Diumenge, a les 21.55, a TV3

"30 minuts" analitza la figura de Julian Assange, l'home més perseguit del s. XXI

Eren les nou del matí de l'11 d'abril del 2019 quan uns policies britànics van entrar, amb una autorització judicial, a l'ambaixada de l'Equador a Londres. La seva missió era treure Julian Assange d'aquella ambaixada, on el fundador de Wikileaks s'havia refugiat el juny del 2012. Havia passat 2.487 dies en territori equatorià, a l'interior d'aquesta seu
Julian Assange, fundador de Wikileaks

Tot havia començat dos anys abans, l'agost del 2010, quan Julian Assange era a Suècia, on va ser acusat de dos delictes de violació i d'agressió sexual.

Aquests càrrecs es van fer públics poc després que Assange va pronunciar una conferència de premsa a Estocolm per respondre a un telegrama que el Pentàgon acabava d'enviar a Wikileaks, que havia filtrat milers de documents que provaven tortures sistemàtiques dels Estats Units als empresonats de Guantánamo, l'assassinat de civils i periodistes iraquians com si fossin personatges de videojocs, i informes militars sobre les guerres de l'Iraq i de l'Afganistan que revelaven múltiples vulneracions dels drets humans amb abusos, tortures, segrestos i desaparicions. Wikileaks també feia públics els telegrames de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i el món, com ara les que tenia amb Bashar al-Assad i el seu règim corrupte.

Davant de la possibilitat que fos detingut i empresonat, Assange va fugir de Suècia a Londres, on els magistrats anglesos van emetre una altra ordre de detenció contra ell i, per evitar-ho, es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador, país que li va concedir asil polític.

Però el 2017, l'Equador va canviar de govern i el seu nou president, Lenín Moreno, va assenyalar Wikileaks d'estar al darrere de la publicació d'uns documents que l'acusaven, a ell i el seu cercle pròxim, de corrupció. Això, juntament amb el "comportament inadequat" d'Assange a l'interior de l'ambaixada i la intervenció "en els afers interns d'altres països" --referint-se al seu posicionament a favor del dret de Catalunya a l'autodeterminació i el paper que va tenir en el referèndum de l'1-O--, va ser el motiu que van adduir per tallar-li l'accés a internet i al telèfon.

A partir d'aquell moment, les pressions nord-americanes es van accentuar, sobretot perquè un any abans Assange havia filtrat a través de Wikileaks milers de correus electrònics interns sobre el Partit Demòcrata nord-americà que van influir en l'enfrontament electoral entre Clinton i Trump, i van acusar Assange de ser pro rus. Els Estats Units han presentat divuit càrrecs contra Julian Assange, entre els quals hi ha els de conspiració, pirateria informàtica i espionatge, que estan castigats amb una pena de 175 anys de presó.

Ja fa més d'un any que Julian Assange està tancat a la presó mentre al Tribunal de Westminster es fan les sessions de la vista per a l'extradició d'Assange als Estats Units. El reportatge "Assange, el gran perseguit" es pregunta si el fundador de Wikileaks és un espia o simplement un editor.

Al llarg dels 14 anys d'existència, Wikileaks ha publicat sempre les informacions que li fan arribar i que aquesta organització sense afany de lucre considera que són d'interès general. Fins ara, s'havia respectat la diferència entre l'espionatge i la publicació d'informació, però el cas de Julian Assange, l'home més perseguit del segle XXI, ho ha posat en qüestió.

Un reportatge de: M. Ladoux, E. Huver, S. Séga, S. Dridi, E. Samson, G. Peres

Producció: ARTE GEIE / SLUG NEWS - 2019

Anar al contingut