"30 minuts": "Barcelona, vides en blanc"

Barcelona, una ciutat atrapada per la cocaïna

L'estudi de l'Observatori Europeu de les Drogues diu que Barcelona és la ciutat d'Europa on es pren més cocaïna, però per què se'n consumeix més que a Londres, París, Amsterdam o Berlín?

Director del reportatge "Barcelona, vides en blanc".

@joanceldran
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Alguna cosa no lliga. Com cada any, l'Observatori Europeu de les Drogues ha analitzat el consum de substàncies prohibides. L'estudi que acaben de publicar té un titular cridaner: "Barcelona és la ciutat d'Europa on es pren més cocaïna". Conclou que un de cada deu barcelonins d'entre 15 i 64 anys ha pres aquesta droga algun cop a la vida. Com que les dades provenen de l'anàlisi de les aigües residuals, sembla que no hi ha res a dir. Però ens sorprèn i volem aprofundir-hi. Per què corre més cocaïna pels carrers de Barcelona que a Londres, París, Amsterdam o Berlín?

"Cada cop que Barcelona acull una fira o un congrés empresarial, la quantitat de residus de cocaïna a les clavegueres de la ciutat augmenta".

A l'Institut de Diagnòstic Ambiental ho saben bé. Ens han obert les portes del laboratori perquè ho comprovem de primera mà. Cada cop que Barcelona acull una fira o un congrés empresarial, la quantitat de residus de cocaïna a les clavegueres de la ciutat augmenta. També els caps de setmana i a l'estiu, quan turistes de tot el món arriben sense aturador empesos pel desig de gresca a qualsevol preu.

Imatge del reportatge del "30 minuts" "Barcelona, vides en blanc"

Som al centre de la ciutat. Venedors furtius de llaunes de cervesa i refrescos capten els passavolants per oferir-los cocaïna i altres drogues i estimulants. Els conviden a visitar pisos i locals propers a la Rambla, punts de trobada clandestins on comprar i consumir substàncies il·legals amb despreocupació. Els veïns n'estan farts. La droga degrada la vida del barri. Volem que ens ho expliquin davant la càmera, però s'hi resisteixen. Tenen por.

Ningú vol parlar. El veïnat hi té més a perdre que a guanyar, si protesta. Els promotors d'aquest negoci il·lícit no tenen miraments. I els consumidors? Què en traurien, d'aparèixer en pantalla i explicar-se? L'estigma del consum de drogues il·legals és tan gran que entrevistar-los a cara descoberta suposaria, probablement, comprometre'ls per sempre. 

"El Toni va arribar a prendre cinc grams de cocaïna cada dia. Malgastava nou mil euros al mes per calmar una addicció tan desbocada com exigent"

Per sort, hem conegut en Toni Fusté. És empresari. Relata la seva experiència sense reserves i amb determinació. Va arribar a prendre cinc grams de cocaïna cada dia. Malgastava nou mil euros al mes per calmar una addicció tan desbocada com exigent. "Sis mesos d'eufòria, tres anys i mig d'infern", descriu. Fins que la fidelitat del seu millor amic i la tenacitat d'una teràpia estricta li van retornar la il·lusió de viure. Entrevistar-lo és una feina delicada, però ell s'hi posa bé. Les ganes d'explicar-se són més fortes que la vergonya. En el seu cas, el flirteig amb la cocaïna ha tingut un bon final. Vol que serveixi d'exemple.

"No m'arriscaria si no sabés que a Barcelona ho tenim tot ben lligat", Charlie, traficant de drogues

La cocaïna que es pren a Barcelona en un any equival a 14 milions de dosis. És una droga cara: 60 euros per un sol gram. El comerç de substàncies il·legals mou tants diners que esquivar el control oficial pot ser senzill per a un narcotraficant. Tant com desfer-se d'un contrincant incòmode. "Tothom té un preu, només cal descobrir-lo i pagar-lo discretament", ens diu en Charlie, un traficant hàbil i agosarat que també s'ha avingut a respondre les nostres preguntes. Tones de cocaïna entren puntuals a la ciutat per la perícia d'aquest pare de família. "No m'arriscaria si no sabés que a Barcelona ho tenim tot ben lligat", aclareix des de l'anonimat inquietant d'un passamuntanyes desgastat.

Imatge de la ciutat de Barcelona
Imatge de la ciutat de Barcelona

En Toni i en Charlie són dues cares de la mateixa veritat. La cocaïna atrapa. Fins al punt de jugar-se la llibertat o la vida per seguir-la empaitant. Passejar, anar al cinema, llegir un llibre o fer l'amor deixen de ser ocupacions interessants per als addictes. Res pot igualar el plaer d'una nova dosi de cocaïna. Aquest és un estimulant tan poderós que, tard o d'hora, governa la vida dels qui el prenen i hi acaba fent estralls.

"La cocaïna és per tot arreu. Des dels narcopisos del Raval fins als despatxos de les multinacionals del 22@, el districte d'innovació i negocis de la ciutat"

Fent el reportatge hem comprovat que, en efecte, la cocaïna és per tot arreu. Des dels narcopisos del Raval fins als despatxos de les multinacionals del 22@, el districte d'innovació i negocis de la ciutat. La que va ser la droga dels rics ara ja no discrimina per condició social, edat ni gènere. Ens ho confirmen els testimonis impactants d'en Pep, la Núria o en Quim. Són la veu d'una idea que no convé menystenir: l'addicció pot fer malbé qualsevol vida.

Barcelona té mala peça al teler. El mercat negre de la ciutat proveeix els consumidors de tanta cocaïna com demanen. Mentre els traficants es freguen les mans, polítics, metges i policies passen penes i treballs per mirar de frenar aquest negoci canviant. N'està al cas Gilberto Gerra, director de la Divisió de Prevenció de Drogues i Salut de l'ONU. L'hem anat a trobar a Viena, a la Convenció Anual Contra els Estupefaents, per saber com es veu el que passa a Barcelona amb ulls de fora. Descriu amb aplom una realitat incòmoda: "No coneixem prou bé les eines per sortir d'aquesta situació tan greu. En comptes de minvar, el problema creix. Cada cop hi ha més gent atrapada per la cocaïna."

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut