Cremar-ho tot per produir oli de palma

Carles Solà, director del "30 minuts", explica els efectes devastadors per al medi ambient de la producció desmesurada d'oli de palma
"Víctimes de l'oli de palma", al "30 minuts"

"Víctimes de l'oli de palma", al "30 minuts"

Agafeu qualsevol producte d'alimentació manufacturat i fixeu-vos en els ingredients. En la majoria de menjars preparats, fruits secs torrats, galetes, gelats, pastisseria industrial, margarines, hi trobareu un component que s'ha fet imprescindible: l'oli de palma. Aquest oli, també etiquetat com a greix vegetal (palma), greix vegetal fraccionat o hidrogenat de palma, és un greix barat, fabricat industrialment, que trobem en una gran varietat de productes alimentaris, però també en articles de cosmètica, higiene personal i neteja, i en combustibles.

Sense voler entrar gaire a fons en si és més o menys saludable, l'oli de palma s'ha convertit, juntament amb el sucre, en l'aliment més estigmatitzat. Però, hi ha alguna raó per a aquesta mala fama?

Fa deu anys, el Departament d'Agricultura dels Estats Units va demostrar que la ingesta d'aquest greix augmentava el colesterol LDL, el dolent, per entendre'ns, i disminuïa l'HDL, el bo.

Més recentment, un estudi de l'IRB (Institute for Research in Biomedicine) de Barcelona va concloure que l'àcid palmític, que és un greix saturat, pot estar relacionat amb el desenvolupament de les metàstasis dels tumors cancerígens. Segons els investigadors, "la proteïna CD36, que absorbeix greixos des de la membrana cel·lular, és un factor determinant perquè les cèl·lules tumorals siguin metastàtiques" En les seves investigacions van veure que els ratolins que tenien una dieta rica en greixos patien metàstasis més agressives, i això indicava l'efecte potenciador de les metàstasis associades al consum de greixos, entre els quals un de molt concret: l'àcid palmític.

Però en aquest article no ens fixarem tant en les conseqüències que pot tenir el seu consum en la nostra salut com en els efectes devastadors que la seva producció té per al medi ambient.

La immensa varietat d'usos ha fet d'aquest oli el segon amb més volum de producció a nivell mundial, només superat pel de soja. I els grans consumidors són la Unió Europea, els EUA, l'Índia i la Xina.

I Indonèsia, que també forma part d'aquest rànquing, s'ha convertit en el primer productor mundial d'oli de palma. El consum mundial d'aquest oli és, actualment, de 62 milions de tones, i no sembla que tingui aturador. La pressió que exerceixen els mercats per aconseguir més producció, sobretot de cara als biocarburants, ha fet que el monocultiu de la palmera que fa els dàtils dels quals s'extreu l'oli s'hagi multiplicat per quatre en pocs anys, i això ha estat letal per a l'entorn on es produeix massivament.

Un dels principals efectes d'aquesta producció massiva és la desforestació de selves tropicals en aquest país. Ara fa tres anys, a l'illa de Borneo, i també a Sumatra i Papua, hi va haver més de 3.000 incendis. Aquests territoris van viure un episodi de contaminació de l'aire que va superar en 3.000 vegades el límit considerat perillós per a la salut i que va causar 9.000 morts. Aquests últims anys, a Indonèsia s'han destruït més de 2 milions i mig d'hectàrees de selva, que és com dir la superfície de Bèlgica, que, un cop arrasades, es converteixen en plantacions de palmeres. Ara mateix es calcula que gairebé el 50% de l'oli de palma comercialitzat prové de plantacions on fins a l'any 1989 hi havia boscos. La destrucció d'aquests ecosistemes és especialment greu, perquè són uns dels hàbitats amb més biodiversitat de la Terra i on viuen moltes espècies singulars i en perill d'extinció, com orangutans, tigres i elefants. Però això no ha fet aturar l'expansió dels cultius de palmeres, i el PNUMA, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, ha previst que si continua el ritme actual de producció, prop del 98% dels boscos de Borneo i de Sumatra podrien desaparèixer d'aquí tres anys.

¿Hi ha alguna manera d'aturar aquesta sagnia de boscos i espècies i deixar d'abocar les poblacions a un monocultiu que els empobreix i els fa esclaus de les multinacionals?

Una de les iniciatives més remarcables és la Taula Rodona de l'Oli de Palma Sostenible (RSPO),  una ONG sorgida a Malàisia i Indonèsia que treballa per aconseguir posar fre a la desforestació a gran escala, modificant els patrons de consum, legislant per reduir-ne la demanda. Però per fer-ho caldrà, sobretot, que augmenti la consciència dels consumidors sobre aquesta problemàtica i les conseqüències mediambientals. Saber l'impacte que té el consum de productes que contenen oli de palma pot contribuir a canviar l'elecció que fem quan comprem. En aquesta mateixa línia, el Parlament Europeu va aprovar l'abril de fa dos anys un informe que assenyalava l'oli de palma com una de les principals causes de desforestació al món i instava a eliminar-lo de la llista dels biocarburants per al 2020. El document instava la Unió Europea a adoptar un paper més actiu en la limitació d'aquestes pràctiques i a la vegada evitar avalar polítiques perjudicials per a aquests ecosistemes i sol·licitar el suport als països en desenvolupament perquè puguin garantir la defensa dels seus hàbitats naturals i de les poblacions que hi viuen.

El reportatge de 30 minuts "Víctimes de l'oli de palma" ens acosta a aquesta desforestació, però també als conflictes sobre la propietat de les terres i les constants violacions dels drets humans que hi ha darrere de les plantacions i de la producció de l'oli de palma, un cultiu que té un cost cada dia més alt per al món.