Com seria el món si la renda bàsica s'implementés?

&quot;Pagarem perqu&egrave; els ganduls es passin el dia al sof&agrave;&quot;; &quot;Aqu&iacute; no treballar&agrave; ni D&eacute;u&quot;. O &quot;aix&ograve; l&#39;Estat no ho pot pagar, &eacute;s una utopia!&quot;; &quot;la gent es gastar&agrave; els diners en televisors de plasma, vambes de marca i capricis&quot;&hellip; Aquests s&oacute;n els comentaris que m&eacute;s he sentit en els darrers mesos quan explico a coneguts i amics que estic fent un reportatge sobre la renda b&agrave;sica universal. I no s&oacute;n originals, la majoria reacciona aix&iacute; en sentir a parlar d&#39;aquesta proposta. Per&ograve; de qu&egrave; es tracta realment? I com canviaria les nostres vides? Em va fer molta gr&agrave;cia un TEDx Talks d&#39;un jove periodista holand&egrave;s, Rutger Bregman, que parlava del prejudici que ning&uacute; no voldria treballar amb una renda b&agrave;sica universal. Deixeu-me que us pregunti, igual que va fer ell, al seu auditori: Qu&egrave; penseu que faria la majoria de la poblaci&oacute;? Deixaria de treballar si cobr&eacute;s una renda b&agrave;sica? Els altres segur que viurien de gorra, oi? Per&ograve; qu&egrave; respondr&iacute;eu si ara us demano: vosaltres, us acomiadar&iacute;eu de la feina si us donessin 800 euros al mes, sense condicions? Aquesta quantitat marca el llindar de la pobresa a Catalunya. Amb aquests diners podr&iacute;eu pagar les necessitats b&agrave;siques: sostre, menjar, roba&hellip; Per&ograve; no gaires coses m&eacute;s. Espanya &eacute;s un dels pa&iuml;sos de la Uni&oacute; Europea on m&eacute;s ha crescut la desigualtat ens els darrers deu anys, entre el 2008 i el 2018. Ant&oacute;n Costas, catedr&agrave;tic d&#39;Economia de la UB: &quot;Els salaris reals a Espanya s&#39;han desplomat sistem&agrave;ticament des dels inicis del 1980 fins ara. I al contrari: els beneficis empresarials han crescut sistem&agrave;ticament des dels anys 60. Dues corbes que s&#39;han anat obrint&quot;. A la classe mitjana cada vegada li costa m&eacute;s arribar a final de mes. L&#39;atur juvenil &eacute;s enorme i les persones majors de 50 anys ho tenen magre per sortir d&#39;aquesta situaci&oacute;. I aix&ograve;, deixant de banda estudis com el que diuen que el 45% de les feines podrien acabar automatitzant-se i el 10% podrien desapar&egrave;ixer, segons un informe la consultora Oliver Wyman. Santiago Ni&ntilde;o Becerra, en una classe a l&#39;Institut Qu&iacute;mic de Sarri&agrave;, ens va explicar que el 20% de la poblaci&oacute; nom&eacute;s concentra el 0&#39;1% de la riquesa, a Espanya. Ant&oacute;n Costas no pot entendre que no hi hagi m&eacute;s mobilitzacions per reclamar m&eacute;s mesures de protecci&oacute; social. Com pot ser que no protestem quan hi ha persones al nostre voltant que no poden menjar carn ni un cop al mes? O que no arriben a pagar el lloguer o la hipoteca d&#39;un pis de protecci&oacute; oficial en una zona on no voldria viure ning&uacute;? La renda b&agrave;sica &eacute;s una proposta desconeguda i controvertida. Per&ograve; fa pensar en l&#39;&egrave;tica i la moral de la pol&iacute;tica econ&ograve;mica. I no &eacute;s una idea moderna; t&eacute; m&eacute;s de 300 anys. A l&#39;equip que hem fet el &quot;30 minuts&quot; &quot;Viure de renda&hellip; b&agrave;sica&quot; ens ha fet reflexionar. Com seria el m&oacute;n si la renda b&agrave;sica s&#39;implement&eacute;s? Com que ens dediquem al periodisme i ens agraden les dades, vam viatjar fins a Nam&iacute;bia per veure de primera m&agrave; quins resultats havia tingut un dels primers programes pilot de renda b&agrave;sica al m&oacute;n. A Europa, hi ha una explosi&oacute; d&#39;assajos