Anatomia de Vox: l'ascens de l'extrema dreta

30 Minuts emet el reportatge "Anatomia de Vox" per fer una anàlisi i respondre als perquès. El desembre del 2018 ni les previsions més optimistes donaven més de 5 o 6 diputats a Vox, a Andalusia. Des de la secció de política de TV3, es va plantejar de fer un reportatge previ a les eleccions amb tres catalans d'origen andalús que interpretessin el moment polític. El tema principal va pivotar sobre la pèrdua d'hegemonia del PSOE, i l'herència d'un cert 'caciquisme' -van alertar els entrevistats- i d'unes ajudes que podien bloquejar la iniciativa de part de la població, sobretot als pobles d'interior. Ningú va advertir de l'ascens de l'extrema dreta. Ningú va saber interpretar el fenomen. Durant la campanya, Vox va treballar intensament a les xarxes, va segmentar els missatges i va satisfer amb discursos populistes el descontentament d'una part important de la població. El resultat, una sorpresa amb tota regla: 12 diputats. Aquí començava el fenomen. I el moment polític els era propici: un any després de l'1 d'octubre, una tendència a l'alça del populisme al món i, a nivell espanyol, la desfeta del bipartidisme i després de Ciutadans. Especialistes de diverses disciplines, amb òptiques diferents, analitzen l'ascens de Vox al reportatge. L'anàlisi comença amb la definició: Vox és l'extrema dreta de sempre? És populisme trumpista? És l'ala més conservadora del Partit Popular? Quina relació té amb els partits tradicionals d'extrema dreta extraparlamentaris? Han sabut captar el vot de bosses importants de l'abstencionisme? La mirada del reportatge és propera: es fixa en els resultats de Vox a Catalunya i en les zones on s'ha votat més per extreure conclusions que es puguin extrapolar a altres barris europeus i del món. Vox troba una bossa de vot a les perifèries de les ciutats mitjanes, amb un centre històric 'de tota la vida', que contrasta amb els barris que se situen als límits, plens de desigualtats econòmiques i socials. Aquí, enmig dels problemes socials, és on localitzen el descontentament, la protesta, i la capitalitzen en una bossa de vot significatiu. Una imatge del reportatge 'Anatomia de Vox', de '30 minuts' Però no només hi ha estratègia electoral. També hi ha una batalla cultural. Vox i partits polítics del mateix perfil arreu del món consideren que hi ha una hegemonia dels valors d'esquerra, i els qüestionen: moviments com el feminisme, o la defensa de la multiculturalitat. Aquesta és la batalla més intensa i més soterrada, la més subtil. 30 Minuts interpreta la fórmula de Vox per entendre que l'extrema dreta ha sortit de les zones subterrànies i ocupa còmodament institucions i parlaments. Però la qüestió final és: aconseguirà mantenir-s'hi?