la familia reial. Eren uns anys de periodisme rosa, centrat en els famosos i la família reial, però amb uns límits molt clars. Al reportatge "La corona retratada" tres fotògrafs que van retratar aquesta època parlen del que hi passava i per què no es publicava. 6. El cas Noos "Un milió dos-cents mil euros, dos-cents milions de pessetes per un esdeveniment d'un cap de setmana", Antonio Diéguez, diputat al Parlament Balear (1995-2015) L'esplendor de la corona i d'aquells estius a Mallorca va topar amb el cas Noos, que va portar per primera vegada membres de la família reial al jutjat. La sentència va demostrar que l'Institut Noos, d'Iñaki Urdangarin, el soci Diego Torres i la Infanta Cristina feia negocis fraudulents amb administracions públiques. Al judici sempre va planar l'ombra del rei Joan Carles perquè uns correus electrònics mostraven que, com a mínim, estava al corrent dels negocis d'Urdangarin, però els missatges no van ser admesos com a prova.&#8239; Tot i que podria aportar informació, el rei Joan Carles no va ser citat a declarar. La sentència definitiva va evitar la presó a la infanta, però va condemnar a més de cinc anys Urdangarin i el seu soci Torres el 2018. I el president balear, Jaume Matas, a tres anys i vuit mesos de presó.&#8239; Iñaki Undargarin declara al judici pel cas Noos 7. Els Premis Laureus a Barcelona El mateix any en què Urdangarin organitzava el forum d'esport i turisme a Palma, Barcelona reunia el glamur de Hollywood amb les estrelles de l'esport als Premis Laureus, autoanomenats els Oscars de l'esport. Al darrere dels Premis Laureus hi havia l'amant del rei Corinna Larsen, que a Barcelona va ser retratada per primer cop amb Joan Carles.&#8239;El rei d'Espanya hi assistia amb els ducs de Palma, Urdangarin i Cristina. Com a les Balears, la presència de la família reial obria portes i l'Ajuntament de Barcelona no va dubtar a acollir els Laureus amb una aportació pública milionària: més de tres milions d'euros per la gala, el doble del que va fer saltar l'alarma pel Fòrum de Palma. L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, amb el rei Joan Carles als premis Laureus La justificació de l'Ajuntament de Barcelona, a la qual ha tingut accés "30 minuts", valorava l'impacte que tindrien els Laureus i destacava la relació de la família reial amb els premis.&#8239;El rei Joan Carles es va implicar a fons en els Laureus de Barcelona on va ser patró dels premis i va presidir diversos actes. Els documents consultats per "30 minuts" mostren que Corinna Larsen tenia un paper destacat en l'organització, on fins i tot constava dins de l'àmbit de la família reial. Els organitzadors, amb seu a Londres, van fer dues edicions a Barcelona a canvi d'uns 8 milions d'euros en total pagats per l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació i Generalitat de Catalunya.&#8239;Cap administració va posar problemes que els diners es paguessin directament a Luxemburg, a un compte del banc Dresdner, una entitat que apareixia més tard als papers de Panamà per blanqueig de capitals.&#8239; 8. La defraudació d'impostos Els circuits opacs dels diners de la Corona han continuat sense que la justícia ni hisenda hagin actuat. En un comunicat, l'advocat de Joan Carles reconeixia que el rei havia defraudat impostos i anunciava una regularització voluntària pels viatges pagats per la fundació Zagatka. Era la segona regularització en pocs mesos. En total, cinc milions d'euros defraudats que hisenda no havia perseguit. Pagant voluntàriament, Joan Carles queda exculpat de delicte fiscal. Durant quinze dies, la Casa Reial i el govern espanyol van amagar el destí del rei Joan Carles 9. La marxa als Emirats Àrabs El rei Joan Carles es va veure forçat a marxar als Emirats Àrabs l'estiu passat per fer un tallafocs i evitar que els escàndols afectessin la imatge de Felip VI. Durant quinze dies, la Casa Reial i el govern espanyol van amagar el seu destí i des d'aleshores no han donat detalls de la seva situació. 10. Les veus que han declinat participar Els autors del reportatge "La corona retratada" consideren que els silencis sobre la corona fan que el retrat sigui incomplert.&#8239;Han declinat participar en aquest reportatge: Casa Reial, Tribunal Suprem, Tribunal de Comptes, Concordia Real Española, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, Princess Delphine of Saxe-Coburg, Àlvaro d'Orleans, Felipe González, Alfonso Guerra, Mariano Rajoy, José Luis Rodríguez Zapatero, Jordi Pujol i Soley, Soraya Sáenz de Santamaría, Miquel Roca, Miguel Herrero de Miñón, Javier Godó, Joan Rosell, Isidre Fainé, José Luis Bonet, Antoni Brufau, Meritxell Batet, Ana Pastor, José Manuel Garcia Margallo, José Antonio Zarzalejos.

Els 10 punts clau del reportatge "La corona retratada"

"30 minuts" mostra com la monarquia espanyola va crear un sistema que deixava total llibertat d'actuació a Joan Carles de Borbó i la seva família, una impunitat que ha portat a la situació actual