i experiments. Per&ograve; a &Agrave;frica tenen conclusions i testimonis del que representa rebre un ingr&eacute;s b&agrave;sic universal durant dos anys. Una hist&ograve;ria d&#39;&egrave;xit a la cuneta (Otjivero-Omitara) Nam&iacute;bia, que &eacute;s un dels pa&iuml;sos m&eacute;s rics d&#39;&Agrave;frica, tamb&eacute; &eacute;s un dels m&eacute;s desiguals del planeta. Durant els anys 2008 i 2009 s&#39;hi va fer un pilot de renda b&agrave;sica en un poble molt pobre, Otjivero, a 100 quil&ograve;metres de Windhoek. El realitzador del programa va definir aquest poblat d&#39;una manera molt reveladora: &eacute;s una cuneta. Otjivero s&#39;ha anat construint d&#39;una manera improvisada al llarg dels anys. Persones que es van anar quedant a l&#39;atur i que treballaven a les granges del voltant van establir-s&#39;hi. Van anar construint les seves barraques en l&#39;&uacute;nic espai que queda lliure; en unes terres que s&oacute;n propietat de l&#39;Estat i que queden entre les tanques de les finques agr&iacute;coles dels blancs i la carretera. Una de les nostres protagonistes, una dona admirable, Frieda Nembwaya, defineix el poble: &quot;No &eacute;s un bon lloc per estar-s&#39;hi, per&ograve; s&iacute; que &eacute;s un lloc que podem anomenar llar.&quot; En aquests dos anys, van donar un ingr&eacute;s b&agrave;sic de 6 euros i mig al mes als mil habitants d&#39;aquell moment. Un equip d&#39;investigadors va supervisar de prop els desenvolupaments i els resultats van ser magn&iacute;fics. En un any, les taxes de pobresa, desnutrici&oacute; infantil i l&#39;abandonament escolar van caure significativament. Les activitats econ&ograve;miques van augmentar, aix&iacute; com tamb&eacute; els resultats de l&#39;escola i l&#39;estat de salut dels residents. La taxa de delinq&uuml;&egrave;ncia, b&agrave;sicament crims econ&ograve;mics a causa de l&#39;atur i la pobresa, van baixar. Algunes persones entraven a les grans finques d&#39;explotaci&oacute; agr&iacute;cola i ramadera per ca&ccedil;ar-hi animals il&middot;legalment i endur-se llenya per fer foc. Havien d&#39;alimentar les seves fam&iacute;lies i no tenien diners a la butxaca. Una dada important en la igualtat de g&egrave;nere: van veure com disminu&iuml;a la depend&egrave;ncia econ&ograve;mica de les dones respecte als homes. I aix&ograve; els donava llibertat per decidir. La hist&ograve;ria d&#39;&egrave;xit d&#39;Otjivero &eacute;s com extreta d&#39;un conte. Ens va fascinar a tot l&#39;equip. Per&ograve; no nom&eacute;s aquelles hist&ograve;ries incre&iuml;bles en qu&egrave; 6 euros al mes havien tret de la pobresa aquelles persones. Ens van fascinar con&egrave;ixer les filles de la Frieda, una dona que va fer servir la renda b&agrave;sica com a capital inicial per muntar una fleca al seu poblat. Va comen&ccedil;ar coent pa en un forat a terra i m&eacute;s tard va poder comprar un forn. Les seves filles, la Josephine, la Christa i la Julia, podrien ser adolescents de qualsevol ciutat europea. Ben formades, intel&middot;ligents i molt ben educades. La Julia, sobretot ens va deixar impressionats. &Eacute;s estudiant de tercer de periodisme a la Universitat de Nam&iacute;bia i es vol especialitzar en informaci&oacute; pol&iacute;tica. Quan la sents parlar, saps que podria arribar lluny. T&eacute; una energia desbordant i una ment privilegiada. Quan li vaig preguntar qu&egrave; en pensava de la renda b&agrave;sica em va contestar: &quot;Jo soc la prova vivent que la Renda B&agrave;sica funciona, gent! Vull dir, amb l&#39;ingr&eacute;s de la Renda B&agrave;sica, vaig anar a l&#39;escola secund&agrave;ria. Es va aturar, s&iacute;, per&ograve; a mi em va posar al cam&iacute; correcte. Sense