Diumenge, a les 21.55, a TV3

"Aïllament: la presó dins la presó", a "30 minuts"

"30 minuts" estrena "Aïllament: la presó dins la presó", per donar a conèixer una realitat molt desconeguda del sistema penitenciari: els departaments especials de règim tancat. Les persones poden passar fins a 18 hores tancades a la seva cel·la en soledat.
cel·la d'aillament

Raquel E.F., una dona de 36 anys i mare de dos fills, es va treure la vida la matinada de l'11 d'abril del 2015 després de sis mesos confinada al departament especial de règim tancat (DERT) del Centre Penitenciari de Brians 1. Durant els seus últims mesos de vida, va donar múltiples senyals de voler-se suïcidar, però no es va activar cap protocol de prevenció. És a partir de la seva història, que es troba actualment judicialitzada i pendent de sentència, que ens endinsem en la realitat de les persones que, per una sanció o per estar classificats en primer grau penitenciari, han de viure aïllades de la resta, en soledat, en una cel·la durant 18 hores al dia. En aquest reportatge es recullen les veus d'ex-preses, familiars, funcionaris de presons, entitats de drets humans i de l'administració per entendre el dia a dia d'aquest règim de vida.

L'aïllament penitenciari té conseqüències psicològiques importants per a les persones que el viuen. Les regles mínimes de les Nacions Unides per al tractament de persones recluses, anomenades Regles Nelson Mandela, recomanen que l'aïllament no pot superar els 15 dies, ja que la literatura científica ha arribat al consens que més enllà d'aquest temps les conseqüències psicològiques són irreversibles. A l'estat espanyol, el reglament penitenciari estableix un límit de 14 dies per a les sancions d'aïllament, tot i que una mateixa persona pot encadenar diverses sancions, i en el cas de les persones que es troben en primer grau poden passar anys en règim tancat. És el cas de la Marcia i la Dolores, dues de les ex-preses que s'entrevisten en el documental.

Aquesta pràctica existeix als sistemes penitenciaris d'arreu del món, però a Catalunya, diverses entitats de Drets Humans estan plantejant que és prescindible. L'any 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d'un grup de treball per debatre sobre la situació dels DERT a les presons catalanes i el Departament de Justícia va posar en marxa una auditoria d'aquests mòduls. Fruit d'aquest procés, la Generalitat va impulsar un pla de millora que ha reduït de 141 a 99 dies seguits el temps mitjà d'estada en primer grau, encara per sobre de la recomanació internacional de no superar els 15 dies, i de 21 a 18 les hores màximes de confinament en cel·la. Per la seva banda, sindicats de funcionaris de presons critiquen les dificultats i l'estrès que suposa treballar en aquests departaments especials.

Pel que fa a l'aplicació concreta d'aquest règim, entitats i ex-preses denuncien situacions de maltractaments i posen el focus sobretot en la presó de Brians 1. Un dels centres més antics de Catalunya, en què la Generalitat reconeix que són necessàries reformes i hi està treballant. És la presó catalana on més persones es treuen la vida, com va ser el cas de Raquel E.F. i també de Lewys Alfaro Orraca, la família del qual acompanyem en la seva recerca de respostes al llarg del documental.

Un reportatge de Sònia Calvó Carrió i João França

Fotografia i Imatge: Lucía Venero, Roger Sabà, Xavier Artigas i Sílvia Blanco
Muntatge: Xavier Artigas

Producció "30 minuts": Carles Fernández

Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Metromuster

VÍDEOS RELACIONATS