Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Cada vegada més vegans", al "30 minuts"

De les mongetes amb botifarra a la botifarra DE mongetes

Vegà, vegetarià, flexiterià, ovolactovegetarià...? La indústria busca satisfer la necessitat de proteïnes, un dels temes que planteja Tana Collados a "Cada cop més vegans"

Enllaç a altres textos de l'autor Tana Collados

Tana Collados

Especialista en alimentació i cuina dels Informatius de TV3 i coautora del reportatge "Cada vegada més vegans"

@tanacollados

Durant segles, en aquesta societat pobra que érem, menjàvem segons el que donava l'estació i el que teníem a prop. I a prop disposàvem de verdures, d'hortalisses, de fruits secs, de llegums, que podíem conservar tot l'any, de peix, si vivíem prop de mar, de bacallà salat, que arribava a tot arreu, i de carn poca.

Del porc s'aprofitava tot perquè res no es llençava. Se'n matava un cop l'any, algun més, els molt afortunats. Es menjaven aquelles parts fresques que no es podien entretenir i el que es podia es conservava. Se'n tenia al rebost en sal, o en tupines, talls submergits en llard o oli, o penjats, embotits, mentre es curaven. Un exemple de plat fort eren les mongetes o fesols amb botifarra. Poqueta botifarra. Potser, només, un tall de cansalada que aportava el gust i la proteïna necessària. Un exemple del que després s'ha etiquetat com a #dietamediterrània.

Érem pobres i volíem ser rics. El desig de la carn com a símbol de riquesa ha acompanyat ancestralment totes les societats. Lògica pulsió humana. Fins que ha arribat el benestar econòmic. Ara vivim en la sobreabundància. I en les societats riques com la nostra ja no es parla tant de desnutrició com de malnutrició. Al món Occidental creix l'obesitat, producte -sobretot- d'una alimentació rica en greixos, sal, sucres i molt menjar processat. Es cuina poc i a casa s'hi menja menys. Ara, paradoxalment, l'obesitat i les malalties que hi van associades no són signe d'estatus, perquè afecten, en termes majoritaris, a les capes més desafavorides d'aquesta societat benestant.

 

 

I quan fem la festa mengem la botifarra amb les mongetes. Invertim les proporcions, perquè la part principal és la proteïna animal i de llegum, poquet. Serà per botifarra en un país amb més porcs que catalans! La botifarra fa temps que ja no és símbol de riquesa, perquè no és cara. Afegeix-li que durant les últimes dècades en l'imaginari col·lectiu va calar que el llegum o feia pobre o "engreixava".

I arribem a un tercer estadi en què veiem a les botigues multitud de productes vegans, als bars i restaurants plats vegans, sabates i roba veganes, cosmètics vegans, vi vegà...I ara la botifarra és... de mongetes. Botifarra vegetal, vegana. Un engany visual per acontentar la naturalesa omnívora.
 

"Cada vegada més vegans"

 

L'exemple de l'arròs

L'exemple del plat de mongetes és collita de la Fundació Alícia que treballa el fet alimentari des de diversos punts de vista. El plat és un exemple i una metàfora alhora, perquè, és sabut que el que mengem i com ho fem és el resultat de la nostra forma de vida.

Un altre exemple que evidencia els malentesos alimentaris de les societats benestants el trobem a la Xina. Recordo una conversa amb un important directiu de la indústria càrnia. No mostrava massa preocupació pel fet que caigui a poc a poc el consum de carn al món occidental:

"Sempre ens quedaran la Xina i els països emergents".

 

"Aquelles poblacions s'han alimentat durant segles amb un bol d'arròs, verdures i una mica de proteïna. Quan comencen a tenir benestar econòmic poden fer realitat el desig de la carn, encara que sigui en cadenes de fastfood" Doncs ja ho tenim.

"Cada vegada més vegans"


El culte a la carn

A Europa el descens del consum de carn és lent. Tampoc no cal ser massa eixerit per veure multiplicar hamburgueseries arreu, i aparadors amb enormes peces de carn sobre madurades, que són moda. Fins i tot veiem en algun local especialitzat canals de bous, penjades durant un any, en les condicions d'humitat i temperatura perquè no tufegin. Quan les despengen aquests establiments tenen adeptes que troben en la carn amb gust de formatge blau un requisit gastronòmic.