aquest ingr&eacute;s, probablement, ara estaria a casa amb dos fills. Va ser la motivaci&oacute; per seguir endavant i perseguir el meu somni. La J&uacute;lia pot estudiar a la Universitat gr&agrave;cies a les beques del seu pa&iacute;s. Per&ograve; cada vegada ho t&eacute; m&eacute;s dif&iacute;cil. Per aix&ograve;, quan la mires i parles amb ella, veus que est&agrave; enfadada amb el m&oacute;n. Tot i que la Frieda l&#39;ha educat per no rendir-se mai. Superar obstacles diu que l&#39;ajuda a valorar molt m&eacute;s tot all&ograve; que ha aconseguit amb molt d&#39;esfor&ccedil;. Per&ograve; qu&egrave; passar&agrave; si finalment no aconsegueix els diners per continuar estudiant? La llavor que porta dins, tot all&ograve; que encara t&eacute; per oferir, quedar&agrave; en res? &quot;Espero que algun dia implementin la renda b&agrave;sica perqu&egrave; el projecte pilot d&#39;Otjivero va ser un &egrave;xit. Aix&iacute;, doncs, a partir d&#39;aquesta hist&ograve;ria d&#39;&egrave;xit, haurien d&#39;implementar-la i deixar que la gent com jo, que venim de fam&iacute;lies pobres, un dia aconseguim els nostres somnis i ens convertim en les persones que volem ser, perqu&egrave; sense diners no anirem enlloc&quot;. L&#39;any 2015, Nam&iacute;bia va estar a punt de convertir-se en el primer pa&iacute;s del m&oacute;n en implementar aquest ingr&eacute;s de manera universal i incondicional per a tota la poblaci&oacute;. Per&ograve; qu&egrave; va passar? Al reportatge entrevistem al m&agrave;xim defensor de la renda b&agrave;sica a Nam&iacute;bia que al 2015 va ser nomenat ministre per a l&#39;erradicaci&oacute; de la pobresa i el benestar social. Contra tot pron&ograve;stic, no la va implementar. Per&ograve; ara sembla que es podria reactivar, cap a l&#39;abril del 2020. Creu que reestructurant els altres subsidis socials, la proposta podria tirar endavant... Un dels moments m&eacute;s emocionants en rodar el reportatge a Nam&iacute;bia, va ser quan l&#39;Uhuru Dempers (un activista de drets humans de l&#39;Esgl&eacute;sia Evang&egrave;lica Luterana de la Rep&uacute;blica de Nam&iacute;bia) em va enviar un missatge a les quatre de la matinada explicant-me que estava despert, treballant a casa, pensant com reactivar la campanya per a la renda b&agrave;sica. Em deia que en acompanyar-nos aquests dies de rodatge a Otjivero i als campaments de barraques de la perif&egrave;ria de la capital, l&#39;havien reconnectat amb la gent m&eacute;s necessitada. Acabava el missatge amb un: &quot;la lluita continua i la vict&ograve;ria &eacute;s segura&quot;. Quina emoci&oacute; que la nostra pres&egrave;ncia i la feina pugui inspirar alg&uacute; per canviar el seu m&oacute;n, per intentar-ne fer un lloc millor. Tamb&eacute; ara el panorama &eacute;s m&eacute;s favorable a desplegar una pol&iacute;tica social revolucion&agrave;ria, a nivell mundial. En aquests darrers dos anys han proliferat molt els experiments de renda b&agrave;sica. Curiosament, a Europa tamb&eacute;. I l&#39;estat de Sikkim, a l&#39;&Iacute;ndia, ha anunciat que l&#39;any 2023 implementar&agrave; la renda b&agrave;sica universal per a tots els seus ciutadans. Qu&egrave; passaria si un pa&iacute;s decideix desplegar-la? Es podria produir un efecte domin&oacute;? Una cosa tinc clara. Els experiments s&oacute;n inspiradors, per&ograve;, fins que no s&#39;implementi de veritat, no veurem si realment &eacute;s una bona soluci&oacute; contra la pobresa i la desigualtat. Qui ser&agrave; el valent?

Com seria el món si la renda bàsica s'implementés?

La coautora del reportatge de "30 minuts" "Viure de renda bàsica", Georgina Pujol, reflexiona arran del reportatge "Viure de renda bàsica"