"Això és Catalunya Ràdio i aquí comença el primer Tot gira!". Amb aquestes paraules Xavier Graset obria el primer "Tot gira". Era un dissabte d'agost, el primer cap de setmana de lliga. Aquell 28 d'agost de 2004, ja fa més de 15 anys, neixia un programa pioner de la ràdio catalana. Ricard Torquemada, cap d'esports aleshores, va decidir fer el pas i crear un programa carrussel esportiu en català. Les ràdios d'àmbit estatal ja feia molts anys que seguien la jornada de futbol del cap de setmana amb amplis programes, on l'essència era sempre viure el gol i les ocasions en directe, saltant d'estadi en estadi. Al nostre país aquesta fòrmula pràcticament no existia en català. El "Tot gira" neix al 2004 per ocupar aquest espai.  El "Tot gira" va anar evolucionant amb els anys. Primer va ser un programa que combinava esport i cultura, de la mà de Xavier Graset i Òscar Fernández i més tard amb el Kiku Sanchís. Ja a partir del 2007, el Marc Negre va agafar les regnes per fer un programa ja purament esportiu i amb intensa vocació poliesportiva. Van ser anys intensos on cada pas que feia l'equip era un nou terreny per explorar. Les primeres transmissions del Madrid en català, el ritme trepidant combinant els diferents escenaris amb esport en joc, les narracions d'esports com l'hoquei patins, el waterpolo, o la Fórmula 1 que mai havíem fet en català... Es va crear en definitiva un nou manual, una nova manera de fer. Vam viure l'emoció de crear un nou espai radiofònic generant noves complicitats amb l'audiència. Quan l'estiu del 2013 Jordi Itúrria, cap d'esports del moment, em va proposar agafar el timó del vaixell, em vaig quedar en blanc, sense paraules. En aquell moment el "Tot gira" ja era un gran transatlàntic, amb un munt d'hores en antena cada cap de setmana, amb mil arestes i racons per cobrir. Un gran programa de ràdio amb un gran equip al darrere, però en definitiva un projecte de dimensions gegantines. Vaig acceptar el repte amb una gran il.lusió i sentit de la responsabilitat, però també -no ho negaré- amb molt vertigen. Des que era petit, la ràdio esportiva sempre em va captivar i en especial els carrussels esportius radiofònics del cap de setmana. Tenir al davant l'oportunitat de dirigir-ne un, i a més en la meva llengua, era un somni per a mi. El "Tot gira" m'ha fet viure sens dubte els millors anys de la meva vida professional. Perquè el Tot Gira m'ha fet créixer i alhora aprendre a cada minut de programa. És com un cavall desvocat, gairebé impossible de dominar, però que quan ets capaç d'entrar dins seu t'atrapa profundament. Tot el que puguis preveure, produir amb un guió previ o pensar que faràs d'una manera o altra, salta pels aires quan menys t'ho esperes. Perquè ningú pot controlar un resultat inesperat, una gesta esportiva no prevista, un èxit o un fracàs que a vegades depèn d'una jugada que passa en només segons. I aquesta és precisament la màgia del "Tot gira", la màgia del directe descontrolat, de la improvisació... en definitiva de la ràdio en essència. Perquè aquest és un programa, ho confesso, que genera addicció.  El "Tot gira" és una marató de ràdio esportiva on el caprici dels horaris dels partits poden fer que el programa sigui de cinc hores o d'onze, totes elles seguides, sense pausa. I quan fas una marató, la primera et sobrepassa, la segona et genera curiositat, i la tercera la disfrutes com un animal.  Aquest diumenge 6 d'octubre celebrem els 1500 programes, 15 anys després d'aquelles primeres paraules de Xavier Graset el 28 d'agost de 2004. Serà un homenatge a tots aquells que han fet possible aquest programa. 16 temporades per on han passat moltíssims professionals, alguns encara a Catalunya Ràdio, d'altres ja fora d'aquesta casa. El programa ha canviat de pell moltes vegades, però el seu esperit no ha canviat: esprèmer les virtuts de la ràdio, directe esportiu, informar i comunicar emocions. El Marc Negre el va batejar com "El temple esportiu dels caps de setmana". Nosaltres ho rematem dient "El cap de setmana és nostre". Ara i sempre, "Tot gira"!