Als salons especialitzats l'espai dedicat a la indústria càrnia és dels més grans. Sense que això amagui el fet que la baixada del consum té un ritme lent però progressiu, tret del repunt, del miratge, que hi va haver en els mesos més durs de la pandèmia.

La indústria, el món de l'empresa, en pren nota. Ara en aquells salons i fires d'alimentació on la carn hi té presència, hi ha un espai dedicat a les alternatives vegetals que visualment imiten els preparats carnis. Són les mateixes indústries càrnies les principals interessades a tenir un peu, o dos, en aquest forat de mercat. Empreses propietàries de granges de bestiar i d'indústries transformadores. Un exemple. Una de les més importants agroalimentàries del país, la lleidatana Vall Companys, amb fàbriques de farines, de pinsos, amb granges de pollastres, de porc i de vacum, amb escorxadors i indústries d'elaborats, també ha volgut tenir mossegada en el pastís. Ho ha fet amb Zyrcular Foods un spin-off que treballa amb marca pròpia, amb marques blanques i que n'importa d'altres. Els coneixereu al reportatge del 30 minuts "Cada cop més vegans".

Joan Martí, d'ACCIÓ (departament d'Empresa de la Generalitat) ens va fer una projecció de consum en l'horitzó del 2040:
 

"El 25% serà de proteïna vegetal i el 35% proteïna de laboratori".

"Cada vegada més vegans"


I tu, què ets??

Jordi Barri, CEO de Flax&Kale, l'empresa d'alternatives vegetals nascuda del restaurant vegetarià Teresa Carles, ho té claríssim "no és al vegà a qui ens dirigim, és al flexitarià." Als seus restaurants, que tenen el mateix nom que la seva pròpia indústria de substituts, sempre hi ha hagut algun peix a la carta. És una tendència de consum en què la família es va fixar als Estats Units per obrir aquesta via de negoci.

El #flexiterià és aquell que basa la seva alimentació en els productes vegetals i que esporàdicament menja algun producte d'origen animal, peix, formatge, ous o pernil, per exemple. El que no està tan clar és la freqüència.

El #vegetarià estricte no consumeix cap producte d'origen animal, però no és tan radical en l'ètica animalista com el #vegà que rebutja qualsevol ús dels animals. "Explotació animal" ni en el menjar, ni en la cosmètica, ni en la roba, en cap camp. Com la Laura Comas, una de les nostres protagonistes del reportatge "Cada cop més vegans".

"Ni mel" ens va dir la Laura absolutament identificada amb els drets dels animals.

 

 

El #crudivegà afegeix una altra restricció, el que ingereix del món vegetal ha de ser cru.

Hem de tornar al vegetarianisme per trobar-hi conductes amb certes llicències. Els que afegeixen ous i llet a la dieta, són els #ovolàcteovegetarians. Els #lactovegetarians prenen làctics i els #ovovegetarians mengen ous.

En la restricció de la proteïna animal encara s'hi ha afegit un altre grup els últims anys, el dels #peixetarians que el que han eliminat de la dieta són els productes carnis.

En el pol oposat a totes aquestes conductes hi trobaríem la dieta #paleo que gira la mirada a allò que menjaven els nostres ancestres caçadors-recol·lectors milions d'anys enrere.

Si volguéssim entrar en el món de les dietes alimentàries no ens ho acabaríem, potser, només potser, perquè en l'economia de mercat sempre hi haurà un foradet per trobar-hi negoci i crear una moda.

Davant del dubte, si estem preocupats per la nostra salut i per la del Planeta, Elena Roura, la directora Científica de la Fundació Alícia , ens recomana tornar a l'autèntica #dietamediterrània. No és altra cosa que menjar el que tinguem a prop, sempre segons l'estació, sense aliments ultraprocessats, amb més verdures, fruites, llegums, fruits secs, làctics, oli d'oliva i cereals integrals. I reduint, sí, els productes carnis. No és altra cosa que tornar al que menjaven avis i besavis, el plat de mongetes amb una mica de botifarra.
 

 

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut