"30 minuts": "Cranc blau, la plaga a taula"

El cranc blau, un invasor deliciós

Hi ha una pregunta recurrent que és difícil de contestar: és bo comprar i consumir cranc blau per controlar-ne la població?

Codirector de "Cranc blau, la plaga a taula"

@oriolcerverasubirats.wild
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Després de gairebé dos anys seguint els passos del cranc blau, hi ha una pregunta recurrent que encara m'és difícil de contestar: llavors, és bo comprar i consumir cranc blau o no? Malauradament, la resposta és més complexa del que podria semblar.

Molt abans que el projecte "Cranc blau, la plaga a taula" esdevingués una realitat en forma de "30 minuts", l'any 2018 vaig assistir a una reunió del recentment creat Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l'Ebre, encuriosit per dos motius. El primer, la seva lluita activa per evitar la inclusió de l'espècie al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores. El primer motiu, la -qüestionable- impossibilitat de pescar-lo, transportar-lo i vendre'l davant la incorporació del cranc al llistat. El segon, que, davant els perjudicis ambientals i econòmics que havia suposat la seva arribada al Delta, el control de l'espècie fos una tasca exclusiva dels mariscadors professionals, prohibida per llei als recreatius. L'explicació és que el comitè vetlla per mantenir el preu de mercat, perquè als pescadors els segueixi sortint a compte sortir a pescar-lo i evitar d'aquesta manera la creació de mercats alternatius que en devaluïn el preu.
 

Seguint les directrius de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM), que ja considera l'invasor com una espècie pesquera més de la Mediterrània, el comitè –format per representants de la Generalitat, les confraries de les Terres de l'Ebre, biòlegs i ambientalistes- considera la pesca comercial del crustaci com a eina de gestió exclusiva per controlar les seves poblacions i així "fer tornar" les espècies autòctones desaparegudes a causa de l'invasor. Es tracta d'una opció en què -segons els membres del comitè- el medi ambient, els pescadors i l'administració surten guanyant. 

Xarxa de pesca amb exemplars de cranc blau
Es poden arribar a pescar dues tones de cranc blau al dia

Durant aquest reportatge vaig tenir l'ocasió de viatjar a Grècia, país on el cranc blau va ser detectat per primera vegada al Mediterrani el 1935, per tal de conèixer la realitat sobre la gestió de l'espècie al país. Concordant amb la informació que havia rebut per part de la CGPM i la Unió Europea, el cranc blau ha esdevingut una indústria reconeguda i s'exporta majoritàriament al continent asiàtic i a l'americà, el lloc d'origen de l'espècie, on és molt apreciada pel seu valor gastronòmic. Malgrat això, només unes empreses comptades tenien el monopoli de l'espècie. Per a la resta de pescadors del país, com és el cas dels de l'illa de Corfú -una de les regions més afectades per la presència del crustaci-, l'invasor segueix sent una maledicció que els destrossa els arts de pesca, se'ls menja les captures i que amb prou feines ha arribat al mercat local.

Muscleres situades al Delta de l'Ebre
Muscleres situades al delta de l'Ebre

Dos anys després de la creació del comitè al delta de l'Ebre, l'espècie segueix sense estar catalogada com a invasora, remunta alguns rius del país de manera descontrolada i, tot i les actuals dues tones de mitjana que passen diàriament només per la llotja de Sant Carles de la Ràpita, la seva població no ha parat de créixer. L'objectiu del reportatge "Cranc blau, la plaga a taula" ha estat donar veu als diferents protagonistes relacionats amb la lluita i el negoci del crustaci.

Per tant, és bo consumir cranc blau? Potser la pregunta seria: bo per a qui? Mentre l'objectiu de la pesca, i per tant del consum, sigui el control de les seves poblacions i no el fet d'establir una nova indústria associada a l'invasor, sí. Tot i això, cal destacar la necessitat que més gent s'assegui a la taula -a banda de la dels restaurants- per tal de discutir una estratègia de gestió conjunta, tant a nivell de mar com de riu, que vagi més enllà de perpetuar-ne el negoci i que tingui com a únic objectiu el control de l'espècie a les zones on no arriba la pesca professional.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut